Justícia fa una prospecció al centre de Reus a la recerca d’una possible fossa franquista

La intervenció es va centrar en quatre ubicacions delimitades prèviament en un estudi elaborat per l’Arxiu de Reus. Dues es troben al mateix carrer Jacint Barrau, mentre que les altres dues estan situades al pati de l’institut Baix Camp, proper a les prospeccions. Un cop finalitzada la inspecció, la Direcció General de Memòria Democràtica preveu publicar un informe amb les conclusions en un termini de dues o tres setmanes, tot i que la prospecció no garanteix la localització del pou.

Els treballs es van impulsar després que, el mes de desembre passat, l’Ajuntament de Reus presentés a la Generalitat de Catalunya un informe que identificava quatre possibles emplaçaments de fosses. En cas que es localitzi el pou, des de Justícia es planteja la possibilitat d’iniciar una intervenció arqueològica per determinar la presència de restes humanes i, en aquest cas, procedir a l’exhumació i a la dignificació de l’espai.

La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació de Reus, Montserrat Flores, va subratllar que la investigació permet “passar del testimoni oral a la memòria i al coneixement, a la ubicació física de l’objecte i del lloc”. En la mateixa línia, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va destacar la feina de l’Arxiu i va afirmar que aquesta tasca permetrà delimitar “un espai més o menys acotat” per dur a terme la prospecció.

Un testimoni clau des del 2001

L’origen de la hipòtesi es remunta al 2001, quan un veí de Reus, Antoni Batlle, va deixar constància per escrit de l’existència d’un pou d’uns dos metres i mig de diàmetre i cent metres de profunditat entre l’antiga Escola del Treball —actual institut Baix Camp— i la fàbrica de Pich i Aguilera. Segons aquest relat, un familiar seu va baixar al pou el 1951 i va descobrir desenes de cadàvers apilats. Després de comunicar-ho, el propietari va decidir segellar-lo.

La principal hipòtesi apuntava que aquests cossos podrien correspondre a víctimes de la repressió franquista durant els primers mesos de la postguerra. El 15 de gener de 1939, les tropes franquistes van entrar a Reus i van establir un camp de concentració de presoners de guerra a l’edifici de l’Escola del Treball i en pavellons adjacents. Diversos testimonis van assenyalar que alguns presos van morir a causa de les dures condicions i els maltractaments, i que els seus cossos podrien haver estat llançats al pou.

La investigació històrica acota la zona

Notícies relacionades

Jesús Gálvez, nou director de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona

La Diputació de Tarragona destinarà 15 milions d’euros perquè els ajuntaments assumeixin les despeses per la guerra de l’Iran

L’últim any, diversos historiadors locals han treballat per localitzar aquest punt. Joan Olivella i Cristian Muñoz, juntament amb l’arquitecte Miquel Pich Aguilera, besnet dels antics propietaris de la fàbrica, van identificar una possible ubicació gràcies a una imatge aèria d’un bombardeig de la Guerra Civil. Aquesta anàlisi va situar el pou al carrer Jacint Barrau, i no dins del recinte industrial, com es creia inicialment.

Des de l’Arxiu de Reus s’ha aprofundit en la investigació mitjançant la consulta de documentació urbanística per reconstruir l’evolució de la zona, que ha experimentat una gran transformació al llarg del segle XX. Entre els documents aportats a Memòria Democràtica hi figurava un conveni entre l’Ajuntament, la fàbrica i l’Escola del Treball que feia referència a la cessió d’un pou, així com un plànol amb la seva possible ubicació. Flores va remarcar que tota aquesta feina permet avançar cap a una concreció física del lloc: “Si es troba, serà la suma de tots aquests elements i el que permetrà fer un pas més en la investigació”, va concloure, recordant que, a partir d’aquest punt, la competència recau en la Direcció General de Memòria Democràtica.