Així va ser el Vorombe, proclamada l'au més gran de la història

Científics de la Societat Zoològica de Londres (ZSL) han conclòs el debat sobre quina va ser l’au més gran del món, atorgant el títol al tità Vorombe, amb fins a 800 quilos i tres metres d’altura.

Es tracta d’una espècie extinta d’ocell elefantque va poblar Madagascar durant el quaternari, i que es presenta aquest 26 de setembre al Royal Society Open Science.

Fins ara, s’havien identificat fins a 15 espècies diferents d’ocells elefant en dos gèneres. No obstant, les investigacions dels científics del ZSL compten amb noves proves quantitatives i rigoroses, que demostren, de fet, que aquest no és el cas.

Armat amb una cinta mètrica i un parell de pinces, James P. Hansford va analitzar centenars d’ossos d’ocells elefant de museus de tot el món per descobrir l’au més gran del món, revelant la seva taxonomia en tres gèneres i almenys quatre espècies diferents; per tant, constitueix la primera reavaluació taxonòmica de la família en més de 80 anys.

Al quaternari tardà

Les aus elefant (pertanyents a la família 'Aepyornithidae') són un grup extint de colossals aus no voladores que van recórrer Madagascar durant el quaternari tardà, amb dos gèneres ('Aepyornis' i 'Mullerornis') prèviament reconeguts pels científics. La primera espècie descrita, 'Aepyornis maximus', sovint s’ha considerat l’au més gran del món.

El 1894, el científic britànic C.W. Andrews va descriure una espècie encara més gran, el tità 'Aepyornis', que generalment va ser descartat com un exemplar inusualment gran d’'A. maximus'.

No obstant, la investigació del ZSL revela que l’ocell "tità" d’Andrews era, de fet, una espècie diferent. La forma i la mida dels ossos són tan diferents de totes les altres aus elefants que ara se li ha donat el nou nom de gènere Vorombe per ZSL.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

L’autor principal de l’Institut de Zoologia de ZSL, el doctor James Hansford, diu que les aus elefant van ser la megafauna més gran de Madagascar i possiblement una de les més importants en la història evolutiva de l’illa, fins i tot més que els lèmurs.

"Sense una comprensió precisa de la diversitat d’espècies passades, no podem comprendre adequadament l’evolució o l’ecologia en sistemes insulars únics com Madagascar o reconstruir exactament el que s’ha perdut des de l’arribada humana a aquests illes. Conèixer la història de la pèrdua de biodiversitat és essencial per determinar com conservar les espècies amenaçades d’avui dia", assegura per la seva part el professor coautor Samuel Turvey, de l’Institut de Zoologia de ZSL.