Anar al contingut

En col·laboració amb

EL DRET A LA IGUALTAT DAVANT DE LA JUSTÍCIA

Assistència jurídica gratuïta per a tota la ciutadania de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona ofereix fins a 15 serveis d'orientació jurídica bàsica

M.R.P.

Assistència jurídica gratuïta per a tota la ciutadania de Barcelona

Manu Mitru

Si ets ciutadà de Barcelona, tens dret a accedir als serveis d’assessorament jurídic –de caràcter públic i gratuït–, independentment de la teva situació econòmica i administrativa.

Amb l’objectiu de garantir la igualtat davant de la justícial’Ajuntament de Barcelona ofereix -amb la col·laboració de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona- una orientació bàsica en totes les matèries: dret civil, penal, administratiu, familiar, i laboral, entre d’altres. Per a això, i especialment perquè tot aquell que visqui a Barcelona tingui coneixement de l’existència d’aquests serveis jurídics municipals, l’ajuntament ha posat en marxa la campanya ‘És el teu dret’.

L’Ajuntament de Barcelona ofereix fins a 15 serveis d’assessorament jurídic gratuït dirigits a col·lectius molt diversos. En gairebé tots els casos, el protocol és el mateix: les persones que vulguin accedir a l’orientació han de demanar prèviament una cita. Poden fer-ho de manera presencial, telemàticament o a través d’una trucada. És llavors quan els professionals posen en marxa l’atenció personalitzada a través d’una entrevista presencial entre un advocat i la persona sol·licitadora.

Després de la primera trobada i després d’analitzar el cas, es defineix el tipus d’orientació que es durà a terme. Una gran part de les sol·licituds provenen de causes judicials que ja estan en tràmit i que acaben derivant en l’assignació d’un advocat d’ofici. Altres vegades, provenen de la falta de coneixements jurídics. En aquest cas, l’expert dels serveis municipals s’ocupa d’aclarir i informar degudament sobre el contingut dels documents en qüestió, que poden ser contractes de lloguer o de subministrament, entre d’altres.

20.000 sol·licituds a l’any

Els serveis municipals d’assistència jurídica responen a una clara demanda d’orientació bàsica en l’àmbit jurídic per part de la ciutadania. Sense anar més lluny, «actualment l’Ajuntament de Barcelona atén entre 1.500 i 2.000 sol·licituds mensuals», afirma Aida Guillén, directora de Serveis de Drets de Ciutadania.

L’assessorament jurídic i la informació sobre procediments i drets en els àmbits de la migració, la protecció internacional i el retorn voluntari és un dels serveis que rep més sol·licituds. D’acord amb Guillén, «les tramitacions d’estrangeria com les ordres d’expulsió del país, la renovació i modificació del NIE i el reagrupament familiar són alguns dels casos més habituals». Malgrat aquesta circumstància, no només els col·lectius en situació de vulnerabilitat accedeixen al servei, ja que les eines municipals d’accés a l’assessorament jurídic gratuït estan obertes a la ciutadania en general. 

Orientació i mediació

Barcelona és una ciutat cosmopolita i heterogènia on conviuen persones de realitats molt diverses i amb sensibilitats de diferent índole. A fi de facilitar la bona entesa entre els ciutadans de Barcelona, l’ajuntament ofereix el Servei d’Orientació Jurídica i Mediadora (SOJ). En aquest cas, l’atenció personalitzada passa primer per aconsellar sobre les alternatives jurídiques del problema en qüestió. L’opció més convenient per a les dues parts del conflicte és la mediació. Els serveis municipals posen a disposició de la ciutadania un professional que, des d’una posició neutral, pugui ajudar a negociar una solució que no passi pels tribunals.

Aquesta opció només és possible si els dos bàndols estan disposats a conciliar. En cas contrari, el SOJ pot assessorar sobre altres vies alternatives de resolució jurídica, que en funció del cas podrien arribar als jutjats. 

Drets de les famílies

Les separacions, els divorcis i les mesures de guàrdia i custòdia són alguns dels drets que pertanyen a les famílies de Barcelona. L’ajuntament vetlla per garantir que aquests es compleixin a través de l’orientació jurídica als centres de Serveis Socials. Uns espais que en l’última dècada es gestionen des de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSSB); eina de l’Administració que té per objectiu aprofundir i millorar contínuament les polítiques públiques de protecció social. Una empara que «s’ha de formular en positiu: no es protegeix el problema, sinó les persones», exposa la memòria de l’IMSSB. 

Els usuaris de Serveis Socials també poden sol·licitar l’orientació jurídica en cas de modificacions de la capacitat de les persones, desnonaments, embargaments per cobrament de deutes, contractes de lloguer o de préstec hipotecari; tots aquests emmarcats en el dret civil. 

Atenció a les víctimes

Qualsevol persona víctima del comerç il·legal d’éssers humans –per tal de convertir-los en esclaus i apropiar-se de la seva dignitat, llibertat i treball–, també conegut com a tràfic, «és atesa i en alguns casos, representada jurídicament de manera gratuïta pels professionals de l’Ajuntament», afirma la directora de Serveis de Drets de Ciutadania, Aida Guillén. Així és, independentment de quina sigui la finalitat de l’explotació, que pot ser sexual, laboral, adopció il·legal, matrimoni forçat, comissió de delictes, treball forçat, extracció d’òrgans i servei domèstic. 

Es pot considerar que el tràfic és la segona activitat il·legal més lucrativa del món, amb el 70% de les víctimes dones i nenes, fet que visibilitza el masclisme estructural en l’esmentada pràctica delictiva. 

La Unitat contra el Tràfic d’Éssers Humans, també coneguda com a UTEH per les seves sigles, és una unitat pionera a l’Estat i atén prop de 500 dones l’any.

Martina López: «Vaig entendre el meu cas quan vaig veure situacions semblants»

Usuària del Servei d’Orientació i Mediació (SOJ) de l’Ajuntament de Barcelona. / ÁLVARO MONGE

Resident al barri de Gràcia, Martina López, nom sota el qual demana ocultar la seva identitat real, va anar als serveis municipals a la recerca d’assessorament jurídic per problemes de sorolls amb veïns. És una de les usuàries del Servei d’Orientació Jurídica i Mediació (SOJ) de l’Ajuntament de Barcelona.

¿Quina és l’arrel del conflicte amb els seus veïns?
El problema es va iniciar amb obres al pis dels veïns a hores i dies intempestius. Més endavant va ser la música, la televisió, cops de porta, cops, converses en veu molt alta amb finestres obertes en qualsevol moment del dia i també de nit.

¿Amb quins mètodes ha intentat resoldre el problema?
Vaig parlar directament amb els veïns de manera pacífica en diverses ocasions: els vaig demanar que moderessin els sorolls en la mesura possible. Vaig utilitzar l’argument de la fragilitat dels materials de construcció de la vivenda i de la facilitat amb què se sent qualsevol impacte per lleuger que sigui. Les respostes van ser evasives. Em van dir, en actitud defensiva, que era l’única veïna de la comunitat que s’havia queixat i que, probablement, «era massa delicada».

Llavors decideix que l’Ajuntament de Barcelona hi ha d’intervenir.
Vaig decidir anar a un servei d’assessorament jurídic quan, en una reunió de la comunitat, el president i l’administrador de finques van considerar que el problema per sorolls només afectava una persona: ningú més es va unir a la meva queixa. Per això, van arxivar l’assumpte. En la resta de pisos hi havia gairebé exclusivament estudiants estrangers que no passaven gaire temps a casa i per a ells no era una molèstia.

¿Com va conèixer els serveis d’assessorament jurídic?
Vaig conèixer el servei municipal gràcies al programa ‘Tot és possible’ de l’emissora de ràdio RAC-1. Vaig trucar perquè m’orientessin i em van recomanar anar a diversos serveis de mediació (dos d’aquests privats i un de municipal). Mai abans havia sentit parlar-ne.

I va sol·licitar l’atenció personalitzada.
La professional que em va atendre em va dedicar una hora en què vaig poder exposar el problema. A tota hora es va mostrar receptiva i empàtica. Em va donar detalls sobre els procediments que tenia al meu abast, entre els quals, el servei de mediació que ofereix l’Ajuntament de Barcelona. Vaig agrair la seva claredat quan em va exposar els pros i els contres de les accions que pogués emprendre, i no em va crear expectatives irreals. Conèixer situacions semblants em va ajudar a entendre millor com podria desenvolupar-se el meu cas.

¿En quin punt es troba el cas?
Encara no he iniciat el procés de mediació. És complicat evidenciar els sorolls constants, i més fins i tot si són durant el dia. Només així la llei pot obligar els veïns a canviar mals hàbits. Estic decidida a intentar la mediació tot i que necessitaria, com a mínim, que els causants d’aquestes molèsties acceptessin que tenim un conflicte. I aquest és el punt que em fa témer una negativa a dialogar per la seva part.

Està a la seva mà convèncer els veïns.
Sí. Els professionals de l’ajuntament s’han ofert a intervenir quan les dues parts acceptin una via de solució al problema. En cas contrari, la convivència amb els veïns podria empitjorar.