Els països més contaminants del món són els menys afectats pels danys ambientals

Els països que més contaminen són també els menys exposats als danys ambientals i als conflictes derivats del deteriorament ecològic, mentre que els països menys responsables de la crisi climàtica afronten més riscos. Un estudi posa en dubte les idees convencionals que vinculen directament sostenibilitat ecològica amb pau, i conflicte amb degradació ambiental.

La investigació, publicada a la revista Communications Earth & Environment, ha detectat profundes desigualtats estructurals entre els països del Nord i del Sud globals. Els autors han analitzat, amb un enfocament metodològic més holístic, la petjada ecològica total, el consum de recursos i la participació en conflictes intraestatals.

Els resultats mostren que els països amb alts nivells de consum i emissions, principalment de l’hemisferi nord (els països rics), tenen taxes elevades de pau positiva (entesa com l’absència de violència estructural i el funcionament efectiu de les institucions), mentre que les nacions més sostenibles ecològicament experimenten més conflictes i menys estabilitat interna.

Aquest descobriment contradiu la idea que la sostenibilitat porta a la pau. Encara que hi ha una relació inversament significativa des del punt de vista estadístic entre els indicadors de sostenibilitat i els de pau, els autors adverteixen que això no implica una causalitat directa. “Els nostres resultats suggereixen que la sostenibilitat ecològica i la pau no estan correlacionades positivament, però això no vol dir que no sigui possible. La pau ecològicament sostenible és assolible”, afirma Marcantonio.

Poder econòmic i militar

Les dades analitzades durant 12 anys revelen que els països amb menys emissions de CO₂ per càpita i menor petjada material són també els més vulnerables als impactes del canvi climàtic i als conflictes armats interns.

Per exemple, la República Democràtica del Congo, amb emissions molt per sota del llindar sostenible de 2,1 tones per càpita, va patir el 2015 un conflicte que va deixar centenars de morts, i es va situar als últims llocs de l’Índex de Pau Positiva.

En contrast, els Estats Units van tenir aquell any una de les petjades ecològiques més altes (8,4 hectàrees globals per càpita), van participar en múltiples conflictes internacionals, però no van experimentar guerres dins el seu territori i es van situar entre els vint països més pacífics segons l’IPP.

El mateix va passar amb Suïssa, que tot i no intervenir en conflictes, també tenia un consum ecològic excessiu i va figurar entre els primers llocs de l’índex de pau.

Els investigadors sostenen que aquesta disparitat es deu, en part, al fet que els països més desenvolupats externalitzen els impactes de les seves decisions: consumeixen recursos extrets al Sud Global, on els conflictes i la degradació ambiental són més comuns.

Tipus de conflicte i desequilibris globals

L’estudi distingeix entre dos tipus de conflicte: els intraestatals, com guerres civils o insurgències, i els interestatals, on un país intervé fora de les seves fronteres. Els països amb alts nivells de consum i emissions tenen menys conflictes interns, però participen més en conflictes a l’estranger.

Aquest patró està recolzat per anàlisis que mostren correlacions negatives entre el consum i els conflictes interns, i positives amb els externs. Aquesta dualitat indica que les nacions més desenvolupades poden mantenir la pau dins les seves fronteres gràcies al seu poder econòmic i militar, a costa d’una major participació en conflictes en altres regions.

Costa Rica, un exemple

Malgrat aquest patró general, hi ha exemples que mostren que sostenibilitat i pau són compatibles. Costa Rica, l’any 2015, es va acostar als llindars sostenibles en les tres mètriques analitzades —petjada ecològica, petjada material i emissions de CO₂— i no va participar en cap conflicte. A més, va ocupar posicions destacades a l’Índex de Pau Positiva. El seu model de desenvolupament, que prescindeix d’un exèrcit permanent i aposta per les energies renovables, és un exemple de que és possible assolir una pau ecològicament sostenible.

Tot i que l’estudi no prova mecanismes causals, els autors assenyalen que sí que aporta evidència sobre les correlacions entre impacte ecològic, pau i vulnerabilitat. En particular, ressalta que cap país ha aconseguit fins ara satisfer plenament les necessitats bàsiques de la seva població sense sobrepassar els límits planetaris.

Cap a una vida bona sense superar els límits planetaris

Això planteja un desafiament urgent: com aconseguir una “bona vida per a tothom” sense comprometre la sostenibilitat ecològica. “La recerca futura s’hauria de centrar en com es pot assolir i mantenir una pau íntegrament sostenible perquè tothom en pugui gaudir sense externalitzar els riscos de conflicte”, exposa Marcantonio.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Plaga d’arnes gegants: invasió a diverses zones de Catalunya i Espanya

La clau és dissenyar polítiques que, a més de reduir emissions, garanteixin equitat i estabilitat social. En última instància, l’estudi desafia la idea que el creixement econòmic i el consum elevat siguin sinònim de benestar. Al contrari, revela que els beneficis d’aquest model recauen en uns pocs països, mentre que els costos ambientals i socials els assumeixen els més vulnerables.

La investigació insta els responsables polítics a abandonar les mètriques tradicionals que afavoreixen els països rics i adoptar marcs més justos que reconeguin les desigualtats estructurals del sistema global.