El Govern lliga amb ERC l’última injecció de recursos i salva la seva estabilitat sense pressupostos

Serà aquest dijous quan les dues parts formalitzaran l’acord i donaran compte de la lletra petita. Aquest tercer suplement de crèdit, de 469 milions d’euros, és el menys abundant però també el més polític, i a l’espera dels últims detalls, posa el fermall a un mosaic d’acords a tres bandes dels tres partits que van permetre la investidura. El primer, aprovat pel Govern el 25 de març, va ser de2.168 milionsdestinats a garantir el funcionament dels serveis públics i a finançar despeses ordinàries i de personal.

El segon, de 1.300 milions més, estava bàsicament destinat a la pujada de sou prevista per als funcionaris i la resposta a la crisi aranzelària, tot i que els Comuns van arrencar també el compromís de destinar 850 milions més en habitatge, la creació de l’oficina antidesnonaments, 13 milions més per al dentista públic i 10 més per a salut mental. Per aprovar el tercer, el grup liderat per Jéssica Albiach ha posat sobre la taula reclamacions en l’àmbit de l’educació, la sanitat i els serveis socials.

Un pla b més llarg del previst

Notícies relacionades

Junts vol prohibir el burca al carrer i vetar l'ús del vel a escoles i instituts

El Parlament aprova el segon suplement de 1.300 milions per injectar a les finances del Govern

Amb tots aquests recursos, el Govern té prou marge econòmic per tancar aquest exercici sense sobresalts, a mercè, això sí, de com evolucioni la concreció del finançament singular a partir d’aquest mes de juny. Ha tardat més del que havia previst inicialment, perquè Illa va arrencar la legislatura donant per fet que aconseguiria pactar uns nous pressupostos amb ERC i els Comuns. No obstant, Oriol Junqueras, just després de recuperar la batuta dels republicans després d’un convuls procés intern, va deixar clar que no hi contribuiria, per la qual cosa l’Executiu del PSC es va veure obligat a activar el pla b, que passava per injectar els recursos procedents dels ingressos de més obtinguts l’any passat. 

Hi va haver, no obstant, un segon bany de realitat del que significava governar en minoria: la prioritat d’Illa era aprovar d’una sola vegada els gairebé 4.000 milions disponibles, però de nou va haver de compassar-se amb l’exigència d’ERC, queva demanar que fos trossejat per anar negociant per capítols i que ha manejat també un calendari més llarg del que hagués volgut el president. Això sí, una vegada assumits aquests paràmetres, el que sí que volia Illa és que aquesta carpeta quedés resolta abans de l’estiu per poder arrencar la tardor la negociació dels pressupostos del 2026. Junqueras ja ha obert la porta a asseure’s per abordar l’assumpte, sempre que consideri que s’han fet prou avenços en matèria de finançament i de Rodalies.