El 'cantaor' Arcángel es repta a 'Quijote de los sueños'

El talent precoç d'Arcángel es va fer evident quan amb només 10 anys es va endur a La Peña La Orden el primer premi al concurs infantil de fandangos de Huelva. Es va forjar com acantaord'acompanyament amb grans artistes com Mario Maya i Israel Galván. Va emprendre col·laboracions amb músics d'altres gèneres (Orquestra Chekara de Tetuan) i va debutar en solitari el 2001 amb un disc titulat amb el seu nom, que li va proporcionar importants guardons. Ara acaba de llançar el seu quart compacte,Quijote de los sueños, amb el coratge de qui sap bé quines són les seves quimeres.

Puresa i modernitat van agafades de la mà en aquest àlbum que l'artista assegura que sent més seu que els anteriors. «Fins ara m'havia posat en mans de productors que dirigien una mica el projecte, però aquí exerceixo jo aquest rol i dono una visió més fidel del que m'agrada i de com entenc el flamenc: un equilibri entre tradició i avantguarda». Elcantaorsap que l'arrel en el flamenc «és molt forta i s'ha de dominar», però la seva «inquietud» l'impulsa a volar «cap a altres llocs» i amarar-se dels «corrents musicals que hi ha en l'ambient. I és evident -afegeix- que altres harmonies i formes també serveixen al flamenc. Un art que necessita ser agre en algunes ocasions i dolç en altres. I en l'equilibri de tots dos hi ha el secret», insisteix.

CONTRA LA BANALITAT / Com el Quixot que esmenta en el títol, ¿té por d'algun gegant? «Sí, perquè són extraordinàriament grans. El nostre repte com a persones és rebel·lar-nos, intentar pal·liar les barbaritats que l'ésser humà és capaç de fer. Per mi, el simple fet de viure en una societat que necessita una llei que digui que no hem de matar em sembla atroç. És una cosa senzillament òbvia. Les armes que tenim per poder combatre una mica aquest esclafament literal per aquest món, en què la banalitat és el que domina i les hostilitats són a flor de pell, són molt petites: en tot cas serien l'esperança, la voluntat de canvi i poca cosa més. Somquixotsperquè lluitem pel nostre somni».

Arcángel no només lluita, sinó que aconsegueix el que es proposa. En el seu disc compta amb els inspirats piano i arranjaments de Dorantes, les guitarres de Miguel Ángel Cortés i Daniel Méndez, les lletres de José Luis Ortiz Nuevo i de Juan Cobos Wilkins, i fins i tot un duet amb Antonio Orozco.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Vegeu l'acústic de 'Tu voz es mi voz' a:

http://www.e-periodico.cat