Dominador Maverick Viñales

Com un gran, un de molt gran. En pla dominador. Com si fes 20 anys que és a MotoGP. El 80% dels pilots que han guanyat les dues primeres carreres de la seva categoria han acabat sent campions. Maverick Viñales (Yamaha) ha sumat, al seu triomf calculat de Qatar, la seva victòria dominadora, apoteòsica, sense resposta (bé, en va tenir en les primeres quatre voltes, dominades per Marc Márquez, fins que va caure) a l’Argentina, on, l’any passat, per aquestes mateixes dates va acabar plorant a la grava, quan va rodar per terra amb la seva Suzuki, pocs minuts abans d’haver pogut aconseguir el seu primer podi en MotoGP.

Des de Wayne Rainey (1990) un pilot de Yamaha no guanyava les dues primeres carreres de l’any. Mai abans, des que va debutar el 2013, Márquez havia deixat de guanyar una de les dues primeres carreres de l’any. Feia molt temps, des de l’aparició del nen de Cervera, que no es veia una cosa així, un noi, de 22 anys, tan dominador, tan segur, «tan perfecte» (com va reconèixer ahir Valentino Rossi) com Viñales, capaç de no posar-se nerviós davant el diluvi i el caos de Qatar, ni davant la sortida com un coet de Márquez a l’Argentina.

LA MOTO PERFECTA

«La Yamaha és una moto perfecta. Funciona bé en qualsevol circuit. L’únic que has de fer és adaptar-t’hi i, sobretot, dominar el traçat els primers dies. Ella t’ajuda a guanyar si tu ets capaç de no perdre la calma, de confiar en el teu pilotatge i d’esperar que arribi el teu moment». Viñales, que sortia des de la segona fila («veus, això és el que he de millorar: la sortida, l’electrònica i més bona preparació física»), va aprofitar que Márquez caigués quan ja l’avantatjava de dos segons, castigat (com li passaria, poc després, a Dani Pedrosa) pel pneumàtic dur Michelin davanter. Això va permetre que el dominador Maverick agafés el lideratge de la carrera.

Mentre Márquez lamentava el seu error «perquè alguna cosa dec haver fer malament, ja que m’estava trobant molt còmode, molt segur, veloç i creia tenir-ho tot controlat», Viñales es va limitar «a esprémer el ritme que tenia divendres i, sobretot, a disfrutar del pilotatge d’aquesta Yamaha, que va de meravella». Quan li van ensenyar que Rossi, que, en el seu 350è GP, va fer el seu podi 223, era darrere seu va pensar «‘¡Déu meu!, un altre cop ell, no pot ser’, però me n’he alegrat perquè podíem aconseguir un bonic doblet».

MASSA SORPRESES

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

Com tothom presagiava, la carrera s’havia de limitar a un duel entre Viñales i Márquez, entre altres raons perquè Jorge Lorenzo (Ducati), que sortia el 16, va caure quan va xocar amb Andrea Iannone (Suzuki) al tercer revolt. «És bo que alguns dels pilots que normalment estan en la lluita pel títol ja tinguin un zero a la general, perquè això ens permet continuar afrontant les següents carreres amb cert marge», va declarar Rossi, que va reconèixer que era «impossible» atrapar un Viñales, que «ha fet una pretemporada i un inici de Mundial perfectes».

Mentre Viñales, el nou gran dominador de la categoria, besava la cúpula de la seva Yamaha en la volta d’honor i mirava al cel «perquè l’esforç de tot l’any comença a tenir el seu premi», Álvaro Bautista, que va canviar l’Aprilia per la Ducati, travessava la meta en quarta posició, demostrant que aquest serà el Mundial de les sorpreses. La primera de totes és veure el tricampió més jove de la història, Marc Márquez, en la vuitena plaça del campionat, a 37 punts de Viñales, un senyor líder.