Márquez: «No tenia altre remei que provocar l'error de Dovizioso»

Marc Márquez (Honda) estava eufòric per tot, però, molt especialment, “més, sí, clar, molt més” que per haver igualat, amb cinc títols de MotoGP, un dels seus ídols, l’australià Mick Doohan, per sumar el seu setè ceptre mundial, que l’iguala a Phil Read i John Surtees, dos grans mites. “Tu pots ser un gran pilot, tenir carisma, guanyar carreres, atreure el públic, divertir-li amb el teu pilotatge, les teves ‘salvades’, sumar, com jo, moltes ‘poles’ i fins i tot aconseguir voltes ràpides, però el que queda, el que queda escrit als llibres de la història, són els títols que conquereixes i tenir-ne ja set, als 25 anys, és alguna cosa insomiable i que m’omple d’orgull i satisfacció, no per mi, no, sinó per tots els que em van ajudar a aconseguir-ho, que són molts, començant per tota la meva família, mama Roser i Juliá", va comentar Márquez a Movistar MotoGP TV.

Des d’Aragó, pensant en el títol

Márquez va reconèixer que “des que vaig guanyar a l’Aragó vaig començar a donar-li voltes a la possibilitat de conquistar el títol com més aviat millor i, després de guanyar a Tailàndia també, vaig veure que la primera ocasió era el Japó, aquí, a casa, davant dels grans caps, i em vaig imposar com a repte guanyar en vista de la primera ‘pilota de partit’, per això vaig treballar tan dur com sempre per fabricar-me aquesta ocasió”.

El líder d’Honda, que assegura que no es pensa relaxar en les pròximes i tres últimes carreres “ja que em va passar el 2014 i vaig tenir problemes, així que a Austràlia, Malàisia i València lluitaré per la victòria, ja que l’equip ja m’ha recordat que encara queden per decidir dos títols importantíssims, el de constructors i d’escuderies”. Per això va llançar gairebé pels aires el president de Honda, Takahiro Hachigo, al ‘corralito’ i li va prometre que continuaria lluitant per la marca.

“Estic molt content perquè la carrera ha sortit tal com teníem planejada. Per sort, he fet una gran sortida, de seguida era al davant amb ‘Dovi’ i, després, l’he estat observant per veure quan podia passar-lo. Ho he intentat a meitat de carrera i me n’he anat a la terra; he esperat fins que en faltessin quatre i he premut dur, molt dur, i he aconseguit provocar el seu error i la seva caiguda. La veritat em sap molt greu, molt, que Andrea no sigui aquí amb mi, al meu costat, en aquesta celebració, ja que ha fet una temporada, com ja va passar l’any passat, sensacional”.

Se li ha sortit l’espatlla a la festa

Notícies relacionades

Marc Márquez es converteix en l'heptacampió més jove de la història

Marc Márquez: El campió concebut en l'eufòria de Wembley-92

Márquez ha reconegut, amb la boca petita (“al desembre, ja tinc data amb el doctor Xavier Mir per operar-me d’aquesta espatlla, no hi ha cap altra solució”), que se li havia sortit l’espatlla esquerra quan Bradley Smith s’ha aturat al seu costat, abans d’estrenar aquest joc ‘mata marcians’ fins al nivell 7, per felicitar-lo “i, just quan m’ha donat un cop de felicitació brutal al cap i, ¡zas!, m’ha sortit l’espatlla esquerra, de nou, i sort que eren allà el meu oncle Ramón i Àlex, que en saben”.

Sobre on és el límit, Márquez no en va voler ni parlar. “Això són carreres, no podem parlar d’on és el nostre límit, el d’Honda, el de l’equip, el meu, i el que hem de fer és disfrutar d’aquest meravellós moment i deixar que els dolents arribin sols. Tinc 25 anys, soc jove, i tots vivim amb molta passió aquesta professió, cada un en el seu estil i al seu lloc, però sabem què cal fer al circuit i com divertir-nos fora del circuit”.