Anar al contingut

La dimensió importa, i molt

El taló d'Aquil·les de l'economia espanyola és l'escassa dimensió empresarial. Dels prop de tres milions d'empreses inscrites a la Seguretat Social, només unes 24.000 tenen més de 50 treballadors.

Però ¿tan important és la dimensió? Sí, la productivitat laboral, i la rendibilitat, augmenten amb el volum.

PILAR SALDAÑA GONZALVO. Directora de la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de Barcelona

Aproximar-se a la comprensió del paper de les pimes en un món globalitzat requereix, com a punt de partida, establir unes consideracions inicials sobre la seva dimensió i la seva eficiència. En aquest sentit, la conscienciació sobre la necessitat que les pimes haurien d'augmentar la seva dimensió és bastant general. L'economia espanyola té el seu taló d'Aquil·les en l'escassa dimensió empresarial, com es desprèn dels estudis d'E. Huerta i A. Salas (2017) i del Consell Empresarial per a la Competitivitat (F. Casado, 2017), entre altres.

¿Quins són els factors d'èxit? Aquelles pimes que, compensant la seva reduïda dimensió, han aconseguit ser rendibles i eficients ho són per tres factors: el primer és la troballa d'una veta de mercat que els permet mantenir-se a causa, generalment, de la seva especialització; el segon és la integració en un conglomerat d'empreses en el qual generalment una d'elles figura com a locomotora i manté els nivells d'exigència que requereix el desenvolupament i l'evolució d'aquella estructura integrada; i, per últim, l'existència de les noves tecnologies, la intel·ligència artificial i l'economia global que els permeten ser exitoses si han sigut àgils i sàvies a desenvolupar i explotar aquests factors.

En general, les pimes a Europa són un 20% menys productives que les grans, una diferència que a Espanya s'agreuja, ja que al seu torn són menys productives que la resta d'europees. En aquest sentit, segons Eurostat, a Espanya la presència d'empreses de més de 50 de treballadors és d'un 0,8%, mentre que al Regne Unit és d'un 1,9%, i a Alemanya, del 3%. D'acord amb l'OCDE, el pes de l'ocupació en microempreses espanyoles (41%) és molt superior a la mitjana dels principals països desenvolupats (29%), només superat per Itàlia i Grècia.

Dels prop de tres milions d'empreses inscrites a la Seguretat Social, només unes 24.000 tenen més de 50 empleats, xifra que es redueix a 3.800 empreses en el cas de les que tenen més de 250 treballadors.

Les empreses petites tenen més problemes per innovar i invertir en R+D+I. Com que estan menys exposades a la competència internacional, senten menys la necessitat de fer-ho. I és que el volum empresarial també està molt relacionat amb el grau d'internacionalització.

¿Tan important és la dimensió? Sí, la productivitat laboral -i la rendibilitat- augmenten amb el volum.

Una altra debilitat a què s'enfronten les pimes és l'accés al finançament, al dependre molt més del finançament bancari que les grans, que poden recórrer a fonts alternatives.

Tenint en compte que més d'un 60% dels empleats espanyols treballen en empreses de menys de 50 treballadors, aquesta concentració de l'ocupació ha fomentat la seva protecció mitjançant una sèrie de regulacions i incentius fiscals que poden condicionar el seu desenvolupament posterior en el mitjà termini. Així doncs, la reforma de l'impost de societats del 2015, a l'eliminar la taxa reduïda per a pimes, a la vegada que reduïa deduccions i beneficis fiscals a grans empreses per disminuir el gap entre taxa real i taxa efectiva, anava en el bon sentit de deixar de desincentivar el creixement empresarial.

A més a més, existeixen límits regulatoris i de presentació d'informació que actuen com a llindars a partir dels quals les entitats poden ser reticents a créixer. L'evidència disponible mostra, de fet, una reacció significativa de les empreses espanyoles davant aquests llindars, fet que indicaria la necessitat d'adaptar la normativa existent per evitar que generi desincentius al creixement empresarial. Llindars com els que semblen en l'obligació de tenir un comitè d'empresa si compta amb més de 49 empleats; o quan el control tributari s'intensifica si la facturació supera els 6 milions d'euros; o en els límits per ser auditada.

Una altra qüestió que retalla el creixement és l'obligació de la distribució del 33% de dividends a l'accionista, ja que contràriament, aquest té dret a la venda de les seves accions a través d'un arbitratge.

A continuació, es proposen unes línies d'actuació que poden impulsar la dimensió de les nostres empreses:

1. Continuar aprofundint en les reformes estructurals per augmentar la productivitat de l'economia, per l'impacte favorable que tindrien sobre el volum empresarial: són les relatives al marc institucional i regulatori en general (reducció de traves administratives, aplicació efectiva de la llei d'unitat de mercat, més eficiència del sistema judicial), així com les orientades a afavorir la internacionalització de les empreses o la innovació (inversió en R+D+I), variables que van de la mà amb la dimensió empresarial.

2. Reconsiderar totes les normatives que tenen en compte de manera expressa la dimensió de les empreses com a llindar per fixar diferents graus d'exigència, tant en matèria laboral com fiscal, ja que penalitzen el creixement empresarial.

3. Aprofundir en el desenvolupament dels mercats financers i fonts de finançament extern alternatives al crèdit bancari, com són l'accés als mercats de capitals, intensificant el desenvolupament del Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) i el Mercat Alternatiu Borsari (MAB), el capital risc o altres mecanismes més d'acord amb la dimensió de les pimes (crowdfunding, emprèstits).

En resum, el volum de les empreses és un indicador fiable i contundent de l'ocupació i la innovació en el sistema geopolític en què vivim.

Temes: Empreses +Valor

0 Comentaris
cargando