Pau Guardans: "A Barcelona falten projectes a mitjà i llarg termini"

OLGA GRAU ¿Quin balanç fan de l’estiu a Barcelona? 

PAU GUARDANS: El que va passar a l’agost és un bon exemple que cal recuperar dues coses. D’una banda, l’exigència: en l’ús de l’espai públic, en temes com la seguretat, la neteja, la convivència dins de la ciutat... Per l’altre, l’ambició: Barcelona és capaç de projectar-se al món d’una altra manera, i això té a veure amb les notícies de pèrdua de reputació, de valor de la marca. 

O .G.: Parlava de pèrdua de reputació. ¿En quin punt es troba la ciutat i per què s’ha arribat fins aquí? 

P. G.: Encara estem en un moment en què si corregim algunes coses, podem tornar a fer un salt. ¿Per què s’ha perdut reputació? Vagues a l’aeroport, els atemptats de l’any passat, els fets polítics de l’octubre del 2017, problemes d’inseguretat ciutadana, una gestió millorable dels espais públics... Si tens les causes i no palies les conseqüències (campanyes clares i decidides de recuperació del prestigi), el resultat és que caus en els rànquings de reputació internacional. 

AGUSTÍ SALA Al juliol parlava que hem de posar els llums llargs, fer un plantejament a 10-15 anys vista. ¿En quin sentit s’ha de fer i qui ho ha de fer? 

P. G.: El soroll de la crisi política que vivim ens està distraient. Perquè encara que tot això hagués existit, Barcelona hauria d’haver fet els seus deures com a ciutat global que vol continuar sent-ho. Si ens apartem del soroll, quan penses en Barcelona, és una ciutat que ha sigut un èxit rotund, és admirada a tot el món, però corre l’enorme risc de deixar de ser rellevant. Per tornar a ser-ho, ha de reformular les seves ambicions, el seu projecte, definir què vol ser i amb qui es vol comparar. Tot això té a veure amb repensar la ciutat, i els processos de repensar ciutats que funcionen són els que venen, com va fer Barcelona, de la iniciativa publicoprivada.

Josep M. Berengueras Ja han fet la seva proposta sobre turisme. ¿Qui més ha de fer propostes? 

P. G.: Hem fet propostes en turisme, en fiscalitat (com Barcelona s’hauria de modificar per atraure talent), en marca, en gestió turística...  Dins de les propostes que vam fer, la promoció és una part molt important. Barcelona, aquest estiu, ha demostrat una vegada més que és una ciutat on el turisme ha de ser gestionat, perquè hi ha hagut problemes de convivència amb els veïns. Pensem que tot passa per una panòplia d’accions: el turisme ha de formar part de les coses que no són de batalla partidista; igual que hem sigut capaços de ser líders en captació, ho hem ser en gestió. 

SALVADOR SABRIÀ Entre els objectius diuen que Barcelona sigui una ciutat sostenible. ¿Com s’encaixa l’oferta d’apartaments turístics? 

P. G.: El turisme sostenible és aquell que és compatible amb la vida dels veïns. Si els veïns no l’accepten, el turisme deixa de ser sostenible. No és una qüestió de quantitat: quan Barcelona s’omple pel Mobile World Congress, amb tots els hotels i tots els tipus d’oferta plenes, no hi ha hagut problemes de convivència. No és un problema de quanta gent ve, sinó de com gestionem la gent que arriba. És fals que Barcelona no pugui rebre més turistes: s’han de rebre tots els que es puguin gestionar.

J.M.B.: ¿I sobre mobilitat? ¿Quina és la seva proposta? 

P. G.: Ens agradaria que qualsevol reflexió sobre la mobilitat vagi lligada a la tecnologia. El 5 G és una oportunitat fantàstica per reflexionar sobre temes com ara el cotxe autònom, comunicar com moure’s per la ciutat... 

O. G.: ¿Quina valoració fan del funcionament de l’aeroport aquest estiu?

P. G.: Des del punt de vista de la connectivitat, és evident que ha millorat molt, però encara hi ha capacitat per créixer, ha de ser un aeroport de més llarg radi. Però cal fer una reflexió sobre la gestió del que tenim. Hi ha coses inacceptables: les vagues que hi va haver en els accessos, les cues dels passaports, etcètera. Més enllà de reflexionar sobre si es necessita una altra pista, hem d’exigir que una infraestructura tan crítica funcioni. L’aeroport hauria de ser excel·lent en la gestió del que ja té més enllà de ser ambiciós en el que ha de ser. 

A.S.: Potser Barcelona ha volgut ser massa coses alhora...

P. G.: La responsabilitat dels gestors públics i els privats és crear condicions perquè passin coses, i així acaba sortint el que havia de sortir. Per exemple, si crees condicions perquè la vivenda sigui assequible, és bo per a la gent jove però també perquè vinguin emprenedors. L’MWC va venir perquè la Fira de la qual vivim avui es va dissenyar fa 20 anys. Avui hauríem d’estar pensant en la Fira que volem d’aquí 15 anys, i no ho estem fent. Hauríem de pensar quines condicions creem per continuar atraient talent d’aquí 15 anys, i no ho estem fent. Trobo a faltar la Barcelona actual projectes de mitjà i llarg termini. La ciutat hauria de sortir del soroll actual i començar a pensar què vol ser en el futur.

O. G.: Som a prop de les eleccions municipals. ¿Tem que el debat se centri més en el procés que sobre la ciutat? 

P. G.: El procés estarà en el paisatge, és un fet. El tema és si aconseguim, a més, que es parli de la ciutat. Seria magnífic que el debat fos sobre programes, que fos un sumatori d’idees de futur, de quin model de ciutat volem. Pensar que els projectes es fan amb 10-11 regidors no és realista. Barcelona ha de recuperar els grans consensos més enllà que guanyi una força o una altra.

A.S.: ¿Les informacions sobre fuga de seus d’empreses danyen la reputació o és soroll? 

P. G.: Està clar que no són una bona notícia. També és cert que hi ha altres empreses que han vingut, la qual cosa demostra que més enllà de la mala notícia que gairebé 7.000 empreses se n’hagin anat, el que cal fer és crear les condicions perquè la gent vulgui ser aquí. Si ho fem, segurament algunes de les que se’n van anar tornaran. Però avui el benestar de les ciutats ja no es mesura per quantes seus tenenm, sinó per quanta gent de talent hi treballa i vol ser-hi. El repte de Barcelona és ser molt atractiva per atraure talent. Per això és tan important la reputació, resoldre temes de vivenda, seguretat, neteja... 

A.S.: ¿El preu de la vivenda és, doncs, un risc?  

P. G.: És un dels grans debats que tenen les ciutats d’èxit. Haurem de pensar quines coses que hem donat com a veritats absolutes hauran de ser variables. Per exemple, ¿l’urbanisme a mà alçada és una cosa de la qual sempre hem de fugir? Londres, París, Milà han canviat el seu paisatge; ¿Barcelona no el canviarà? ¿L’accés a vivendes a preus assequibles és un dret per tota la vida? ¿Què passa si les teves condicions milloren? Hi ha reflexions que haurem d’obrir. 

O. G.: ¿El concepte d’àrea metropolitana s’ha d’expandir? 

P. G.: El que sigui bo per a Barcelona serà bo per a Badalona, l’Hospitalet, etcètera. Cal tenir ambició a l’hora de plantejar coses que superin l’àmbit administratiu de la ciutat, i hi ha d’haver generositat per part de la gent de Barcelona i de la resta de municipis.

O.G.: ¿Quina estratègia plantegen de cara als pròxims mesos?

P. G.: Generarem debats i tractarem de posar sobre la taula propostes concretes en temes com la vivenda, l’urbanisme, què es pot fer per reimpulsar la col·laboració publico-privada, per què no es pot fer de Barcelona un gran ‘hub’ sanitari... 

Notícies relacionades

Álvaro Salvat (Lime): «La mobilitat és un dret, més enllà del negoci»

Pujant com l'escuma

J. M. B. ¿Barcelona continuarà atraient inversions tecnològiques? 

P. G.: No som conscients del potencial que té la ciutat avui. Barcelona és un ‘hub’ d’innovació i és un bé que cal protegir i ajudar, per exemple millorant la fiscalitat, que és una cosa que ja han fet Portugal, Itàlia i França. A més, l’oferta d’oficines a Barcelona està pràcticament esgotada. Cal crear les condicions, si no les creem mai farem el salt que la ciutat es mereix i necessita.