Els objectius de París, cada cada vegada més lluny dels plans climàtics dels països

Cada any que passa és més gran la bretxa entre els compromisos de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle dels països i el que realment haurien de fer per aconseguir l’objectiu de l’Acord de París de limitar l’augment de la temperatura del planeta a 1,5 ºC. Així ho destaca l’informe Bretxa d’Emissions 2019 publicat aquest dimarts pel programa per al medi ambient (PNUMA) de l’ONU. En cas de seguir amb els plans actuals, la temperatura ascendiria fins als 3,2 ºC, mentre que per complir París les emissions s’haurien de reduir un 7,6% anual fins al 2030. I això requereix que els països multipliquin per cinc l’ambició dels seus programes per a la pròxima dècada. Més que bretxa, el que hi ha és un abisme.

Les emissions mundials van tornar a créixer el 2018. Segons les dades del PNUMA, van sumar un altre rècord històric de 55,3 gigatones de diòxid de carboni equivalent (GtCO2e), 1,8 més que el 2017. Després de tres anys d’estabilització (2014-2016) induïda per la crisi econòmica mundial, la reactivació ha disparat de nou els gasos tant el 2017 com el 2018. I el pitjor, «no hi ha evidències que en els pròxims anys s’arribi al seu punt màxim» a partir del qual començaran a disminuir. Les dades concorden amb el nou rècord de concentració de CO2 en l’atmosfera₂ de 407,8 parts per milió detectat per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). 

  

Cridada a actuar

L’ONU anima els països a passar a l’acció immediatament.  «Cada any que es retardi aquest punt màxim es requeriran retallades més profundes», adverteix. Per aconseguir la meta dels 1,5 ºC, les emissions haurien de ser 32 GtCO2e inferiors a les que s’emetrien amb els plans actuals. Si ens conformem amb la meta menys ambiciosa de l’Acord de París, limitar l’escalfament a menys de 2 ºC, la baixada hauria de ser de 15 gigatones.

Finsben entrat l’any que ve no començarem a saber si aquestes metes són impossibles d’assolir. Els països no estan obligats a actualitzar oficialment els seus plans per complir amb París fins al primer quadrimestre del 2020 perquè la Cimera del Clima que se celebrarà aquell any a Glasgow faci la posada en comú i els revisi. Els compromisos actuals en què es basa l’estudi són els presentats el 2015 durant la conferència que va tancar l’Acord de París.

Madrid, l’arrencada

La cimera de Madrid que s’iniciarà el pròxim 2 de desembre ha de ser, segons els seus organitzadors, el tret de sortida d’aquest salt endavant en l’ambició climàtica i un augment decisiu de la pressió perquè els països passin a l’acció. L’informe de l’‘abisme’ d’emissions serà un element més per inclinar les voluntats, sobretot dels grans països contaminants.

El document mostra que «els països simplement no poden esperar fins a finals del 2020, amb els nous compromisos climàtics, per intensificar l’acció», ha declarat Inger Andersen, director executiu del PNUMA, que ha fet una crida perquè cada país, «cada ciutat, regió, empresa i individu, actuïn ara». El 2020 hauria de ser l’últim any que pugessin les emissions i a partir d’allà de començar a baixar aquesta mitjana de 7,5% anual.   

«El nostre fracàs col·lectiu per actuar de manera primerenca i dura contra el canvi climàtic significa que ara hem d’executar retallades» més dràstiques, «de més del 7% cada any, si ho desglossem de manera uniforme durant la pròxima dècada», ha afegit.

La Xina es dispara

Notícies relacionades

Els països més contaminants del món són els menys afectats pels danys ambientals

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

El PNUMA també descriu el comportament de les grans economies, aportant dues dades interessants: La Xina ja ha superat la Unió Europea i s’acosta al Japó en emissions per càpita. Un rànquing que continua encapçalat per molta distància pels Estats Units.

L’altre revela que si es tenen en compte les emissions causades per la fabricació de productes importats, Europa contamina més del que figura en les estadístiques i la Xina menys. Seria un procés dedeslocalització de les emissions davant del que s’hauria d’estar alerta, segons el document.