Paradigma del lideratge inclusiu

Una de les definicions que més ens agraden en relació amb el lideratge és aquella que afirma que una persona és un líder quan «és capaç d'imaginar-se un futur diferent i millor i fer que aquest futur es converteixi en realitat».

Les ombres pel que fa al futur que, a nosaltres i als nostres fills, ens genera l'actual versió del capitalisme contemporani, ens acompanyen des dels més incipients passos d'aquest poderós sistema econòmic que repercuteix més enllà del mer àmbit de relacions mercantils per incidir tant en l'àmbit social com polític i/o mediambiental. Aquesta preocupació no només està associada a la crisi que es va desfermar l'any 2007 -bona part dels exclosos pel sistema encara en patiran durant dècades els efectes-, sinó que acompanya estructuralment un sistema que es caracteritza, a manera de resum, per l'ambició desmesurada de generar el màxim benefici possible en el termini més curt possible, per la recerca del màxim enriquiment individual (assumint que aquesta porfídia contribuirà indefectiblement al progrés i a la millora social, un benefici aquest certament no provat) i per un capital internacional, apàtrida, impacient i insaciable que recorre (i abandona) diferents realitats socials perseguint el màxim retorn en el termini més breu que es pugui.

A aquest capital internacional tant li fa la devastació que genera, tant en el seu aterratge com en el seu abandonament posterior, en àmbits tan dispars com el dels drets dels treballadors, els impactes mediambientals i l'exclusió social, per citar-ne només uns quants. La pregunta que sembla no tenir resposta és si existeix una alternativa econòmica que, contribuint al progrés social i humà dels nostres conciutadans, pogués ser inclusiva respecte a ells i a totes les externalitats que el sistema capitalista contemporani ni tan sols considera. Pensem que sí, que una de les línies de treball de futur pogués ser l'economia cooperativa i, per extensió, l'economia social. Quan parlem d'economia social ho fem de realitats econòmiques que transformen la societat (resolen necessitats socials, moltes vegades ignorades pels governs) i es converteixen en necessàries en un moment en què la polarització riquesa-pobresa pot ser tan insostenible que s'arribin a donar les condicions suficients per a una revolució global.

En aquesta socialització de l'economia trobem cooperatives, societats laborals, centres especials de treball, empreses d'inserció, mútues, associacions i fundacions amb una activitat econòmica que representa, a Catalunya, el 4,9% del PIB. Si ens referim concretament a les més de 4.000 cooperatives existents aquí, constatem una ocupació que supera les 42.000 persones (aproximadament igual que abans de la crisi), la seva activitat representa un 3% del PIB amb presència a tots els sectors i mercats.  No és una cosa marginal. Ni tampoc d'última onada: la tradició cooperativa, vinculada a la històrica tendència associacionista al nostre país, és llarga i fructífera.

Un bon nombre d'aquestes cooperatives -però bastantes menys de les que seria desitjable- són rendibles, competitives i sostenibles (o bé transitant cap a aconseguir-ho) i comparables en molts aspectes a les pimes del nostre país. Tot i que amb trets clarament diferenciadors.

De forma general es tracta d'un model participatiu, en el qual la base i pilar són les persones per davant del capital (de manera que aquest es converteix en un mitjà per assolir els objectius d'inclusió i millora social i deixa de ser l'acumulació d'aquest capital el fi en si mateix). Així, la democràcia interna i la participació a l'empresa, la solidaritat i l'equitat són valors que mostren aquesta posició. Així mateix, la responsabilitat i el compromís amb un projecte propi i comú són clau en la resistència de les cooperatives en moments difícils, així com una gestió que, optimitzant les despeses, no perjudiqui l'ocupació.

Per un altre costat, la intercooperació, on es posen de manifest conceptes com la solidaritat, la confiança i la generositat entre cooperatives, no és només un sistema efectiu de resoldre necessitats i interessos comuns, sinó també una forma d'adquirir la dimensió necessària per representar una alternativa potent a l'empresa tradicional i fer front a projectes de gran envergadura.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Creiem doncs que si el cooperativisme guanya mercat i estén així la seva incidència en la societat, aquesta millora de forma inclusiva, cosa que posiciona aquesta classe d'organització i, en general, les pròpies de l'economia social, com a institucions de futur.

Sempre, és clar, que faci els deures i arribi a la dimensió i la internacionalització que un mercat global demanda.