EL GP D'AUSTRÀLIA DE MOTOGP

Marc Márquez fa que les il·lusions de Viñales saltin pels aires

El Marc es va passar tota la carrera darrere del Maverick i, a la penúltima volta, el va superar per forçar la caiguda del líder de Yamaha a l'últim gir i guanyar el seu GP núm. 11

«He de començar a fer-te vudú perquè no arribis a les meves 122 victòries i 15 títols, ja que ets una bèstia», li va dir Giacomo Agostini al podi

Marc Márquez fa que les il·lusions de Viñales saltin pels aires
5
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

«Començaré a fer-te vudú. Ets molt bo, ets una bèstia i temo que em treguis els rècords de victòries i títols; així que demà mateix començo amb les sessions de vudú». L’italià Giacomo Agostini, l’autèntic mite, icona, rei del motociclisme mundial, posseïdor de 122 victòries i 15 títols mundials, li va demanar al devastador i insaciable Marc Márquez (Honda), de 26 anys, que baixés el seu ímpetu i que no fos a buscar els seus rècords. «Però ¿què dius, Giacomo? ¡tu tens el doble de títols que jo!», li va replicar el ‘Canibal’,com anomenen (amb raó) l’octacampió a Itàlia, abans que Ago li entregués la safata, el trofeu, com a guanyador del Gran Premi d’Austràlia, després d’avançarMaverick Viñales (Yamaha), dominador de 25 de les 27 voltes de la carrera, a la penúltima volta, resistir el seu assetjament final i provocar el seu vol i caiguda a tres revolts del final.

L’admiració d’Ago per Márquez 

Agostini va reconèixer, posteriorment a ‘El Periódico’, que, en efecte, temia per les seves marques increïbles. «Recordo quan li vaig demanar a Valentino que frenés el Marc, ho recordo perfectament. L’hi vaig dir perquè quan el 2014 el vaig veure guanyar 13 carreres, li vaig comentar a Rossi ‘aquest acabarà amb nosaltres’. I Vale no s’ho creia, però jo, la veritat, després de veure la seva autoritat, determinació i coratge en aquesta carrera i com lluita després fins i tot d’haver-se proclamat ja campió, crec que hem de començar a pensar que som davant d’un monstre, sí».

Marc Márquez (Honda) celebra, amb el seu equip sota el podi, el seu gran triomf d’Austràlia. / ALEJANDRO CERESUELA

Agostini, el més gran de tots els temps («quan corria a Moto2 venia sempre a veure’m al box i comentàvem la jugada, era un paio sensacional», va dir Márquez a ‘El Periódico’) no ha fet cap altra cosa que expressar el que pensa tothom al pàdoc: Márquez és un ‘canibal’, una màquina de guanyar. No importa el circuit, el clima, el rival, les circumstàncies del gran premi. Márquez guanya perquè no vol ser segon. Odia perdre. Després de conquistar el seu vuitè títol ha començat a marcar el terreny del 2020 i, de moment, després de sumar la sevacinquena victòria consecutiva, el seu 11è triomf de l’any, el seu podi 16 en 17 grans premis, cal recordar que ha derrotat, en les tres últimes carreres, els ‘anti-Márquez’ del 2020: el ‘rookie’ Fabio Quartararo (Yamaha), a Tailàndia i el Japó i, avui,Maverick Viñales (Yamaha).

A la recerca de la Triple Corona

La carrera era per a Viñales. Era el gran favorit, després d’haver liderat tots els entrenaments, ficar-li mig segon ¡increïble! als altres en l’assaig matinal de la ‘pole’ i liderar 25 de les 27 voltes. Però, al final, com gairebé sempre, va acabar guanyant Márquez. «El Maverick era el més ràpid, però sabia que si li aguantava la seva arrencada fulgurant, tindria la meva oportunitat en les últimes voltes, quan la moto es mou, quan el pneumàtic posterior s’esgota, quan comença el ball, ja que és el moment i les condicions que em trobo millor», va afirmar el vencedor, que, amb la seva victòria, ha col·locatl’equip Repsol Honda a només un punt de la Triple Corona, ja que té al seu abast el ceptre d'escuderies, per afegir al de pilots i constructors, ja que ha aconseguit 375 punts dels 408 que atresora la seva escuderia.

«Ago està boig: té el doble de títols que jo. Des que corria a Moto2 que sent un afecte especial per mi, sempre em venia a veure i jo l’hi agraeixo, és un mite»

Marc Márquez

Pilot de l’equip Repsol Honda i 8 vegades campió del món

La carrera es va centrar, en efecte, en el duel esperat Viñales-Márquez, que van sortir molt malament. Viñales va caure des de la ‘pole’ a la setena plaça, i a Márquez se li va aixecar la roda del davant i va perdre terreny. A partir d’aquí, mentre Valentino Rossi (Yamaha)Andrea Iannone (Aprilia) i Cal Crutchlow (Honda) feien torns en el lideratge, els favorits remuntaven fins a quedar-se només al capdavant i començar un duel tàctic i velocíssim.

«Jo sabia», explica Márquez, «que si suportava les deu primeres voltes de Maverick, tindria les meves opcions. I la veritat és que m’ha costat moltíssim. Ha sigut en aquell instant, a la volta 10 o així, quan he avançat Cal [Crutchlow] de forma molt bèstia i ens hem tocat, però és que si se m’escapava el Maverick un o dos segons, perdia la carrera». I, sí, Márquez, amb enorme risc («L’Emilio [Alzamora] em va demanar que no arrisqués, ja que aquest circuit és molt perillós, però l’Alberto [Puig, cap de Honda] em va dir que collés i allà era jo, dubtant») es va mantenir darrere la cua de Viñales.

L’únic error de Viñales

Fins que va arribar la penúltima volta i Márquez va superar Viñales al final de recta per velocitat punta. «Era l’únic lloc on era més ràpid que ell», diu el de Cervera. I, a partir d’aquí, deixem que Márquez expliqui l’última volta: «La vaig començar al capdavant perquè vaig pensar, tot això que tinc guanyat. Si m’avançava al llarg del circuit, tenia guardada l’última pilota de partit, que era el revolt d’entrada a la meta, que estava segur que l’hauria avançat».

Però... Viñales, que va fallar en el seu avançament a Márquez al revolt quatre, va provar de superar-lo al revolt 10, que era el punt on ja l’havia avançat dues vegades en carrera. «Jo sabia que en aquesta frenada, a la de la 10, s’ho jugaria tot i vaig tancar totes les portes. No em vaig adonar que ell havia caigut i vaig continuar tirant com un boig». I, sí, Viñales, en aquesta frenada al límit tan bèstia, va fallar, va errar, ja va sortir desequilibrat del revolt 9 i, abans del 10, a la frenada límit, va perdre el control de la seva Yamaha i va entregar la victòria a Márquez, que se l’havia guanyat a pols.

Márquez continua sumant

Márquez viatja a Malàisia, on diumenge es tanca el triple asiàtic a Sepang, amb la barbaritat de 135 punts, és a dir, més de cinc victòries (125) d’avantatge sobre el subcampió Andrea Dovizioso (Ducati). Amb 16 podis en 17 carreres. Més encara: amb 11 victòries i 5 segons posats. Amb 81 triomfs en total, a nou del mític Ángel Nieto (90), camí del rècord absolut de punts (383 de Jorge Lorenzo, el 2010) ja que ara en suma 375, i convertit ja en el millor pilot de la història de Honda, ja que avui ha sumat el seu triomf núm. 55 pels54 del mític Mick Doohan «a qui, de petit, quan es barallava a la pista amb Àlex Crivillé, considerava una bèstia invencible. Estic molt orgullós d’aquesta marca i ja anuncio que no em pararé aquí».

Notícies relacionades

Fa bé Giacomo Agostini de començar a fer vudú per frenar el Canibal. Molta raó.

Mundial de MotoGP: 1. Marc MÁRQUEZ (Espanya), 375; 2. Andrea DOVIZIOSO (Itàlia), 240; 3. Àlex RINS (Espanya), 183; 4. Maverick VIÑALES (Espanya), 176 i 5. Danilo PETRUCCI (Itàlia), 169.