Fenòmens meteorològics extrems en el futur

El canvi climàtic ha deixat de ser una amenaça per convertir-se en una realitat. En conseqüència, tots els països –també el nostre– estan patint el que els experts anomenen «fenòmens meteorològics extrems», que han posat al límit societats senceres. No obstant, la situació no sembla que hagi de millorar, ja que adverteixen que el pitjor està per arribar. 

Una situació palpable a Espanya

A principis d’aquest any, tots els espanyols ens trobàvem obrint els regals del dia de Reis quan una ferotge tempesta es va desencadenar a la península Ibèrica. La naturalesa, d’alguna manera, ens va portar el seu propi regal. Un present que ningú volia i que es va presentar en forma de nevades no vistes al nostre país en 50 anys. Una bufetada de realitat. 

El canvi climàtic no només ha desplomat les temperatures, també ha «rebentat» els termòmetres. L’agost d’aquest any, una onada de calor va tancar Espanya en un infern que va arribar fins als 47,2 ºC, una xifra mai registrada al nostre país. La gravetat va ser tal que diverses agències van haver d’afegir nous colors als mapes tèrmics. 

No obstant, aquest és només un dels indicis que alguna cosa està canviant al nostre planeta. Sense anar més lluny, l’oceà Atlàntic va viure la temporada d’huracans més activa de la història, que va tenir en suspens les illes Canàries diverses vegades. Com a prova de la seva magnitud, un fet sorprenent: a l’esgotar-se la llista de noms, van haver de recórrer a les lletres gregues. 

Pensem per un moment en el funcionament dels huracans, uns monstres que poden expulsar fins a nou bilions de litres d’aigua al dia. Es generen sobre les aigües càlides i se n’alimenten, per això es desvien cap al Carib. Quan les temperatures del mar augmentin, Espanya viurà pendent de les seves trajectòries com ara ho fan Cuba o els Estats Units. 

Les pluges –tot i que torrencials– podrien no ser tant un problema com la seva falta. ¿Què hi ha de les sequeres? Una part molt important de la humanitat viu de l’agricultura, especialment en nacions en via de desenvolupament. Moltes zones del món, com el sud d’Europa o l’Àfrica, estan exposades a sequeres que, el 2100, donaran lloc als primers «refugiats climàtics». 

Un futur amb dubtes

Si les tendències continuen, els registres continuaran trastocant-se durant els pròxims anys fins que paraules com «rècord» es refermin en el vocabulari col·lectiu. Però ¿fins on arribarà la capacitat humana? ¿Sabrà la nostra civilització adaptar-se a climes cada cop més extrems? Tot apunta que sí, però durant molt poc temps. 

Mentre el món dirigeix la seva mirada a tots aquests fenòmens inusuals (tot i que ben aviat ja no ho seran), noves amenaces planen sobre nosaltres. Una són les nits tropicals, que seran cada vegada més freqüents al nostre país. ¿Ens acostumarem a dormir tot l’estiu a més de 20 ºC?

Al món hi ha països que rarament surten als telenotícies. Uns és Tuvalu, una petita nació insular del Pacífic que pot ser el primer país que la pujada del nivell del mar ‘esborri’ del mapa per complet. Les paraules del secretari general de l’ONU, António Guterres, són molt clares: «Hem d’evitar que Tuvalu s’enfonsi i que el món s’enfonsi amb Tuvalu».

Per un moment, donarem veu als experts. D’acord amb National Geographic, «el futur pinta bastant negre quan parlem de sequeres, huracans, inundacions o onades de calor». Les conseqüències seran inimaginables per a les nostres economies i, el que és més important, per a les vides dels nostres fills i nets. 

Notícies relacionades

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Recentment, el planeta ha viscut situacions que semblen tretes d’una pel·lícula. Segurament, a vostè li ha passat ara pel cap la pandèmia de Covid-19. ¿Quina relació té això amb el canvi climàtic? El sorprendrà saber que n’hi ha molta més que no es pensa. 

Sobre l’origen del coronavirus no parlarem, però sí que és veritat que l’escalfament global provocarà que hi hagi més pandèmies. Un exemple: el descongelament de l’Àrtic podria ocasionar que virus de mida gegant s’estenguin per la humanitat. Es tracta de malalties que daten del segle XVIII –o fins i tot abans– i davant les quals l’ésser humà no té resistència. Tampoc vacuna.