Márquez: «Fa molts anys que lluito contra un mur»

Tres hores i mitja després d’anunciar-se que Marc Márquez no correrà tampoc avui a Assen (Països Baixos), el campioníssim de l’equip Repsol Honda va afrontar una conferència de premsa en la qual va tornar a reconèixer que està en el pitjor moment esportiu de la seva carrera, però alhora en el seu millor moment personal i que, amb l’ajuda de la seva família, del seu germà Àlex, de la seva parella, del seu mànager i del seu equip donarà la volta a la situació. «Primer he de recuperar-me físicament i anímicament i després afrontar, de nou, les carreres amb altres perspectives, que de moment no és guanyar, és clar, perquè amb aquesta moto no es pot guanyar ni acabar entre els 10 primers de cada gran premi».

Explicant els nombrosos problemes que ha viscut Honda en els últims tres anys («estem així des del 2020»), Márquez va reconèixer que si els millors pilots no han sigut capaços de guanyar amb aquesta moto és evident que el problema és la moto, el projecte. «Fa molts anys que lluito contra un mur i, tot i que no està a la meva mà decidir res, espero que el Japó s’adoni de la situació que estem travessant».

La realitat és clara

«No pots ocultar la realitat», va començar Márquez en la conferència de premsa a la carpa de l’equip Repsol Honda. «És evident que hi ha una prova gairebé irrefutable. Per aquí han passat grans pilots com Pedrosa, Lorenzo, el meu germà Àlex, Pol Espargaró, Joan Mir, i cap d’ells ha pogut aconseguir bons resultats. Si campions d’aquest nivell no han guanyat, és evident on rau el problema. És més, ara estem lesionats tres dels quatre pilots oficials: jo, Mir i Rins. Per tant, això és un símptoma i està clar quin és el motiu d’aquesta situació: la moto».

Quan li recordem que Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Repsol Honda, acabava de reconèixer que Honda portava molt retard sobre les fàbriques europees –Ducati, Aprilia i KTM– en idees, aerodinàmica, tecnologia i altres, Márquez es va mantenir tan sincer com sempre: «La meva obligació és continuar treballant per aportar la millor informació als enginyers japonesos. Aquest any he arribat a Portimao, la primera carrera, millor que mai, i és en aquesta situació quan intentes fer més del que has de fer i ocultar la realitat, que no és cap altra que estem lluitant contra un mur. Fa anys que lluitem contra un mur».

Márquez va insistir a definir la seva actual situació, personal i professional. I fins i tot de projecte. «He assumit molts riscos i han vingut caigudes i lesions, massa. Aquest mes i mig de vacances em ve com l’anell al dit. Necessito parar, reconstruir-me anímicament i físicament envoltat dels meus, la meva família, el meu germà Àlex, el meu equip, la meva parella, el meu mànager, els meus amics, en qui em recolzo en els moments més difícils. En això, sens dubte, soc molt afortunat i tornaré amb força a Silverstone, però sospesaré, fins i tot allà, la tornada amb la competició».

Quan li preguntem què més hauria de passar perquè prengués la decisió de la seva vida, és a dir, perquè es plantegés abandonar l’equip de sempre, Honda, el vuit vegades campió del món va comentar: «Ha de passar temps, perquè una de les coses que m’han ensenyat és no dir paraules inadequades ni encara menys prendre decisions en calent. Ara necessito aquestes vacances i recuperar-me del tot. Això sí, s’ha acabat això que perquè pilotem una Honda s’ha de guanyar. Quan tinguem una moto per guanyar, intentarem guanyar. Ara no es pot lluitar ni tan sols per acabar entre els deu primers de cada gran premi. No vull assumir tant risc, no».

Sobre la resistència d’Honda, el Japó i el departament de competició de la firma alada (HRC) a contractar enginyers o tècnics externs, europeus, per al seu nou projecte, Márquez va evitar parlar-ne: «Res de tot això és qüestió del pilot». «És un tema delicat, però no ho ha de decidir ni ha de preocupar un pilot. Sí que em preocupo pel projecte, sí que he mantingut reunions sobre com avançar el projecte, per exemple l’any passat a Àustria, però el pilot amb tot el que porten a provar. I, de moment, ahir vaig córrer amb la moto de Portimao, perquè res del que han portat ha funcionat. Són els enginyers japonesos i HRC qui han de decidir».

Puig, per la seva banda, va reconèixer que sembla que la informació dels enginyers i responsables tècnics japonesos que són al circuit, a les carreres, que viuen a l’equip, no arriba de la millor manera al Japó. I sens dubte el ‘team manager’ de l’equip Repsol Honda sí que va reconèixer que Honda va amb molt retard respecte a les marques europees.

I sobre el més important, el més comentat, la possibilitat que Márquez s’estigui plantejant deixar Honda a finals d’any malgrat tenir encara un any més de contracte, Puig també va ser molt sincer: «Té contracte amb nosaltres. Ningú aquí es planteja la possibilitat que Marc ens deixi. Sens dubte, té raons per no ser feliç, però jo no tinc una bola màgica que em digui el que pot passar. Una cosa està clara: Honda no sol retenir qui no vol estar al seu equip».

Baixa d’última hora

L’equip Repsol Honda acaba d’anunciar avui a les 9.04 que el seu pilot Marc Márquez, vuit vegades campió del món, no correrà, a les 14 hores (DAZN), la carrera llarga del Gran Premi dels Països Baixos, que se celebra al preciós traçat d’Assen, on ahir es va superar el rècord d’assistència dels dissabtes, amb gairebé 50.000 espectadors.

El comunicat de l’equip és molt breu: «Marc Márquez no participarà al Gran Premi del TT Circuit d’Assen després de ser declarat no apte com a conseqüència de les lesions patides al GP d’Alemanya la setmana passada, que s’han agreujat encara més a Assen». D’aquesta manera, es repeteix l’absència del pilot de Cervera (Lleida) per segon diumenge consecutiu, ja que MM93 no va córrer a Sachsenring, que es va celebrar diumenge passat a Alemanya, per haver caigut cinc vegades en tres dies.

Márquez, que ahir va reconèixer que està passant el pitjor moment de la seva exitosa carrera esportiva («Si exceptuem, és clar, els últims dos anys i mig de lesions, operacions i recuperació»), es va queixar ahir, després de la prova en l’esprint, en la qual va obtenir el pitjor resultat de la seva vida a l’acabar 17è en 160 grans premis, que li feia «moltíssim» mal la segona costella que té fracturada per culpa de la caiguda al ‘warm-up’ (entrenament previ a la carrera) diumenge passat a Alemanya.

«Mai havia corregut amb una costella fracturada i la veritat és que és gairebé impossible pilotar en condicions quan pateixes una lesió com aquesta». Tot sembla indicar que la lesió que l’impedeix córrer avui a la «catedral» del motociclisme és aquesta fissura i no la petita fractura que pateix al polze esquerre ni els greus problemes del seu turmell dret, «ja que aquestes dues lesions són perfectament suportables sobre la moto».

Márquez, molt afligit

Els que el coneixen bé diuen que mai, mai, l’havien vist tan preocupat. No enfonsat. Ni derrotat. No, res de derrotat, ell mai es dona per vençut. És com el jonc, es doblega però no es trenca. Tristoi, inquiet, torbat, afligit pel que li passa. Taciturn al no veure el final del túnel, tècnic, d’Honda, de la moto, de la seva RC213V. I, sobretot, atabalat. La seva caiguda en la ‘quali’ d’ahir, a l’envestir per darrere Enea Bastianini per anar despistat, demostra fins a quin punt Marc Márquez Alentà està, als 30 anys, desencisat amb la situació que està vivint després de dos anys i mig de viacrucis, lesions, operacions i rehabilitació que no voldria ni per al seu pitjor enemic.

Així que sí, era el moment d’acostar-se al vuit vegades campió del món, mentre s’acariciava el pectoral, sota l’espatlla dreta, per fer-se massatges a la zona de la segona costella fracturada («mai he notat un dolor així de punxant, perquè mai he corregut amb una costella trencada»), per preguntar-li si era el pitjor moment de la seva esplèndida, extraordinària i gairebé única carrera esportiva. «Doncs sí, ho és. Bé, és clar, si exceptuem els dos anys de lesions i operacions, aquest és el pitjor moment, sí, de llarg. I no penso amagar-ho ni amagar-me. Ho afrontaré amb l’enteresa que ho afronto tot, sigui bo, boníssim o dolent».

Plou sobre mullat

«Psicològicament és, sens dubte, el pitjor moment», va continuar explicant, repeteixo, sense el somriure de sempre. «Sembla que plou sobre mullat. Ho intento i no surt. Caic. Em lesiono. Però ¿saps què penso?, que és com quan un té un mal dia i penses que el següent serà millor. O l’altre. O l’altre. Aquesta és, fins i tot ara o, més ben dit, ara més que mai, la meva mentalitat. Derrotar-se seria el més fàcil i ja sabeu tots que les coses fàcils no m’agraden i mai escolliré aquest camí, ¡mai!»

Aquest «mai» no només ha sonat rodó, sinó que, vista la seva trajectòria, ha ressonat molt real. «En els moments difícils no et mous per motivació, et mous per força de voluntat, sacrifici, constància, rutines. Ara toca tornar a casa, treballar en la recuperació, ja que hi ha molt a recuperar per presentar-me a Silverstone, després de l’aturada del juliol, en el mateix estat de forma, més que excel·lent que quan vaig estar a Portimao a l’inici de la temporada». Això sí, Márquez vol desconnectar uns dies, «que també m’anirà bé».

Márquez, que ahir va acabar 17è, la seva pitjor classificació en 160 grans premis de Moto GP, va reconèixer que a Assen està corrent perquè el pilot és el primer que ha de donar exemple. Corre per ell. Ja que ni la moto ni ell estan per competir, com ja va assenyalar a Sachsenring (Alemanya). «He corregut rodant amb cronos de pilot provador, és a dir, mig segon més lent per volta i, quan he trobat un grupet que anava al meu ritme, m’he quedat allà i he acabat tranquil·lament la carrera».

Márquez mai ha enganyat ningú, per això reconeix que si la setmana que ve hi hagués un altre gran premi, no el correria. No és que corri per orgull, «¿per nassos?», com li va preguntar un altre periodista. «No, no, corro per a l’equip perquè és el que porto fent durant tot aquest any per aportar el meu gra de sorra per superar la sotragada que vivim. El pilot ha de ser el primer honest amb l’equip i la seva fàbrica».

¿Demanar perdó?

Tothom està molt preocupat dins el millor equip del món, el Repsol Honda, a l’interior de la fàbrica més victoriosa de totes, Honda, en la família més campiona de totes, però tot, tot, està en mans dels que menys parlen, dels muts enginyers i els caps japonesos, que encara no han badat boca.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Ara fa exactament cinc anys (Spielberg, Àustria, agost del 2018), la firma Yamaha, que ahir va tornar al podi amb Fabio Quartararo (tercer després de les Ducati de Marco Bezzecchi i ‘Pecco’ Bagnaia) demanava públicament perdó als seus pilots, especialment al mític Valentino Rossi, en una compareixença de Kouji Tsuya, director tècnic de la firma del diapasó. «Volem demanar perdó als nostres pilots pel pobre rendiment de la moto que piloten». Va ser una forma de fer-se l’harakiri en públic.

El japonès Tetsuhiro Kuwata, director tècnic d’HRC, el departament de competició d’Honda, no ha obert la boca des de fa mesos. I ningú sap, ni intueix, ja que amb els japonesos tot és un misteri, què està passant al Japó. D’aquí que la inquietud a l’equip Repsol Honda sigui profunda, immensa. I això, coneixent Marc Márquez, encara afegeix més inquietud en la ment del vuit vegades campió del món, que sempre ha mimat la seva família del pàdoc.