Un estudi situa aquests dos llocs de Catalunya com a punts idonis per instal·lar plaques solars

Un estudi encarregat per la CUP identifica més de 5.000 hectàrees d’espais alternatius a les comarques gironines on instal·lar plaques solars, i l’Alt Empordà és la comarca que en concentra més, amb 1.261 hectàrees. Entre altres, el document proposa situar parcs fotovoltaics en pedreres abandonades, en antics peatges de l’AP-7, com el de La Jonquera, a l’aeroport Girona-Costa Brava, a l’embassament de Darnius-Boadella —en aquest cas, amb plaques flotants— o en camps de fruiters (sobretot, pomeres). L’informe calcula que, si s’utilitzen tots aquests espais, l’energia fotovoltaica produïda permetria cobrir fins al 71% de la demanda actual d’electricitat a la demarcació. La CUP posa ara l’estudi a disposició dels ajuntaments amb l’objectiu que l’àmbit local el faci servir per "planificar" i que s’eviti l’"oposició" que han generat projectes privats al territori.

L’estudi encarregat per la CUP, i que la formació ha pagat amb la seva assignació a la Diputació de Girona, posa el focus precisament en aquells espais alternatius on es pot instal·lar energia fotovoltaica. No té en compte, per tant, llocs com cobertes d’equipaments municipals, pèrgoles, aparcaments o teulades situades dins dels municipis.

L’informe, elaborat per la consultoria ambiental Oicos, divideix aquests espais alternatius en tres grans grups. El primer, sòls degradats o infrautilitzats (com antigues pedreres o abocadors, polígons en desús o marges de carreteres). El segon, embassaments, basses de reg o llacunes artificials. I el tercer, cultius agrícoles o camps de fruiters (entre aquests, pomeres, pereres o també hortes i vivers).

L’estudi identifica sobre plànol tots aquests llocs alternatius. També exclou del llistat tots aquells terrenys que estan protegits (perquè formen part d’espais naturals o de la Xarxa Natura 2000), els que es troben a menys de 100 metres de pobles o a menys de 50 de masies aïllades, i aquells amb pendents superiors al 15%. A més, la consultoria també ha tingut en compte la distància a què es troben de les subestacions elèctriques.

Creuant totes aquestes variables, l’estudi identifica fins a 5.145,7 hectàrees repartides per les comarques gironines que poden acollir parcs o miniparcs solars. Totes, en espais alternatius.

D’aquestes, 2.604,4 es troben en cultius o camps de conreu; unes altres 2.124 al costat d’infraestructures (com el traçat de l’autopista AP-7) o bé en antigues pedreres i abocadors, i les 417 restants són masses d’aigua artificials. En aquest últim grup destaca, sobretot, l’embassament de Darnius-Boadella (que tot sol ja ocupa 343,6 hectàrees).

Per comarques, l’estudi encarregat per la CUP posa en relleu que les que tenen més espais alternatius són l’Alt Empordà (1.261 hectàrees), el Baix Empordà (598) i la Selva (359). I les que menys, el Pla de l’Estany (51) i la Cerdanya (46).

Fins al 71% de la demanda

El tècnic d’Oicos i autor de l’estudi, Josep Rosell, explica que tots aquests espais alternatius sumen un potencial de generació d’energia fotovoltaica de 3 TWh/any. I per exemplificar què suposaria instal·lar-hi plaques a tots, subratlla que aquesta capacitat "permetria cobrir fins al 71% de la demanda actual" d’electricitat a la demarcació. O que, en cas que només s’instal·lessin parcs solars al 20% d’aquests terrenys, "s’arribaria al 14% del consum elèctric del territori".

L’estudi també exemplifica, a través d’algunes fitxes, llocs concrets on es podrien instal·lar plaques solars. Recull, per exemple, l’embassament de Darnius-Boadella, l’antic peatge de La Jonquera, l’àmbit de l’aeroport de Girona, o un camp de pomeres a La Tallada d’Empordà.

En el cas de l’aeroport, explica que el parc solar tindria un cost d’uns 3,5 milions i que podria generar 5.741.075 kWh/any. Si s’instal·lessin plaques solars sobre la làmina d’aigua de l’embassament de Darnius, el cost seria similar i la producció fotovoltaica seria de 4.802.000 kWh/any. I al camp de pomeres, rondaria els 650.000 euros i es podrien generar 733.824 kWh/any.

A disposició del territori

Notícies relacionades

Guillermo González, enginyer espanyol a la missió Artemis a la Lluna: «Europa proporcionarà oxigen i aigua als astronautes»

Gerardo Pena, després de deixar de fumar als 70 anys per la malaltia del seu pare: "A mi això no em passarà. Ho he de deixar"

La CUP posa ara aquest estudi a disposició del territori, amb la voluntat que els ajuntaments el puguin utilitzar a l’hora de planificar on es poden instal·lar parcs solars. El diputat al Parlament Dani Cornellà ha explicat que la implantació de renovables ha derivat en "projectes per part d’empreses privades que generen conflictivitat al territori"; i que, precisament, amb aquest estudi es vol que els ajuntaments tinguin eines per proposar espais alternatius.

"La transició energètica s’ha d’aplicar des de la proximitat, la participació i ha de prioritzar aquells espais alterats o alternatius", ha dit Cornellà. Per la seva banda, el diputat a la Diputació de Girona Jordi Casas ha explicat que, ara que s’ha obert el període d’al·legacions al PLATER (el pla sectorial que regula la implantació de les renovables a Catalunya), l’estudi pot servir de guia als ajuntaments.