GP D’ANGLATERRA DE MOTOGP

Exhibició de Quartararo i podi històric d’Aleix Espargaró

  • El ‘Diable’, líder destacadíssim del Mundial de MotoGP, va guanyar amb enorme autoritat el seu cinquè Gran Premi i es converteix en el gran favorit per emportar-se el títol

  • El més gran dels Espargaró, de 32 anys, va complir, al ser tercer, un dels somnis de la seva vida, que és aconseguir el primer podi de la història d’Aprilia en MotoGP

Exhibició de Quartararo i podi històric d’Aleix Espargaró

ALEJANDRO CERESUELA

3
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Exhibició del francès Fabio Quartararo (Yamaha) en el mític i popular circuit de Silverstone, Anglaterra, un antic aeròdrom, on no només ha guanyat, sinó que ha aconseguit donar, gairebé, un cop definitiu al Mundial de MotoGP, ja que es col·loca amb 65 punts d’avantatge sobre el seu més immediat perseguidor, que és, ara, el mallorquí Joan Mir (Suzuki). El ‘Diable’ ha dominat un Gran Premi, del principi al final, en què l’espectacular i veterà Aleix Espargaró, de 32 anys, ha concedit, per fi, un podi a Aprilia en la màxima categoria del motociclisme mundial amb el seu tercer lloc després d’Alex Rins (Suzuki), que va acabar segon. El ‘Diable’, de 22 anys, suma ja cinc victòries (Doha, Portugal, Itàlia, Holanda i Anglaterra) al seu camí cap al seu primer títol mundial.

El ‘Diable’, gairebé campió

La carrera, que va començar sent comandada pel català Pol Espargaró (Honda), que arrencava des de la ‘pole’, va ser immediatament atrapat per Quartararo, brillant durant tot el cap de setmana, mentre Marc Márquez (Honda), que semblava un clar candidat al podi, xocava a l’interior d’una corba de dretes amb Jorge Martin (Ducati), fet que ha provocat que els dos acabessin a terra.

A partir d’aleshores, la carrera va ser una exhibició de Quartararo, una escalada tremenda de Rins, que ja va guanyar fa un parell d’anys a Silverstone i, per descomptat, una heroïcitat per part del més gran dels Espargaró, que ja feia molts grans premis que anunciava que un dia d’aquests, avui, per exemple, al bressol del món del motor, Anglaterra, proporcionaria a Aprilia, una marca campiona en 125cc i 250cc, el podi que mereixia i que tanta il·lusió i treball han significat per a la marca de Noale.

La veritat és que mentre Quartararo i Rins pilotaven amb serenitat i eficàcia l’or i la plata a Silverstone, Jack Miller (gran fracàs de Ducati a Anglaterra), posava les coses molt difícils a Aleix Espargaró, que es va veure obligat a lluitar, de forma increïble, per mantenir el tercer calaix del podi, ja que l’australià, guanyador a Jerez i Le Mans, li va complicar moltíssim aquest bronze, superant-lo en cinc corbes de meta, però el pilot de Granollers va ser capaç de recuperar aquest privilegiat tercer lloc, que té gust, per descomptat, de victòria. «Quan un acaricia el seu somni i el de la seva fàbrica», va dir Aleix, «no pot perdre’l a l’última volta».

La família feliç

«Aquesta victòria és per a la meva dona, la Laura, perquè gràcies a ella soc aquí, ja que ha sigut ella qui ha suportat el meu dur treball fins a aconseguir per a Aprilia el podi que fa molts anys que lluitem i somiem», va comentar Aleix, eufòric, després d’abraçar els seus dos fills, presents també al traçat anglès. «Jo sempre he cregut en aquest projecte, sempre he confiat en la feina d’Aprilia i aquí en tenim els resultats; tot i que no em conformo amb això, en vull més i puc dir que tenia més ritme i podia haver aspirat a més, però aquest podi és meravellós i el premi que estàvem perseguint tots. Insisteixo, en vull més i seguirem en la lluita».

Notícies relacionades

No deixa de ser curiós que Aleix Espargaró ha contribuït a una gesta molt curiosa i, de moment, única, ja que, davant 67.000 espectadors, Silverstone estava ple, els sis primers llocs de la classificació han correspost a sis marques diferents: Yamaha (Fabio Quartararo), Suzuki (Alex Rins), Aprilia (Aleix Espargaró), Jack Miller (Ducati), Honda (Pol Espargaró) i KTM (Brad Binder).

Mundial de MotoGP: 1. Fabio Quartararo (França), 206 punts; 2. Joan Mir (Espanya), 141; 3. Johann Zarco (França), 137; 4. Francesco Bagnaia (Itàlia), 136, i 5. Jack Miller (Austràlia), 118.