Harmonies a compàs

Alba Guerrero, professora del Taller de Músics i l'Esmuc icantaoraassídua de la sala Tarantos, fa anys que «investiga sobre les possibilitats de la veu en el flamenc». Explica que ja es va llançar a cantar «unapeteneraa cinc veus» l'any 2011. Que ha experimentat amb formacions «de gospel i també de jazz». I que se sent especialment orgullosa del seu nou projecte, el grup i espectacle Polifonía Jonda, amb el qual avui debuta al Mercat de les Flors. És un dels molts reclams de l'ara batejat festival Ciutat Flamenco (abans conegut com a Ciutat Vella).

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Aquesta dona de Huelva establerta a Barcelona fa temps que fon referents i coneixements per anar forjant un estil propi que comparteix i imparteix amb dues de les seves alumnes, Ana Colom i Cristina López. I que recrea també amb el cantautor i guitarrista Carles Dènia. «¿La meva trajectòria?, buf, no es pot resumir -admet l'únic noi del grup-. Vaig estudiar guitarra de jazz al conservatori de l'Haia (Holanda), em dedico alcanteflamenc i al cant d'estil valencià, i acabo de guanyar el premi Enderrock al millor disc perEl paradís de les paraules», aclareix.

VARIETAT DE PALS / L'espectacle, avança Guerrero, conté «una varietat important de pals. I el que és diferent i innovador -afegeix- és el tractament polifònic que li donem: aquestes veus cantant melodies flamenques tradicionals és una cosa que crec que no s'havia fet abans». En la memòria hi ha la gesta d'Enrique Morente i el seu muntatge amb les Veus búlgares. «Sí, però vull incidir en el fet que a l'hora d'escollir les veus de l'equip vaig pensar encantaoresque poguessin cantar flamenc persoleá,bulerías, etcètera, i alhora entendre i llegir un arranjament polifònic. I això és una cosa molt difícil de trobar».