"¿Això era màgia?"

El doctor Antonino Ginel només demana una cosa. "Que en algun moment del reportatge surti l’agraïment als donants". És el cap del Servei de Cirurgia Cardíaca i director del Servei de Trasplantament de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). "Un donant és sempre una persona jove que ha mort d’una manera inesperada. I, en aquest context, la família té una generositat increïble. Sisplau, dedica quatre paraules a això", insisteix Ginel.

Al seu costat hi ha Xavier Aguirre, de 53 anys. A ell li va salvar la vida un donant: el 2021 li van fer un trasplantament cardíac. Amb una cardiopatia des del 2010, sense aquest cor, el que ara li batega al cos, no tenia més opcions. Sens dubte, no estaria veient créixer la seva filla, d’ara tres anys, nascuda tot just dos mesos després del trasplantament i mentre ell encara es recuperava a Sant Pau. "Portar una vida sana i seguir les pautes del metge no és només una cosa que faig pel meu bé, també és una mostra de respecte envers el meu donant. Vull portar el seu cor sense malgastar-lo", intervé, emocionat, al sentir les paraules de Ginel.

Fa 40 anys, Sant Pau va ser el primer hospital d’Espanya que va fer un trasplantament de cor. Va ser la nit del 8 al 9 de maig de 1984. Va ser una fita mèdica arreu del país. Avui Sant Pau celebra aquestes quatre dècades d’aquell esdeveniment. Ginel i Aguirre, que no es coneixien abans d’aquest reportatge però a qui els uneix una mateixa realitat (des de diferents angles), se citen en aquest centre sanitari per explicar les seves respectives històries.

El doctor Ginel recorda molt bé per què va decidir especialitzar-se en cirurgia cardíaca. "Quan Sant Pau va fer aquell primer trasplantament de cor, jo era estudiant de Medicina a Cadis. Vaig veure a la tele una entrevista de Mercedes Milá amb el doctor Josep Maria Caralps [el cirurgià de Sant Pau que va liderar l’equip mèdic que va fer aquell primer trasplantament de cor]. Això va influir en el moment en què vaig triar l’especialitat", explica. "I vuit o nou anys després d’acabar els estudis, vaig tenir l’honor de treballar amb ell aquí", afegeix. Recorda aquell primer trasplantament de cor com "un fet impactant", fruit d’un treball "molt llarg". "El cor d’una persona funcionava en una altra... ¿Això era màgia?".

Aquella "fita mèdica" és ara una cosa de la qual hospitals com Sant Pau tenen moltíssima experiència. En aquestes quatre dècades, Sant Pau ja ha portat a terme uns 650 trasplantaments de cor. Un dels pacients operats és Xavier Aguirre. "La meva malaltia va començar el 2010. De cop em cansava d’una manera molt bèstia; no podia caminar, no podia caminar", recorda. Tenia 39 anys en aquell moment. I li van diagnosticar una miocardiopatia dilatada. "Així vaig aguantar 10 anys. Feia una vida normal. No practicava esport perquè no aguantava, però caminava". A finals del 2019 tot es va complicar i la medicació va deixar de funcionar. L’única oportunitat era el trasplantament de cor. Va agafar la baixa, va entrar en llista d’espera l’octubre del 2020 i el van operar el 28 de gener de l’any següent.

Més difícil del que s’esperava

L’operació va ser més difícil del que s’esperava, ja que li van fallar els pulmons i el cor alhora, i Aguirre va estar una setmana en coma induït. A l’uci, tres setmanes més. Va perdre musculatura i va tenir al·lucinacions (els deliris o síndromes confusionals són freqüents en malalts crítics que passen llargues estades en unitats de cures intensives). Però la bona notícia és que tot va sortir bé. A mitjans de març li van donar l’alta i poc abans, el dia 2, en un altre hospital de Barcelona, havia nascut la seva filla. "Jo ara celebro dos aniversaris, el normal i el del 28 de gener". Es cuida molt: menja sa, amb poca sal, moltes amanides, molta fruita, tot ben desinfectat, aliments molt cuits. Té la incapacitat permanent. "Però soc superfeliç. Sant Pau m’ha salvat la vida", diu amb un somriure.

Notícies relacionades

Jonquis del ‘basat en fets reals’

Les violacions pugen més del 20% a Barcelona

En el camp del trasplantament cardíac, el doctor Ginel recorda que el gran canvi es va obrar a partir de 1982, amb l’arribada de la medicació antirebuig (al ser l’òrgan d’una altra persona, el mateix organisme, d’entrada, el rebutja). "Aquesta medicació va ser de veritat el tret de sortida del trasplantament de cor. El 1982 ho estaven fent els hospitals més punters del món i només dos anys després, el 1984, ja ho feia Sant Pau", assenyala el cirurgià.

A Catalunya es duen a terme a l’any "uns 50 o 60" trasplantaments de cor i Sant Pau en fa un terç. "És molt gratificant veure com milloren els pacients". Ara tot és diferent, l’esperança de vida ha augmentat molt. I més que ho farà gràcies als tractaments immunosupressors, cada vegada millors.