«Imagina que puc votar: ¿què faries tu pels nens?»

La feina diària dels equips de Save the Children amb els menors i les seves famílies facilita informació sobre inquietuds, problemàtiques o dificultats que s'afronten diàriament en moltes llars. Amb aquesta informació, elaborada en informes, l'oenagé interpel·la els governants, mirant que el seu prisma d'acció política no descuidi la mirada cap al col·lectiu més vulnerable, el que no té, socialment, ni veu ni vot.

I, tractant de fer un salt molt més enllà, Save the Children es va llançar, l'any passat, a posar en marxa una ambiciosa iniciativa. La va anomenar Votacions Infantils, i amb ella l'oenagé va obrir pas a la interpel·lació directa als candidats polítics de les últimes eleccions generals, el mes de desembre passat, per part de nens i nenes. «Imagina que jo pogués votar: ¿què faries tu pels nens?», va ser la pregunta que van anar responent Soraya Sáenz de Santamaría, Pablo Iglesias, Pedro Sánchez, Alberto Garzón, Albert Rivera i Andrés Herzog. La iniciativa preveia també la votació real dels nens, que es va portar a terme en alguns centres col·laboradors de Save the Children.

A la pàgina web de l'organització (www.savethechildren.es) es poden veure els vídeos amb les entrevistes als polítics, així com també consultar la informació de l'experiència, que posava en relleu una cosa que destaca el director general de Save the Children a Espanya, Andrés Conde: «Encara que al nostre país els nens i les nenes són més de 8,3 milions de ciutadans, no prenen decisions de vot, ni sovint de consum, de manera que deixen de tenir rellevància pràctica per a molts estaments».

Conde és conscient que «hi ha el pensament generalitzat que els nens no entenen prou els problemes que els envolten i afecten, i per això les seves veus pràcticament mai es tenen en compte, però segons la Convenció sobre els Drets de l'Infant, norma de compliment obligat en tots els països firmants, tots els nens i les nenes tenen dret a expressar lliurement la seva opinió en tots els assumptes, i a ser escoltats en els temes que tinguin a veure amb ells». Donar veu real i útil als menors és un model «especialment desenvolupat en els països nòrdics, on Save the Children promou i dinamitza una autèntica estructura de participació ciutadana dels nens i adolescents», assenyala Conde.

Participació activa

«Creiem que els polítics ens haurien d'escoltar més, perquè nosaltres, els nens, també tenim moltes coses a dir i a proposar a la resta de la societat», deia un dels nens participants en l'experiència de Votacions Infantils.

«Quan es creen els espais participatius, t'adones que cada nen i nena o adolescent tenen una forma particular de comprendre la seva situació, i també que posseeixen les seves pròpies idees per transformar-la», expressa Ariadna Tarros, educadora de Save the Children al barri barceloní de la Sagrera.

Notícies relacionades

Els nens i les nenes, uns ciutadans de primera

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

«La participació activa dels menors en aquests espais és important per escoltar la seva veu, però també per mostrar-los que ells són els protagonistes, que poden començar a prendre decisions, que poden generar canvis en el seu entorn», precisa l'educadora. «Les dinàmiques que portem a terme en els grups de treball afavoreixen la construcció de coneixement col·lectiu. Nens i nenes aprenen a respectar, comprendre l'entorn, escoltar el món i defensar les seves idees de manera argumentada», explica Tarros. «Prenent decisions col·lectives, nens i nenes aprenen a relacionar-se entre ells amb respecte i confiança, se senten part d'un grup que les valora i les reconeix com a persones actives. Essencialment, aprenen a conviure», expressa l'educadora. «'Som una família, Ari, ho decidim tot entre tots. A mi m'agrada fer-ho, em sento bé. Sou la meva segona família', em va dir un jove després d'haver decidit que faríem una tarda de casal. El més curiós és que va utilitzar la paraula família per descriure el grup. És convivència, en essència», puntualitza Ariadna Tarros.

Són els testimonis reals del dia a dia, els d'aquests nens i nenes, els marcadors socials de la seva verdadera atenció o desatenció. El març del 2015, Save the Children va llançar l'informe Il·luminant el futur: invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil. L'oenagé hi denunciava la inequitat en l'accés a l'educació i analitzava les pertinents polítiques de cada comunitat. En el grup de treball hi van participar una mare i el seu fill de 15 anys, amb bones notes i que adorava anar a classe. Però la situació de la seva mare, sola i amb tres fills al seu càrrec, li impedia encarar un futur com a estudiant. «Al juliol complia 16 anys i s'hauria de posar a treballar per ajudar la seva mare i els seus germans».