Aleix Espargaró: «MotoGP és un mar de taurons i un podi sap a glòria»

«Ara, si voleu, podem canviar la pregunta de cada gran premi per una de nova ¿val?», va dir, de sobte, Aleix Espargaró, de 32 anys, després d’aconseguir el primer podi per a Aprilia en MotoGP després d’acabar tercer protagonitzant una gran carrera a Silverstone, barallant-se amb el seu germà Pol (Honda) pel tercer calaix del podi. «¿Voleu?, doncs, a partir d’ara, en lloc de preguntar-me cada dijous si serà aquí, Aleix, on aconsegueixis el teu primer podi, deixaré que em pregunteu què, Aleix, serà aquí on aconseguiràs la teva primera victòria en MotoGP amb Aprilia. Perquè que ho sapigueu, en aquest mar de taurons en el qual s’ha convertit la graella de MotoGP, ja us anuncio que, després d’aquest podi, hi ha Aleix i podis per a estona. No em conformo amb això. No em pararé aquí. Un podi en aquesta graella és una cosa que sap a glòria».

El més gran dels Espargaró, que va compartir l’alegria amb la seva dona Laura Montero i els seus bessons Max i Mía, que de nadó va haver de superar una seriosa lesió cardíaca, assegura que «això és només l’inici i hem d’aprofitar el bon moment en què ens trobem després que, junts, Aprilia i jo, iniciéssim una llarga travessia, des del 2017, que ens ha portat fins aquí i que, ara, estem disfrutant com bojos. No us podeu ni imaginar com estan els treballadors de la fàbrica de Noale amb qui acabem de fer una videoconferència i estaven tots, tots, bojos d’alegria. Això i la felicitat de la meva família és el més gran d’aquest moment».

Un podi autèntic

Aleix va explicar que només el dia que el seu germà es va proclamar campió del món a Motegi es pot comparar a la felicitat que li ha provocat aquest primer podi amb Aprilia. «No ha sigut un podi fruit de caigudes dels altres, conseqüència que plogués o de qualsevol casualitat que, de vegades, es produeixen en les carreres. Ha sigut un podi treballat dia a dia, mes a mes, gran premi a gran premi, any a any, evolució a evolució. Portem molt temps picant pedra, moltes caigudes i portem molt temps picant a la porta fins que l’hem tirat a terra amb totes les de la llei».

Aleix va reconèixer que ahir no se sentia millor que qualsevol altre diumenge dels molts que ha intentat aconseguir aquesta recompensa. «Però uns dies per una mala ‘quali’, altres dies per una mala sortida, altres dies per una caiguda, altres dies per mala sort, altres dies per la resta de taurons que hi ha a la graella, però el cert és que no arribava la recompensa. Aquesta vegada sabíem, papers en mà, doncs a l’últim entrenament ja he sigut el millor, que podíem aconseguir-ho. És més, quan en la primera volta m’he vist al davant amb el meu germà Pol, he pensat ‘vinga, vinga, Pol, tira, que ens escapem’».

Després, el més gran dels Espargaró va reconèixer que el 2018, quan l’Aprilia no anava, no anava, i ell queia i es desesperava, va pensar a deixar-lo. «Sí, sí, vaig pensar, mira això no va, dedica’t als teus restaurants, o dedica’t a la bici o fes qualsevol altra cosa. Però va arribar el canvi d’Aprilia de la mà de Massimo Rivola, que va canviar el projecte de Noale i els va fer creure que era possible fer-se amb els millors i jo vaig creure en ell. I aquí hi ha la recompensa. Perdó, la primera recompensa, perquè això no s’atura. Anem a buscar la victòria i a buscar més podis ¡i tant que sí!»

La moto es va parar

I això que a la carrera d’ahir, explica Aleix, se li va parar el cor uns segons. «Bé, no sé si se’m va parar el cor però, sens dubte he perdut un any de la meva vida, segur, perquè la moto ¡¡¡¡s’ha parat!!!!, sí, sí, no sé què ha passat, però el motor s’ha parat. Jo l’he colpejat i ha tornat a posar-se en marxa, juro que ha sigut així. Era la volta tres, m’han passat, de cop, el Pol i ‘Pecco’ (Bagnaia), però els he pogut caçar de seguida. Ha sigut un moment increïble, que no vull recordar més, no».

Notícies relacionades

Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Marc Márquez es converteix en invencible en el GP d’Aragó

Quan EL PERIÓDICO li va preguntar si aquest podi és una manera de donar la benvinguda al seu amic Maverick Viñales, que avui provarà, per primera vegada, l’Aprilia a Misano, Aleix va dir: «Bé, la veritat és que en el seu moment algú va poder pensar que canviava un Ferrari per un Mini, però, bé, hem demostrat que tenim una gran moto. Sí, cert, encara no és la Yamaha, però només cal veure com li brillaven els ulls a tot l’equip a l’aconseguir aquest podi. Aquest és un equip integrat per gent que porta tota la vida fent carreres i moments com aquest t’ho recompensa tot, tot».

Última volta a mort

Aleix va voler deixar molt clar que aquesta felicitat és fruit, simplement, de la feina dura i de sentir-se l’ésser més feliç del món amb la seva família i amb tots els que l’ajuden a treballar molt cada dia. «Estic vivint el moment més feliç de la meva vida i, per tant, no és casualitat que aquest primer èxit gran amb Aprilia arribi en aquest moment. Era impossible que Jack (Miller) per millor pilot que sigui i millor Ducati que porti, em pogués treure aquest podi a l’última volta. Era el meu dia, el meu gran premi, la meva última volta i això no podia passar, per això vaig retorçar el puny del gas més que mai a la sortida de la penúltima corba i el vaig superar. Era el dia que estava flotant sobre la pista i no podia fallar».