En col·laboració amb

Qualitat de vida

Més salut de proximitat a Barcelona

S’ampliaran i construiran 11 centres d’atenció primària a la ciutat, cosa que suposa una millora dels serveis sanitaris, a més d’un pas més cap al benestar social

Més salut de proximitat a Barcelona

Ferran Nadeu

5
Es llegeix en minuts

La salut pública i de proximitat que s’ofereix des dels centres d’atenció primària (CAPs) és una prioritat per a l’Ajuntament de Barcelona. Els CAPs són equipaments essencials als barris, on oferir una atenció de qualitat i pròxima als veïns i les veïnes de la ciutat.

El 20 d’octubre, la Comissió Mixta entre l’ajuntament i la Generalitat de Catalunya va arribar a un dels acords més importants fins ara. Amb una inversió prevista de 100 milions d’euros, el projecte pactat consisteix en l’ampliació i construcció d’onze CAPs en diferents districtes de Barcelona, així com el compromís de continuar treballant en cinc més, que estan en fase d’estudi. En l’acord, l’ajuntament facilita els espais perquè el Departament de Salut executi les actuacions i treballa en el seu compromís de garantir la qualitat de l’assistència. 

L’acord implicarà actuacions a set dels 10 districtes. En concret, els centres en fase de projecte o execució d’obra són les ampliacions del CAP Besòs i La Pau, i la construcció dels de Raval Nord i Fort Pienc. Així mateix, els que estan en solars cedits i en fase de redacció són el Congrés-Indians i el Parc i Llacuna del Poblenou. Els CAPs La Sagrera, La Clota-Horta, Marina del Prat Vermell, La Barceloneta i Gòtic estan en procés de plantejament o cessió, amb els solars identificats. I, finalment, els cinc centres en estudi, amb espais pendents de determinar, són els de Sardenya, Casc Antic, Casanovas i les ampliacions dels de Roquetes i Drassanes.

Mapa dels onze CAPs que s’ampliaran o es construiran gràcies a l’acord de la Comissió Mixta. /

Ajuntament de Barcelona

Barcelona guanya en salut

El projecte suposa un gran pas cap a la millora de la salut comunitària a la ciutat, que té l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania, mitjançant programes i activitats de prevenció i promoció de la salut. Els CAPs són la primera línia d’assistència sanitària a l’abast dels veïns i les veïnes i la principal salvaguarda de la seva salut. També són un punt de trobada entre la ciutadania i les administracions que vetllen per la salut comunitària, com l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que dirigeix i gestiona els centres i serveis de salut pública de la ciutat per encàrrec de l’ajuntament i la Generalitat de Catalunya. 

Notícies relacionades

L’ASPB compta amb el programa de salut comunitària Barcelona, salut als barris, orientat al benestar dels veïns de 26 barris de la ciutat, a través d’una estratègia de salut comunitària que actua en tots els cicles vitals i incideix en les diferències socioeconòmiques i de salut.

«La salut no només depèn de com vivim; les polítiques també influeixen»

Maribel Pasarín, directora de Programes i Projectes Estratègics de l’Agència de Salut Pública de Barcelona

Com a directora de Programes i Projectes Estratègics de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Maribel Pasarín treballa, entre altres qüestions, en el programa Barcelona, salut als barris, una estratègia de salut comunitària desenvolupada en barris desfavorits per reduir les desigualtats socials en salut.

¿Què és la salut comunitària?

La salut no només depèn de nosaltres, de les nostres conductes i de com vivim. Les polítiques mundials, supranacionals, nacionals, locals i comunitàries també influeixen. I, a nivell comunitari i de barri, es poden fer accions per no sentir-nos sols, moure’ns més o aprendre models d’oci més saludables.

¿I l’accés a l’atenció primària n’és el primer pas?

L’atenció primària és la porta d’entrada de la població a la sanitat, i és un espai de trobada entre la salut comunitària i la salut pública. És important mantenir i ampliar l’atenció primària, però també hem de veure com preveure la malaltia.

¿Com treballeu des de l’ASPB per a la salut comunitària?

El projecte Barcelona, salut als barris, que va néixer per reduir desigualtats socials, està orientat a millorar la salut de les persones de determinats barris, que prioritzem en funció dels nivells socioeconòmics i de salut. Els agents comunitaris, que veuen i pensen en el barri en el seu conjunt i no de manera individualista, fan un diagnòstic comú per abordar els temes prioritaris, com l’aïllament de la gent gran, un oci que no és sa per part de certs col·lectius o el malestar emocional de persones que estan a l’atur. A partir d’aquí, es porten a terme intervencions.

¿Consideres que queda molt per fer en matèria de salut comunitària a la ciutat?

Sempre s’hi pot fer més, però tot requereix persones i recursos. En altres ciutats, no veig projectes comunitaris de la intensitat i amb més de 15 anys continus com el de Barcelona, salut als barris.

'

«Gràcies als CAPs detectem persones que estan en situació de soledat»

Ferran Daban, tècnic de Salut Pública del programa ‘Barcelona, salut als barris’

Com a tècnic de Salut Pública del programa ‘Barcelona, salut als barri’s, de l’ASPB, Ferran Daban es dedica a millorar la salut dels ciutadans a través d’actuacions en salut comunitària.

¿Com millora ‘Barcelona, salut als barris’ el benestar dels barcelonins i les barcelonines?

Des que es va iniciar el programa, ja fa 15 anys, hem fet moltes intervencions. Ara en tenim més de 200 a 26 barris de la ciutat. Primer fem un diagnòstic i detectem les necessitats del barri i, amb la participació del veïnat, decidim quins temes tenen prioritat. Després, intervenim i sempre intentem avaluar les actuacions al cap d’un temps, per, si han sigut efectives, aplicar-les també en altres barris.

¿En què consisteixen aquestes intervencions?

Treballem per cicles vitals: la infància, la joventut, l’edat adulta i la gent gran. Per a les persones adultes, per exemple, tenim un programa dirigit a aquells que es troben en una situació d’atur de llarga durada, i que tendeixen a aïllar-se. De la mà de Barcelona Activa, treballem la inserció laboral i, amb tallers gratuïts de tot tipus, evitem que s’aïllin a casa. L’important és que surtin de casa i creïn vincles amb altres persones que es troben en una situació similar.

¿Quina implicació tenen els CAPs en el programa ‘Barcelona, salut als barris’?

Els equips d’atenció primària, que són multidisciplinaris, participen en la majoria dels processos i els programes de salut comunitària del territori. Hi són de principi a fi. Tenen molt protagonisme, per exemple, a les Escoles de Salut, orientades a combatre l’aïllament de les persones grans, amb la impartició de tallers des de ioga fins a benestar emocional, nutrició, hipertensió, riscos a la llar, etc., per part d’equips d’atenció primària, entre d’altres. Gràcies als CAPs detectem moltes persones que estan en situació de soledat.