EL DOLOR DEL FILL QUE PERD EL SEU PARE

«Estem deixant morir la generació que va aixecar aquest país»

«El meu pare ha mort perquè tenia més de 75 anys i no hi ha respiradors per als més grans de 75 anys. Per això ha mort», relata Óscar Haro

«Tenim el país més meravellós del món, però no té sentit que aquells que el van construir perdin la vida així», critica el director esportiu de l'LCR Honda

rozas45519490 encuesta masdeporte motegi 2018  scar haro200323142637

rozas45519490 encuesta masdeporte motegi 2018 scar haro200323142637

5
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Un dels homes, dels tècnics, dels personatges més estimats (amb molta diferència) del pàdoc del Mundial de MotoGP, bé, del Mundial de motociclisme; un dels millors amics de tots els que integren la família de 2.000 persones que habiten, cada cap de setmana, en el circuit on se celebra el gran premi; un dels millors amics del desaparegut Ángel Nieto; una d’aquestes persones que mai, mai, té un no quan vas en la seva cerca, quan el necessites, sigui per al que sigui; un dels millors somriures (amb molta diferència) del campionat de les dues rodes, Óscar Haro, director esportiu de l’equip LCR Honda de MotoGP, l’escuderia ‘satélite’ del poderós i campió ‘team’ Repsol Honda, acaba de perdre el seu pare per culpa del coronavirus.

Haro, que sempre, sempre, està a disposició de tothomi que es cuida de tot el que fa referència a l’equip de l’italià Lucio Cecchinello i en el qual corren el britànic Cal Crutchlow i el japonès Takaaki Nakagami, acaba de publicar a les seves xarxes un esquinçador testimoni i relat de com ha perdut el seu pare, senzillament, explica, perquè no hi havia un respirador a la seva disposició, ja que era, explica, més gran de 75 anys. Haro, excel·lent persona on n’hi hagi, explica que té la seva mare aïllada, també contagiada pel virus, i no pot agafar en braços la seva filla, de tres setmanes, per por.

Estremidor relat

Aquest és el seu estremidor relat, que va passar, sí, en un hospital de Madrid, que comença qüestionant la tasca del Govern al considerar que està ocultant moltíssima informació i que els espanyols no sabem el que ens està passant.

«No entenc ni de números, ni de moltes coses, no entenc de política, gràcies a Déu, ni de religions. Només entenc de persones. No entenc com és possible que creguem que som més llestos que països tan grans com la Xina o Itàlia, on mor moltíssima gent. Resulta que quan ells tenen les portes tancades, a nosaltres se’ns ocorre, per exemple, fer diumenge una manifestació al carrer. Som molt intel·ligents. O de sobte, un míting de VOX, un concert de la Pantoja, o futbol. Tothom al carrer i no passa res. No entenc per què, però sí que entenc que si hi hagués hagut una mica més d’informació i haguéssim sigut més intel·ligents, segurament el meu pare no s’hauria mort. El meu pare ha mort per això, però aquí no passa res», comenta el membre destacat de MotoGP.

«Estem deixant morir la generació dels nostres pares, la generació que va aixecar aquest país amb la seva feina, ¡sisplau fem alguna cosa! ¡Això no és una grip!»

Óscar Haro

Director esportiu de l’equip LCR de MotoGP

«Dilluns passat, la meva mare i el meu pare van donar positiu en coronavirus i al meu pare no l’he tornat a veure. El vaig portar a urgències. La meva mare es va donar l’alta voluntària perquè volia cuidar el meu pare i el meu pare el van aïllar fins que ha mort. I no entenc per què ha mort, no entenc com una persona com el meu pare, que des dels 15 anys que treballa, cotitzant en la Seguretat Social s’hagi mort perquè no hi ha respiradors. S’ha mort perquè no han pogut tractar-lo a l’haver-hi una llei que diu que les persones de més de 75 anys ja no interessa cuidar-los i se’ls ha de deixar morir. I estan morint persones tota l’estona. Porto tota la tarda a la funerària i no sabeu què és això. ¡No sabeu què és això! No entenc de res ja. No entenc com podem dir que tenim una Seguretat Social increïble quan els nanos no tenen ni guants per posar-se. No tenien bates ni mascaretes aquest matí», continua relatant Haro.

La solitud de la seva neta

«No entenc que el meu pare, que ha estat tota la seva vida al costat de la meva mare, la seva dona, des dels 15 anys, no hagi pogut acomiadar-se d’ella. No entenc que jo, que em menjo la meva mare a petons cada vegada que la veig i que, fins i tot de vegades, faig la migdiada amb ella cada vegada que puc, perquè l’estimo, avui no hagi pogut fer-li una abraçada ni un petó perquè està contagiada d’una malaltia que no sé per què, però ens ha tocat. No entenc de res, només sé que veig diners per tot arreu, sempre, i que estem deixant morir una generació que ha fet aquest país, que ha sortit d’una postguerra. Una generació que treballava 16 hores diàries per poder alimentar i educar els seus fills. Famílies de quatre i cinc fills, no com ara, que en tenim un o dos i no en volem tenir més perquè el nostre egoisme no ens fa veure més que el que ens interessa a nosaltres», insisteix el director esportiu de l’equip LCR.

«No hi havia respirador per al meu pare i l’han deixat morir, se n’ha anat, ja no podrà ensenyar-li a la meva filla els tomàquets del seu hort»

Notícies relacionades

Haro s’uneix en la seva explicació a aquells que critiquen aquell primer diagnòstic llançat sobre el coronavirus, aquell que anunciava i gairebé tranquil·litzava els espanyols dient-los que «això no és més seriós que una grip». «No ho entenc», insisteix amb duresa Haro, «perquè el meu pare no podrà ensenyar-li a la seva neta els tomàquets de la seva horta. No entenc gaires coses. I, abans que res, no entenc l’egoisme de l’ésser humà. Només entenc una cosa: tenim el millor país del món. He fet més de 100 vegades la volta al món i tenim el millor. L’hem de cuidar, sisplau. Senyors polítics, no el destrossin».

«Tanqueu-vos a casa, sisplau»

El responsable d’un dels equips capdavanters de MotoGP i, insisteixo, un dels éssers més gentils i amables del Mundial, d’aquests 2.000 habitants del pàdoc, conclou la seva exposició dient que li sembla vergonyós que, en aquests moments en què està morint molta gent «sí, sí, aquesta generació meravellosa que van formar els nostres pares, els pares de tots nosaltres», els polítics continuïn barallant-se. «Ja és igual el que està ben fet i el que està malament. És igual. S’han de prendre mesures ara. La gent s’ha de quedar a casa. Ens estem morint, ¡joder! Ens estem morint. És moment per quedar-nos a casa, aixecar el telèfon als que encara tingueu els vostres pares i dir-los quant els estimeu i donar-los les gràcies per tot el que han fet per vosaltres. Això és el que hem de fer ara. Hem de lluitar tots junts i quedar-nos a casa i treure aquest país a la superfície».