26 d’oct 2020

Anar al contingut

En col·laboració amb

Els allotjaments d'emergència atenen més de 1.300 persones

Els sis equipaments van arribar al màxim d'ocupació en la segona meitat d'abril i es van mantenir així durant tot el confinament, fins a finals de maig

Els allotjaments d'emergència atenen més de 1.300 persones

Arran de la crisi sanitària de la Covid-19, l’Ajuntament de Barcelona va reforçar l’atenció a les persones sense llar amb un dispositiu de sis nous allotjaments d’emergència, als quals s’hi han acollit 1.324 persones. Aquests espais, que afegeixen 700 places més a les 2.200 de les que disposa la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar, encara es mantenen oberts (amb l’excepció de l’equipament de Pere Calafell, que està en obres i ha de reobrir les portes aquesta tardor). A més, els tres equipaments específics per a l’atenció de dones joves i persones amb problemes d’addicció es consolidaran per mantenir-se en servei més enllà de la situació d’emergència i el final de la pandèmia.

Per conèixer la situació de les persones ateses, s’han realitzat 589 entrevistes de valoració social en les quals s’ha pogut detectar que la gran majoria, el 74,4% no havien tingut cap vincle previ amb els serveis socials. El resultat també ha posat en relleu que la situació de sensellarisme és sobrevinguda per a moltes persones ateses per aquest dispositiu: el 66% feia menys de mig any que estava sense llar, el 40% no havia dormit mai al carrer abans de la pandèmia, i el 32% ho ha començat a fer a causa de la crisi.

La gran majoria de les persones usuàries del servei, el 84%, havien tingut feina, però només el 59%, mitjançant un contracte, i el 78% no disposava de cap ingrés en aquell moment. La situació de vulnerabilitat de moltes persones que han utilitzat els dispositius d’emergència s’explica per les dificultats a l’hora d’inserir-se al mercat laboral, ja que prop de la meitat de les 1.324 persones ateses o bé es trobaven en situació administrativa irregular (33,0%), o bé disposaven de permís de residència però no de treball (16,3%).

De les 1.324 persones ateses, el 77% dormien a Barcelona abans de ser ateses. La resta eren a altres llocs o bé no van voler comunicar d’on venien per por que no se’ls permetés utilitzar el dispositiu. Malgrat aquest temor, no s’ha negat aquest servei a cap persona per aquest fet, ja que és un dispositiu d’accés lliure, només condicionat al compliment d’una sèrie de normes per garantir la convivència i el respecte mutu.

Prevenció i control de la Covid-19

La prevenció i el control de la Covid-19 als dispositius d’allotjament i emergència, gestionada en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ​​ha sigut satisfactòria. S’han efectuat 403 proves PCR a persones usuàries, amb 31 resultats positius. Dues persones van haver de ser hospitalitzades, però no s’ha produït cap mort.

La prevenció va ser una prioritat des del primer moment i va posar en marxa un centre d’aïllament temporal de 30 places gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials, i al maig es va crear un Hotel Salut al barri de la Sagrada Família, on s’han atès 78 persones provinents també dels centres residencials del Programa municipal d’atenció a persones sense llar. En aquests equipaments estables durant la pandèmia s’han efectuat 922 proves PCR a persones usuàries, 135 de les quals van resultar positives i 16 van ser hospitalitzades, sense haver de lamentar cap mort.

Quant als professionals, en aquests recursos hi ha hagut 29 positius d’un total de 544 proves PCR. Als dispositius d’allotjament d’emergència s’han efectuat 247 proves PCR que han permès diagnosticar 8 positius entre el personal.