La tutela de la indefensió

En les darreres setmanes han sortit a la llum diverses informacions que apunten a possibles casos d’abusos i negligències dins la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). És absolutament inadmissible que una institució encarregada de protegir infants i adolescents en situació de vulnerabilitat es vegi relacionada amb fets tan greus com la pederàstia o la manca d’actuació davant d’abusos.

Des d’AFATRAC, associació de familiars afectats per trastorns de conducta, celebrem la reforma anunciada pel Govern per tancar la DGAIA i obrir la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA). No obstant, exigim una investigació transparent, rigorosa i independent, així com la depuració immediata de responsabilitats.

Sentiment de desconfiança i desprotecció

Coneixem de primera mà les mancances del sistema: el 50% de les nostres famílies han passat per processos d’adopció, i totes tenen fills i filles amb problemes de salut mental derivats de trastorns del neurodesenvolupament. Quan aquestes famílies han demanat ajuda, sovint s’han trobat qüestionades, jutjades i, en molts casos, desprotegides.

És especialment greu que, enlloc d’oferir suport, els serveis socials –i en concret els equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA), que actuen delegats per la DGAIA– hagin recomanat renunciar a la custòdia per poder accedir a recursos terapèutics privats inassumibles, o directament hagin activat la retirada de la custòdia. Aquestes actuacions han causat un patiment inexplicablement profund, tant als infants com a les famílies.

Necessitat de canvis, però també d’assumpció de responsabilitats

Per tot això, exigim:

·     La investigació a fons de les denúncies contra la DGAIA mitjançant un organisme independent.

·     Canvis estructurals i protocols més humans en la gestió dels casos. Cal un canvi en el sistema de presa de decisions.

·     Suport efectiu i no punitiu a les famílies que demanen ajuda. Abans de treure cap custodia, cal fomentar l’acolliment i les famílies necessitem més ajuts.

·     Una aposta real per serveis públics accessibles i especialitzats: necessitem professionals altament formats i experimentats i un veritable seguiment de cada cas.

·     El canvi de model ha de virar cap un nou model preventiu.

Tal i com s’ha demanat des de la Taula del Tercer Sector Social, la PINCat i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, cal reforçar amb més recursos la resta del Departament de Drets Socials per fer front a aquests canvis, així com reconèixer les professionals del sector amb una millora de les seves condicions laborals i l’augment dels fons de finançament de les entitats.

Demanem al Govern que es concreti com es farà el seguiment d’aplicació d’aquesta reforma i que es tingui en compte a l’expertesa de les entitats de familiars. Els infants i adolescents necessiten protecció real. Les famílies necessiten ser escoltades i respectades. La negligència institucional no pot tenir cabuda en cap sistema que té la intenció i el deure de protegir els menors. En definitiva, només demanem sentit comú.

Notícies relacionades

Xarxes socials i salut mental juvenil: entre la visibilització i la banalització

La IA com a psicòleg?

 

AFATRAC, Associació de familiars d'afectats per trastorns de conducta