Sexualitat i societat

L'edat del sexe

¿A quina edat es poden iniciar les relacions sexuals? ¿Qui té el dret o el deure de discriminar quan s'ha de fer? ¿Estan els i les adolescents preparats/des per tenir relacionar-se sexual i afectivament amb una altra persona?

Ledat del sexe

Ledat del sexe

3
Es llegeix en minuts
Elena Crespi Asensio
Elena Crespi Asensio

Psicòloga especialitzada en sexualitat.

ver +

A començaments de setmana rebíem la notícia de la reforma del codi penal sobre l'edat de consentiment de les relacions sexuals. Fins ara estava en els 13 anys i s'augmentarà fins als 16 anys.

Moltes persones es deuen haver alegrat d'aquest augment. Molts adolescents es deuen haver espantat. I els professionals de la salut sexual hem rebut moltes trucades per saber la nostra opinió sobre això.

Crec que, més enllà d'atrevir-me a dir a quina edat haurien de començar les relacions sexuals (cosa que no faré perquè no puc jutjar cada una de les persones que decideix fer el pas), és una bona mesura. Un dels motius, segons el meu parer, és que els 13 anys és una edat en què s'acaba d'arribar a l'adolescència. La infància està molt recent. I no s'està prou capacitat per comprendre què implica tenir relacions sexuals. ¿I als 16... s'està completament preparat o preparada? Segurament tampoc però la persona ja fa un temps que està en l'adolescència, ja ha viscut alguns dels avantatges i dels inconvenients que implica aquesta etapa, la infància està a prop però no tant com als 16 anys... una persona ja està arribant (o almenys està en camí) de l'edat adulta.

Fa uns mesos Ana Mato va dir que aquesta mesura podia ser útil per lluitar “més eficaçment contra els abusos que es cometen contra els menors”. No sé si realment aquesta mesura servirà o no per foragitar els abusadors o els agressors. I també serviria per acostar-se més a les edats de consentiment d'altres països europeus. Fins ara crec que a Espanya i al Vaticà trobàvem les edats de consentiment més baixes. (Prefereixo no comentar ara els dubtes que em vénen al cap al pensar en l'edat mínima de consentiment que hi ha al Vaticà...).

El que em plantejo és si aquest canvi legal tindrà repercussions en la vida sexual dels i de les adolescents. Fins ara l'edat de consentiment eren els 13 anys però la mitjana d'edat en què els nois i noies començaven a tenir relacions sexuals estava al voltant dels 16 anys. ¿Es consolidarà ara aquesta edat? ¿Aquesta llei tindrà efecte sobre aquesta mitjana? Possiblement no.

No sé quants adolescents, abans d'iniciar-se en les relacions sexuals compartides, pensen en si han superat o no l'edat legal de consentiment...

¿Què és el més important?

¿És prioritari indicar un límit d'edat en què començar les relacions sexuals? ¿O hem de donar més importància a una bona educació afectiva i sexual que ajudi els adolescents a prendre decisions una mica més madures?

Encara que hi ha moltes entitats, famílies i escoles que intenten fer una educació afectiva i sexual transversal amb els nens i nenes, des que són petits fins que es fan adults i adequant els continguts de aquest aprenentatge a l'edat corresponent... la major part de la societat creu que l'educació afectiva i sexual ha de donar-se quan les nenes i els nens arriben a la pubertat o quan ja estan en l'adolescència. I, moltes vegades, s'arriba tard.

L'educació afectiva i sexual hauria de formar part de la nostra vida des que naixem. I no podem entendre només que l'educació afectiva i sexual és “parlar de sexe” sinó que és educar en les emocions, les habilitats socials, l'autoestima, el dret a dir “no”(l'assertivitat), etcètera.

Una educació integral on no parléssim només de preservatius, malalties de transmissió sexual, orgasmecoitpenis i vagina... sinó una educació afectiva i sexual que tingués en compte que la sexualitat forma part de la nostra vida des d'abans de néixer i fins que ens morim, que és una via de comunicació amb els altres (sobretot amb la parella) i que, encara que siguin moltes les persones que encara rebutgen la idea que la sexualitat és plaer, reconèixer que va més enllà de la reproducció i que, si som conscients dels riscos (i prenem les mesures suficients per combatre'ls) i els beneficis que ens pot aportar podem aprendre a disfrutar molt més de la nostra sexualitat i ajudarem que els adolescents puguin tenir tots aquests aprenentatges interioritzats abans de prendre la decisió de tenir relacions sexuals...

Notícies relacionades

... i no vull oblidar-me d'una cosa essencial de l'adolescència... és una etapa en què les hormones s'encarreguen que sempre hi hagi un punt de bogeria, i per això no podem esperar que les i els adolescents prenguin sempre les decisions encertades... Els humans també aprenem dels nostres errors...