Mercat immobiliari

Els Comuns exigeixen al Govern "unificar" les dues zones tensionades per evitar diferents "interpretacions" sobre els grans tenidors

ERC atribueix la diferenciació d’àrees a "llacunes" de la llei estatal d’habitatge i acusa alguns propietaris d’utilitzar la "picaresca" per continuar "enriquint-se"

Els Comuns exigeixen al Govern "unificar" les dues zones tensionades per evitar diferents "interpretacions" sobre els grans tenidors

Lorena Sopêna - Europa Press / Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La resposta del Govern als notaris catalans sobre quants pisos et converteixen en un "gran tenidor" a Catalunya, avançada per EL PERIÓDICO, ha generat enrenou polític. Segons l’Executiu català, a efectes fiscals, adquireixen aquesta condició els propietaris de cinc immobles o més en una mateixa zona tensionada. El matís d'"en una mateixa zona" és important perquè actualment existeixen dues àrees: una primera que agrupa 140 municipis, incloent-hi l’àrea metropolitana de Barcelona i altres àrees urbanes amb forta pressió del lloguer; i una segona amb 131 municipis addicionals. Per tant, posseir tres habitatges a la primera zona i dos a la segona evita el recàrrec fiscal, en no assolir-se el mínim exigit en una mateixa àrea.

Els Comuns, que han fet de l’habitatge el seu principal cavall de batalla en les negociacions amb el Govern, no comparteixen aquesta "interpretació". Fonts del partit consultades per aquest diari defensen que s’haurien de considerar "grans tenidors" tots els propietaris que tinguin més de cinc pisos, "independentment de la zona tensionada on siguin els habitatges". Davant d’aquesta situació, el partit liderat per Jéssica Albiach ja ha reclamat una rectificació al Govern. "Aquesta situació desvirtua el sentit legislatiu", adverteixen des dels Comuns, que exigeixen al Govern rectificar els criteris o "unificar" les dues zones durant "la renovació de les zones tensionades per als pròxims tres anys, que correspon fer aquest any".

ERC, per la seva banda, atribueix aquesta diferenciació geogràfica a "llacunes" de la llei estatal d’habitatge. "Hem criticat en diverses ocasions la manera com està feta la llei i que això impliqui dues zones tensionades", manifesten fonts dels republicans, que recorden que la seva voluntat era que els 131 municipis que es van afegir posteriorment com a localitats amb dificultats habitacionals fossin considerats "una ampliació de la primera zona, i no una nova zona". "Això evitaria un dels buits de la llei que, com aquest, alguns grans propietaris aprofiten per fer picaresca i continuar enriquint-se desmesuradament a costa d’un dret com és l’habitatge", reblen.

La CUP també considera la diferenciació contrària "al sentit comú" i, a més, demana que es declari zona tensionada "tota Catalunya". "El dret a l’habitatge està en crisi al conjunt del país, tot i que s’expressi de maneres diferents, des de La Seu d’Urgell fins a les Terres de l’Ebre", ha declarat la diputada Laure Vega en declaracions a EL PERIÓDICO.

Junts acusa el Govern de "propaganda"

Notícies relacionades

En canvi, la diputada de Junts Judith Toronjo també critica Salvador Illa, però per motius diferents. "Ens trobem una vegada més amb els canvis de rumb del Govern, que legisla a base de titulars per satisfer les majories del tripartit, però sense una estratègia real per resoldre el problema de l’habitatge", ha expressat l’encarregada de la qüestió de l'habitatge a aquest diari. Per als postconvergents, l’Executiu "desdibuixa el concepte de gran tenidor" en equiparar "petits i mitjans propietaris amb grans actors del mercat". El partit denuncia que "es trasllada la responsabilitat de les polítiques socials als particulars" per no "assumir-la des de l’administració".

"El Govern insisteix en mesures intervencionistes i erràtiques, sense abordar les causes estructurals que no són altres que la manca d’oferta, l’excés de burocràcia i l’absència d’incentius fiscals. Molta propaganda i cap solució per garantir l’accés a l’habitatge", rebla la parlamentària, que considera les mesures d’Illa en habitatge "intervencionistes i erràtiques".