El TC basa en la "reconciliació" l’aval a l’amnistia per als líders de l’1-O

S’espera que els magistrats començaran a estudiar la proposta en el ple del pròxim dia 10 i es converteixi en sentència en el de la setmana del 24. Es preveu que tiri endavant, perquè el ple compta amb una majoria progressista.

Constitucional.

La proposta de sentència declara que "el legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament. Respectant aquest límit, cap contingut pot considerar-se exempt de la possibilitat que el Parlament l’atragui cap a si". La ponent recorda que el TC s’ha pronunciat sobre amnisties dues vegades anteriors: el 1983 i el 1986. Les tres sentències coincideixen en el "caràcter excepcional i complex, així com en les diferències" que l’amnistia "presenta respecte de l’indult" i, més encara del general, vetat en la carta magna.

Justificació.

"L’amnistia no és, en si mateixa, contrària a la Constitució, entre altres motius, perquè no vulnera el principi de separació de poders, ni la reserva de jurisdicció ni el dret a la tutela judicial. L’amnistia, com a mesura excepcional, és compatible amb aquest principi si és causada per una situació extraordinària, l’adopta el legislador, es justifica en raons d’interès general, respecta la interdicció de l’arbitrarietat i no vulnera els drets fonamentals ni les garanties inherents a l’Estat de dret", assevera la futura resolució. I considera legítim l’objectiu de "distensió" i "reconciliació" que amb l’amnistia pretén assolir-se, "amb l’eliminació d’un focus de tensió consistent, sintèticament, en l’exigència de responsabilitat criminal pels fets incardinats en el context del procés". Afegeix que el fet decisiu per aconseguir aquest objectiu no és tant com rebin la mesura de gràcia els seus beneficiaris, "sinó l’efecte general que l’amnistia pot tenir sobre el conjunt de la població catalana".

Cohesió social.

La ponència es remet al preàmbul de la llei d’amnistia per assenyalar que compta amb una explicació "que identifica el final constitucional al qual respon. La seva mera lectura porta a concloure que no es pot apreciar que la llei no tingui tota justificació raonable. Tot i que pugui discrepar-se’n, no hi ha dubte que no respon a caprici o mer voluntarisme, al buscar una millora de la convivència i de la cohesió social, així com una integració de les diverses sensibilitats polítiques, per superar, com a objectiu d’interès general, les tensions socials i polítiques generades amb l’anomenat procés independentista a Catalunya. La justificació és clara i és molt lluny de moure’s en meres referències generals imprecises, com sosté el Senat".

Fora de l’abast del TC.

"L’explicació existeix i resulta raonable, i es pot enllaçar amb una política ja plasmada en manifestacions executives i legislatives anteriors, que tendeix a pal·liar els efectes del dit procés [independentista] i a aconseguir una pau ciutadana més gran, mitjançant la reducció de les sancions imposades o a imposar a conseqüència d’aquells esdeveniments", continua l’esborrany de sentència abans d’afegir que "no correspon a aquest tribunal interferir en el marge d’apreciació que correspon al legislador democràtic ni examinar l’oportunitat de la mesura legal per decidir si és la més adequada o la millor de les possibles.

Judicis i delictes.

Montalbán mirarà de convèncer els seus companys del ple que l’amnistia aprovada "no altera la valoració negativa que li mereix la conducta amnistiada" i que tampoc "persegueix la minva o el qüestionament de la legitimitat dels processos judicials afectats" sinó que "es limita a avaluar la presència d’un interès públic que pot justificar, pels efectes benèfics per a la convivència pacífica i democràtica que li atribueix, una decisió política de renúncia per part de l’Estat a l’exercici del seu ius puniendi en un context excepcional".

Obstacles a l’amnistia.

Els únics obstacles a la llei d’amnistia són tan menors que, tret d’un, ni tan sols comporta anul·lar aquest extrem de la llei. El primer és que els que es van manifestar en contra del procés en comptes de favor de la independència i van cometre desordres públics no estan inclosos en el perdó i això vulnera el principi d’igualtat. Un altre obstacle és la "postil·la" que s’afegeix al límit temporal que preveu l’amnistia, entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023, per incloure-hi actes "l’execució dels quals finalitzés posteriorment". Aquest és l’únic punt que la futura sentència declara "inconstitucional i nul a l’atorgar un efecte pro futur a l’amnistia que no té justificació". També veu problemàtic haver oblidat les acusacions populars a l’hora d’escoltar les parts per aplicar l’amnistia al Tribunal de Comptes, però no ho declara inconstitucional.

Notícies relacionades

El Govern encara els seus plans sobre finançament, Rodalies i l’aeroport després de completar la injecció de recursos

Sánchez proposa a les comunitats un pacte per triplicar la inversió en habitatge

Europa i la malversació.

La sentència passa per sobre de la referència del recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, perquè considera que "no compleix la càrrega al·legatòria exigible a un recurs d’inconstitucionalitat". Assenyala que "en el cas particular de la malversació, s’aprecia, a més, que la llei rebutja expressament amnistiar les malversacions que afecten interessos que transcendeixen els de les administracions públiques espanyoles, al salvaguardar els actes tipificats com a delicte que afecten els interessos financers de la Unió Europea"..