«Quan Mir fa un pas endavant, mai torna enrere»

«Joan [Mir] sap, perfectament, que el més dur comença ara: defensar el títol. Bé, certament és una manera de parlar, sí, ja que el que ha fet fins ara és impressionant, però sempre s’ha dit i, sobretot, en l’esport d’elit, que el difícil és repetir, el difícil és mantenir-se. I en això estem», explica Tomás Comas, llicenciat en Educació Física i la mà dreta del nou i flamant campió del món de MotoGP, Joan Mir (Suzuki), de 23 anys.

Comas, que ja es troba com la resta de membres del pàdoc de MotoGP en el circuit de Losail, Doha (Qatar), on aquest cap de setmana comença la pretemporada de MotoGP, explica que «la preparació d’aquest hivern ha sigut molt similar a la de l’any passat i el problema més gran, per descomptat més per a Joan (Mir) i la resta de pilots, és que no han pogut agafar la moto de carreres a tot l’hivern, és a dir, que arriben a Qatar sense haver fet els tests que solien fer a Malàisia i que, en aquest sentit, els servia molt de referència per saber si, físicament, que és el que més ens preocupa, estan bé. Jo crec, malgrat tot, que els més de 100 pilots que participen en el Mundial són grandíssims professionals i, en aquest sentit, la seva preparació és impecable».

Treballar, treballar, treballar

El preparació físic, assistent i amic de Mir, que va començar a treballar amb el pilot mallorquí a finals del 2016, incorporant-se ja totalment en la temporada 2017, considera que «el millor que té Joan és la seva enorme predisposició a fer el que sigui per mantenir-se en forma i, en aquest sentit, és tan important l’aspecte físic, dietètic i de descans, com l’aspecte mental, és a dir, que, per descomptat, que quan toca passar-ho bé, som els primers que ens hi apuntem, però tenint molt en compte el nostre calendari».

Comas assegura que des del primer dia que va conèixer el Joan al Centre de Tecnificació de les illes Balears, es va adonar que estava davant un jove i un esportista diferent. «Els ho vaig dir als meus amics tot just prendre contacte amb Joan. El vaig veure amb una predisposició fora del comú al treball, una coordinació perfecta, unes ganes boges d’entrenar-se, d’aprendre i, sobretot, d’escoltar, de deixar-se aconsellar per aquells que saben més que ell en els aspectes que li interessen».

Aprendre del 2020

Per Comas, el més important en la personalitat i, sobretot, en la mentalitat i preparació de Mir, és que «quan fa un pas endavant, quan es produeix el clic d’haver aconseguit una meta, la que sigui, en el seu procés d’estar en forma, preparat al més alt nivell, per competir, ja no torna enrere. És a dir, aconseguit l’èxit, ja tot són millores en aquest sentit. No dic que sigui l’únic pilot que ho aconsegueixi, ja que la graella de MotoGP està plena, repeteixo, plena, de campions, dic que el Joan és, en aquest sentit, algú que sempre va a més, sempre».

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

«Sempre he tingut la sensació», explica Mir sobre el seu assistent, preparador físic i amic, «que el Tomás em dona serenitat, tranquil·litat i, sobretot, m’ofereix un punt de vista diferent del meu en molts moments, cosa que ens permet a tots, incloent-hi de vegades l’equip, prendre la decisió que sigui amb més punts de vista sobre la taula. Tomás és molt més tranquil que jo, clar que la seva feina i rol no té res a veure amb el meu, i, potser, per això ens complementem tan bé».

Tots comencen de zero

Comas reconeix abans de començar el Mundial-2021: «El viscut el 2020 serà molt, molt, important per afrontar aquesta temporada de consolidació en la categoria gran, ja que, malgrat que lamentablement, encara no ha arribat la normalitat i seguim vivint amb l’espasa de Dàmocles a sobre nostre i em refereixo, clar, al feliç i incert PCR de cada dia, és vital començar al podi. Jo vaig ser el primer, després del primer podi d’Àustria-2020, que li vaig dir al Joan que el veia campió. Li ho vaig dir amb cautela, clar, entre rialles, entre bromes, com qui no vol la cosa, ja que sé que aquests vaticinis als pilots no els agraden gens, però aquell cap de setmana li vaig veure fer un pas vital, importantíssim, gairebé de campió, o això em va semblar a mi, i l’hi comenti. El veia molt, molt, convençut que podia aconseguir-ho. Com ho veig ara, però, com sol dir cada any per aquestes dates Marc (Márquez, vuit vegades campió del món), en la primera carrera de la temporada «tots comencem amb zero punts» i, sí, cal guanyar-ho tot de nou. I en això estem».