Pedro Acosta, el principiant de 16 anys que adora Kevin Schwantz

«No obtens el que vols, obtens el que treballes». Podria ser la frase d’un vell campió que s’ha passat la vida, per exemple els últims deu o quinze anys, entrenant-se al màxim per poder pujar al podi, guanyar el seu primer gran premi o, qui sap, potser conquerir el títol somiat.

«Si la pressió ha de venir per aconseguir podis, benvinguda sigui tota la pressió del món». Aquesta altra frase també podria correspondre a un pilot que, per fi, després de diversos anys d’aprenentatge, de baralla a la pista i molt esforç per obrir-se camí en qualsevol de les tres graelles del Mundial de motociclisme es puja, per primera vegada, al «calaix».

«A mi qui m’agradava, el pilot que admirava, el campió a qui sempre he volgut imitar és el nord-americà Kevin Schwantz; a mi m’agraden els pilots de la vella escola, no els d’ara, que em sembla que fan molt espectacle». I aquesta frase ja ni els explico qui la pronuncia, un nen de 16 anys que va néixer el 2004, és a dir, nou anys després que es retirés Schwantz (1995), a qui mai ha vist córrer, és clar, i 11 anys després que el texà es proclamés flamant campió del món de 500cc, amb la Suzuki de Pepsi Cola.

Compte amb el tauró

I és que Pedro Acosta (Mazarrón, Múrcia, 25 de maig del 2004) és tot un fenomen i més que ho serà. Acosta, segon de la Red Bull Rookie Cup del 2019, campió de la Red Bull Rookie Cup del 2020, va ser el pilot més ràpid en el primer entrenament de Moto3 del GP de Qatar de divendres passat i diumenge va pujar al podi, en segon lloc, segon darrere del seu company Jaume Masia.

És a dir, el ‘tauró de Mazarrón’, com li diu tothom (bé, a casa li iduen ‘Kevin’, per Schwantz, és clar), va ser el millor el dia del seu debut al Mundial, ¡¡¡amb 16 anys!!! I 48 hores després va pujar al podi en la seva primera carrera mundialista. Per això diu que obtens el que treballes, per això riu de la pressió («més pressió que la em vaig posar jo mateix, sent primer a primer entrenament de la meva vida al Mundial»), per això vol divertir-se com es divertia el gran Schwantz. «Schwantz era un ‘show’ sobre la moto, com Casey Stoner quan es va canviar a Honda i els va atropellar a tots».

Acosta assegura que ell, que es va ficar en això de les motos perquè el seu pare tenia una moto i anava a córrer al circuit de Cartagena i un dia va pujar-hi ell i mai més en va voler baixar, assegura que ha après a córrer veient vídeos de Schwantz i la vella escola. «El meu pare era un pixapins més i vaig seguir els pilots de la seva època, que m’encantaven», assenyala aquest simpàtic i atrevit murcià que no dubta que «per què no pot guanyar el Mundial un ‘rookie’, un principiant, com jo, Xavier Artigas o Izan Guevara?, ¿per què no?»

Un equip que és una família

Exacte, per què no. Acosta considera que ara els joves, «tot i que arribem al Mundial amb 16 anys, estem molt treballats en les categories inferiors, en els campionats de promoció, que són tremendament competitius. És molt dur i difícil guanyar el títol de la Red Bull Rookie Cup o el Campionat d’Espanya de Velocitat (CEV), que és un mini Mundial. El Mundial només té una diferència respecte als campionats dels quals venim tots nosaltres: una mica més de ritme per carrera i circuits que no coneixes, però es lluita igual a tot arreu».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Acosta, que reconeix que els estudis es poden compaginar amb les motos –«però jo vaig deixar d’estudiar l’any passat per centrar-me a guanyar la Rookie Cup»–, confessa que en les carreres de Moto3 «pot passar de tot i sí, tan aviat pots ser tirat per un company com ser tu qui cometi l’error. Això sí, has d’estar concentrat al mil per mil i intentar endevinar on hi ha el perill, que és per tot arreu», reconeix el murcià en una conversa amb Motorbike.

No cal dir que Acosta és summament feliç per haver caigut, al final, al millor equip o un dels millors de Moto3, el Red Bul KTM Ajo, on és company de Masia. «Tothom em va dir que, com que el seu amo és finlandès, era un equip molt fred i la veritat és que m’he trobat una autèntica família on em sento en la glòria. Aquí tothom treballa per a tothom, no hi ha separacions entre l’equip tècnic de Jaume i el meu, és més, sovint els meus mecànics treballen per a Jaume i els de Masia en la meva moto. És un plaer treballar amb ells».