Anar al contingut

SAVE THE CHILDREN

Educar en la igualtat i en la no-violència

1.200 noies menors de 18 anys van denunciar violència masclista a Catalunya el 2018

Més de 1.200 noies menors de 18 anys van denunciar casos de violència masclista a Catalunya el 2018, segons dades dels Mossos d’Esquadra. Una xifra que sembla no reduir-se. Tot i que pot ser un indicador que les campanyes de sensibilització afavoreixen que les víctimes no s’ho callin i denunciïn, les dades continuen llançant un missatge molt preocupant sobre la dimensió de la violència masclista que pateixen les adolescents avui dia.  

La violència masclista en adolescents és doblement greu perquè té dos vessants, el de gènere i el que s’exerceix contra la infància. Un 25% de les noies d’entre 16 i 19 anys que han tingut parella en alguna ocasió manifesten haver patit violència de control per part de la seva parella. Això significa que, tot i que la violència més extrema cada vegada és més rebutjada per les noies, existeixen violències més subtils que encara són altament tolerades com, per exemple, ridiculitzar la noia davant d’altres, controlar el mòbil i les xarxes socials, controlar on és i amb qui, aïllar socialment, imposar com s’ha de vestir, etc. Una cosa que ara la Laia sap molt bé però que abans ni es plantejava que pogués ser violència masclista.

De fet, les Nacions Unides defineixen la violència contra la dona com "tot acte de violència de gènere que resulti, o pugui tenir com a resultat, un mal físic, sexual o psicològic per a la dona, fins i tot les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la privada".

Prevenció amb l’educació

Davant d’aquestes situacions, la resposta s’ha de centrar en la prevenció. Per això la llei integral de violència contra la infància que està prevista que s’aprovi aquest any –el Govern va presentar l’avantprojecte el passat 28 de desembre– ha de contemplar la inclusió d’una assignatura obligatòria d’educació afectivosexual a les escoles en totes les etapes educatives. Necessitem escoles que eduquin en la igualtat i en la no-violència, que no perpetuïn rols de gènere i que promoguin relacions afectives i sexuals igualitàries i segures. L’educació afectivosexual és inevitable, necessària i insubstituïble i per això és necessari començar com més aviat millor.

La futura llei contra la violència infantil hauria d’incloure una assignatura d’educació afectivosexual

Els nens i nenes necessiten eines per conèixer-se i respectar-se, tant a si mateixos com als que els envolten, a tenir autonomia i gestió del seu cos i les seves emocions. Una educació que ha d’estar adaptada a la seva edat i a cada etapa educativa perquè entenguin a poc a poc, però de manera profunda, la igualtat de gèneres, el respecte envers els altres, el consentiment lliure. D’aquesta manera podran tenir relacions positives i, alhora, distingir i detectar les que no ho són.

Però per a això és imprescindible que totes les persones que envolten els nens i nenes, tant els professionals com la família, comptin també amb formació per poder transmetre tots aquests principis. Només amb educació podrem trencar aquesta xacra que continua perseguint la societat actual: la violència cap a les dones; només amb educació podrem canviar el present i el futur dels nens i nenes.