Quartararo no creu que perdi el cap com Zidane amb Materazzi

Bagnaia es plantarà a la sortida amb 23 punts més que el Diablo i, sí, ja sé que ho saben, amb dos punts més (14è), li importarà poc el que faci Quartararo, és a dir, li importarà poc que el francès aconsegueixi el seu objectiu, que no és cap altre que guanyar «sent-me igual el que passi a la meva esquena: l’important és no tenir ningú davant». I és clar, algú li va preguntar a Quartararo si hi ha la possibilitat, com ha passat altres vegades, almenys en les motos, que un esportista, davant la possibilitat de perdre, perdi el cap i a l’arribar a l’últim revolt, enganxat a Bagnaia, el faci caure i guanyi la carrera i el títol.

Històric cop de cap

Ni els explico la cara del jove francès, que va respondre, això sí, en qüestió de mil·lèsimes de segon. «¡Homeeeeeee!, no ho crec, ¿oi?, però recordar Zidane, que li va clavar un cop de cap a Materazzi, recorda-ho». És a dir, que sí, que algú es pot tornar boig en un moment determinat, perdre els nervis, saber que la seva única possibilitat passa, en aquest cas, per arriscar més que l’altre, més que el rival, més que ningú, i de la fogositat neix l’accident, l’escàndol i, qui sap, si la desqualificació o la conquesta del títol, vagi vostè a saber.

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Com explica Marc Márquez, que veu els toros des de la barrera, però sent qui més vegades s’ha trobat davant aquest dia, davant aquesta oportunitat, sortint victoriós gairebé sempre (té vuit títols mundials), «és evident que en l’esport pot passar de tot i, sí, en les motos també, doncs aquí hi ha més incertesa que en cap altre esport i, per tant, tot és possible, tot i que crec que el poder de la Ducati és enorme i, al final, acabarà imposant-se i, fins i tot, alguna guanyarà la carrera. És a dir, pot passar, sí, que Fabio guanyi i Pecco no puntuï, però han de quadrar massa astres perquè això passi».

Guanyar, guanyar i guanyar

Quartararo va insistir, amb raó, amb cautela, amb convicció i, sobretot, com és habitual en ell (en això és idèntic al seu admirat Marc Márquez), amb un somriure a la cara: «Jo em trobo bé, em trobo còmode amb la moto, pateixo menys a Xest que en altres circuits i, per tant, sortiré amb el cap clar a guanyar la carrera. M’importa molt poc que, com diuen, algú vegi Pecco nerviós. ¡Normal! ¡caram!, diumenge pot ser campió del món, jo sé el que és viure aquest instant, però jo no puc fer res més que intentar guanyar. I sí, si cau Pecco, cosa que no espero, perquè cap de nosaltres vol el mal de ningú, sé que les altres set Ducati vindran contra mi, ja que si guanya qualsevol d’elles farà campió Bagnaia. Però aquesta situació porto tot l’any vivint-la, sé de què parlo».