Del 'tinc una idea' a l'oportunitat

Segons el Banc Mundial, Espanya ocupa la posició número 33 (de 189 països) pel que fa a la facilitat de fer negocis. És una posició feble, però no del tot indigna dins del mapa mundial. No obstant, si entrem en detalls i ens fixem en la facilitat de començar un nou negoci, Espanya passa a ocupar la posició número 82, segons la mateixa font. És a dir, si ja és difícil fer negocis, emprendre'n un de nou és una tasca heroica.

Comencem, doncs, per cridar l'atenció dels nostres polítics, que, a nivell estatal, autonòmic i local, haurien de ser més àgils a l'hora d'eliminar traves administratives perquè emprendre no sigui una carrera d'obstacles que no porti enlloc. L'emprenedor que aconsegueixi superar aquestes dificultats, no obstant, haurà de culminar la prova més dura: el mercat. Una empresa no ho és fins que aconsegueix vendre.

El principal problema de les noves empreses és que, massa sovint, es creen per satisfer les necessitats pròpies de l'emprenedor («necessito treballar i ningú em dóna feina»), en lloc de centrar-se a satisfer necessitats reals del mercat. Això explica en part l'alta mortalitat de les noves empreses: segons diverses fonts, la meitat no arriben ni tan sols a bufar les espelmes del primer aniversari. Deixem, doncs, de corejar la frase «tinc una idea» per afirmar: «He detectat una oportunitat de negoci, hi ha una necessitat i un mercat disposat a pagar per això».

Una de les dades més importants estudiades a nivell internacional és l'Índex Motivacional, que recull la motivació que hi ha entre els ciutadans per emprendre per verdadera vocació d'innovar i millorar (enfront d'una emprenedoria més basada en la necessitat). Els països amb una emprenedoria de més qualitat són Suïssa, Noruega i Suècia, com s'observa en el primer gràfic. Un altre factor a tenir en compte és com cada país percep els seus emprenedors. Israel és el país on l'emprenedor ostenta un estatus social més elevat, mentre que a Espanya altres opcions són probablement més ben valorades (estem pensant en la funció pública o altres sortides amb menor risc).

Els joves emprenedors necessiten comptar amb unes característiques personals molt definides: una gran motivació, ambició, valentia, iniciativa, dosi de lideratge, capacitat de persuasió, dots de comunicació. No hi ha ningú que pugui, en una sola persona, reunir totes aquestes característiques. Així, és convenient que persones diferents, de perfils i experiències molt diverses, s'uneixin per crear empreses que continguin una gran varietat de recursos i capacitats.

Des de la universitat podem i hem d'animar i recolzar equips multidisciplinaris de persones diverses, capaços de detectar oportunitats en la societat per establir empreses sostenibles i duradores, que creïn ocupació, que siguin innovadores i amb mentalitat global des del seu naixement.

Si bé és cert que és convenient ensenyar als potencials emprenedors com portar a terme un petit pla de negocis o estimar vendes i fer balanços, per fomentar l'emprenedoria hi ha un altre tipus d'accions que compleixen aquesta funció de manera més òptima. Els tallers experiencials, on emprenedors joves expliquen les seves experiències, dificultats, preocupacions i com hi van arribar, fan més per l'emprenedoria que 10 classes magistrals. I sobretot, aprendre fent, el learning by doing: crear empreses de veritat, simular amb dades reals. Per exemple, a la Universitat Abat Oliba CEU, la verdadera escola de l'emprenedoria la dirigeixen els mateixos estudiants, amb el seu Club d'Emprenedors. Porten a terme, entre altres accions, el Barcelona Thinking Challenge, una marató d'emprenedoria que té lloc anualment a la universitat (ja n'hem fet quatre edicions) i on es formen grups d'estudiants de diferents universitats i especialitats -que incorporen innovació, originalitat i dinamisme-, i professionals de diferents sectors -que hi aporten la seva saviesa i experiència. Al llarg del dia, cada grup ha de resoldre un cas amb un objectiu social: oferir solucions que fomentin el rendiment escolar, donar feina a persones amb discapacitat, a persones grans, als aturats de llarga durada…

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

L'endemà, en el transcurs d'una vistosa gala, s'entreguen els premis als millors emprenedors. Els participants aprenen, solucionen casos reals, i experimenten l'emprenedoria de manera vivencial, amb la qual cosa la probabilitat que aquestes persones es converteixin en emprenedors, abans o després, es multiplica.

Com a conclusió, podem afirmar que la millor emprenedoria, l'emprenedoria de qualitat, basada en una motivació per innovar i millorar, s'ha de fomentar a través d'una formació pràctica partint de casos reals i en l'aprendre fent. D'aquesta manera, formem persones que volen transformar el món.