Anar al contingut

El consumidor guanya pes en l'R+D de la indústria de la cosmètica i perfumeria

La innovació és una constant en la indústria de la bellesa. La connexió directa amb el client es perfila com un dels principals reptes del sector

Amb unes vendes a l'exterior de més de 1.800 milions d'euros, Espanya se situa com el segon exportador mundial de perfums, només per darrere de França

Montserrat Baldomà

El consumidor guanya pes en l'R+D de la indústria de la cosmètica i perfumeria

Robert Ramos

La cosmètica és més que estètica. La indústria de la bellesa és un important sector d’activitat, que a Catalunya factura 9.100 milions d’euros, la qual cosa suposa el 4% del PIB industrial, i ocupa gairebé 30.000 persones, i una font gairebé inesgotable d’innovació. Les noves tecnologies i els processos de digitalització estan sotmetent el sector del ‘beauty’ a un procés de transformació en què el consumidor guanya protagonisme, també en l’R+D+I.

El consum de cosmètica i perfumeria a Espanya, segons dades de Stanpa, l’associació que agrupa els fabricants del sector, va fregar els 7.000 milions d’euros el 2018, amb un creixement del 2% sobre l’any anterior, cosa que el situa com el cinquè mercat de la Unió Europea. El consum de perfums representa un 20% del mercat total espanyol  (76 milions d’unitats, entre població domèstica i turistes), amb una creixent importància del consumidor masculí, especialment en perfumeria de luxe.

Les exportacions espanyoles, a un total de 170 països, van sumar 4.260 milions d’euros l’any passat, amb un creixement del 10%. Les vendes a l’exterior de productes de bellesa, destaca Stanpa, se situen per sobre de sectors tan emblemàtics com el vi, el calçat o l’oli d’oliva. La majoria de les exportacions correspon a perfums, amb unes vendes totals a l’exterior de 1.800 milions d’euros, que situa Espanya com el segon exportador mundial de perfumeria, només per darrere de França. El tractor d’aquesta divisió és el grup català Puig.

La innovació és clau per al sector, com ho demostra que un 20% dels treballadors posseeixen perfils netament científics (químics, farmacèutics, biòlegs i enginyers, entre d’altres). Segons Stanpa, per perseguir l’excel·lència, l’eficàcia i la seguretat dels productes cosmètics, cada any es reformulen el 25% dels productes que hi ha al mercat i almenys un 10% dels productes incorporen nous ingredients i molècules.

Competir amb ciència

Catalunya, amb més de 570 empreses, compta amb un sector de la bellesa molt consolidat, amb presència de grans multinacionals estrangeres, però també empreses locals amb forta presència global. “Tenim tota la cadena de valor i, a més, creixent i innovant alhora”, remarca Ivan Borrego, ‘general manager’ del Beauty Cluster Barcelona, un dels principals dinamitzadors del sector a Catalunya. Per Borrego, la bellesa és “ciència” i és amb R+D+I que les empreses han de sortir a competir a l’exterior. En aquest sentit, celebra els tres premis internacionals d’innovació obtinguts per la firma Vytrus Biotech, de Terrassa, a la recent fira In-Cosmetics de París.

En l’àmbit global, els últims 20 anys s’ha observat un fort procés de concentració: les 10 empreses més grans del món dominen gairebé la meitat del mercat. També en els últims 10 anys s’ha produït un canvi en les regles del joc gràcies a la generalització de les noves tecnologies i la digitalització, segons un estudi realitzat per la consultora Competitiveness per a la Conselleria d’Empresa i Coneixement. En aquest nou escenari competitiu, a més de noves regions emergents, com Corea del Sud, sorgeixen nous ‘players’, empreses ‘indie’ o disruptives que estan accelerant exponencialment el ritme d’innovació al sector.

Visualitzacions a Youtube

Les marques disruptives tenen una gran capacitat de connexió directa amb els consumidors gràcies a les xarxes socials i els mitjans digitals. L’estudi certifica que els nous consumidors busquen a la xarxa, s’informen dels productes, llegeixen les opinions i segueixen ‘influencers’, i amb tota aquesta informació prenen la decisió ‘online’ sobre la compra del producte. Segons Statista, el 2017, les visualitzacions relacionades amb la bellesa a Youtube van augmentar un 60%. Les firmes disruptives saben trobar el consumidor quan està prenent la decisió de compra, de manera que l’estudi remarca aquest contacte virtual amb els consumidors com un dels reptes estratègics

Les empreses disruptives també han accelerat la velocitat dels cicles d’innovació. Es parla del fast beauty d’una forma similar al ‘fast fashion’. L’acceleració del ‘time-to-market’ introdueix elements de pressió en els processos d’innovació de les empreses, que han de buscar una innovació més àgil que passa per processos de cocreació amb altres empreses de la cadena de valor, amb equips multidisciplinaris i, fins i tot, amb el mateix consumidor ('crowd-led innovation').

Consumidor conscient

Un altre gran repte del sector és la sostenibilitat. Com passa en altres sectors, apareix el consumidor conscient, que cada vegada més exigeix no només productes que siguin bons per a la salut, el benestar i felicitat, sinó que també siguin bons per al medi ambient i per a la societat. Els mil·lennistes, paradigma d’aquest nou consumidor, estan disposats a pagar més per aquest tipus d’articles. I això afecta des del ‘packaging’ a l’eficiència energètica en la fabricació, passant per l’ús d’ingredients lliures d’elements tòxics i la producció amb un impacte ambiental mínim.

Temes: +Innovació