Set claus dels insults racistes a l’Espanya-Egipte de Cornellà: ¿què passarà ara?

Tot va començar amb la xiulada a l’himne nacional d’Egipte, una actitud reprovable però no sancionable. Poc abans que es complís la primera mitja hora del partit, un grup nombrós d’aficionats va corejar el càntic racista «Musulmà qui no boti», trobant força complicitat a l’estadi. L’insult va partir des del fons sud, també conegut com a Gol Cornellà, on se solen ubicar ultres d’extrema dreta en els partits de l’Espanyol. De fet, en l’amistós d’aquest dimarts es van poder veure banderes espanyoles franquistes. El càntic es va repetir just abans del descans i també en la segona part, quan ja va trobar el retret generalitzat de la resta d’aficionats presents en el partit.

El futbol té un protocol a tres nivells quan passen casos de racisme, xenofòbia o altres violències (com llançament d’objectes), bé entre jugadors, bé des de la grada. L’àrbitre, en ser conscient o ser avisat d’una situació d’aquest tipus, ha de creuar els braços en forma d’aspa, dirigir-se a la zona de banquetes i sol·licitar que s’emetin missatges per megafonia i a través de les pantalles o marcadors, si n’hi ha, perquè cessin aquests comportaments. Si torna a passar, té la potestat per suspendre temporalment el partit, enviant els jugadors als vestidors. Si ocorregués una tercera vegada després dels dos avisos, l’àrbitre pot i l’ha de suspendre definitivament. El mateix protocol s’aplica en el cas de llançament d’objectes, com es va veure recentment a Espanya al Betis-Sevilla, que va ser suspès durant 15 minuts. Res d’això va passar.

L’àrbitre de la trobada és qui té la potestat per posar-lo en marxa, tot i que la iniciativa d’avisar-lo o sol·licitar-lo pot partir de jugadors o tècnics. Això no va passar a Cornellà. La barrera idiomàtica, ja que el cos arbitral era búlgar, pot explicar per què l’àrbitre no ho va fer. El mateix es pot inferir en el cas dels jugadors i tècnics egipcis. Ara bé, podria haver sigut un futbolista espanyol el que alertés el col·legiat dels càntics racistes, que també eren directament ofensius per almenys un d’ells, Lamine Yamal. Això no va passar.

Atès que no s’activava el protocol, durant el descans, tant per la megafonia de l’estadi com a les pantalles es va projectar un missatge que deia: «Es recorda que la legislació per a la prevenció de la violència en l’esport prohibeix i sanciona la participació activa en actes violents, xenòfobs, homòfobs o racistes». Després que el càntic es repetís per tercera vegada, ja en la segona part i amb una gran xiulada de la resta de l’estadi cap als ultres, es va repetir el missatge per megafonia. La iniciativa va ser de l’RFEF, que també es va sumar a la condemna dels fets a través de les xarxes socials, si bé Berni Álvarez, conseller català d’Esports, reivindica que va ser ell qui va haver de reclamar a l’RFEF que s’activés aquesta iniciativa.

Sí, tant de caràcter econòmic com de tancament parcial d’una part de l’estadi en un pròxim partit com a local. La FIFA, ja que es tractava d’un amistós internacional, és la responsable d’adoptar mesures disciplinàries. En casos anteriors de racisme o xenofòbia d’espectadors, ha imposat multes d’entre 5.000 i 20.000 euros. En alguns, de més gravetat, ha ordenat tancaments parcials de fins al 20% de l’aforament durant un partit. En cap cas hi haurà sancions esportives a la selecció, com ara deduccions de punts en tornejos o fases de classificació, pel que ha passat. En l’aspecte administratiu, Antiviolència també pot sancionar econòmicament l’RFEF pel succeït i individus particulars a partir de la investigació policial que han posat en marxa els Mossos.

Notícies relacionades

Què significa 'Alhamdulillah', la resposta que ha donat Lamine Yamal als càntics racistes

«Drama, tragèdia, vergonya, fracàs...»: el món del futbol reacciona a l’adeu d’Itàlia al Mundial

No. El club periquito és el propietari de l’RCDE Stadium, però el recinte estava cedit a l’RFEF durant el partit, per la qual cosa no és responsable del que hi succeís a dins. Ho podria ser en cas de deficiències estructurals relatives a la seguretat, per exemple, però no és el cas. Que les persones fossin o no sòcies o aficionats de l’Espanyol tampoc és, per descomptat, rellevant a l’hora d’exigir responsabilitat. El club ha condemnat els fets i ha demanat que no es criminalitzi la seva afició.

La teoria diu que sí, que en un escenari hipotètic podria arribar a afectar. Però la pràctica diu que no. La FIFA fa temps que demostra que els diners i els interessos comercials passen molt per sobre del respecte als drets humans. Va celebrar un Mundial a Rússia fa vuit anys, un altre a Qatar fa quatre, li ha regalat el del 2036 a l’Aràbia Saudita i no només ha torçat el gest davant l’ofensiva bèl·lica il·legal de Trump de cara a la cita d’aquest estiu, sinó que ha condecorat el dirigent amb el Premi FIFA de la Pau inventat expressament per satisfer-lo. Així que, no, no sembla que uns càntics racistes en un camp espanyol puguin tenir grans repercussions de cara a un Mundial.