Les guerres delmen la fauna a l'Àfrica

Els conflictes bèl·lics que han afectat el continent africà els últims 65 anys han tingut un efecte més negatiu sobre les poblacions de grans herbívors que viuen en parcs nacionals i altres zones protegides, des d’elefants i hipopòtams fins a girafes, búfals o antílops, que qualsevol de les altres pertorbacions vinculades a la mà de l’home, com la mineria, la urbanització il·legal i el tràfic il·legal d’animals. Així ho ha confirmat un estudi sobre la biodiversitat en reserves encapçalat per investigadors nord-americans: com més guerres, menys animals.

L’anàlisi, coordinada per Robert Pringle i el seu deixeble Joshua Daskin, ecòlegs de les universitats de Princeton i Yale, mostra que més del 70% de les àrees protegides de l’Àfrica es van veure directament afectades per guerres entre el 1946 i el 2010 i que van decréixer pràcticament totes les 253 poblacions analitzades (de 36 espècies en 126 reserves). Els resultats s’han publicat a la revista científica Nature.

Els autors destaquen com a dada esperançadora que aquestes mateixes poblacions no es van extingir –llevat de comptades excepcions– i que en molts casos han renascut, de vegades amb gran rapidesa, quan les condicions han retornat a la normalitat. «Fins i tot aquelles àrees protegides més severament afectades són candidates prometedores per als esforços de conservació», resumeix Daskin.

EL CAS DE MOÇAMBIC / De fet, el treball va començar arran d’una anàlisi del parc nacional Gorongosa, al nord de Moçambic, un territori extraordinari que va perdre tots els lleopards i les hienes, com també la major part dels lleons i elefants, com a conseqüència de més de 20 anys de guerra al país. Ara, Gorongosa s’està recuperant amb pas segur amb el retorn de la pau.

Els autors recorden que l’enderrocament del govern colonial, en un conflicte sovint sagnant, va ser seguit en molts països per violentes lluites de poder igual de sagnants. Els habitants locals es van veure obligats a penetrar en les zones protegides per obtenir carn i productes –com el marfil– amb els quals finançar l’activitat militar. Els conflictes, a més a més, van relaxar les normes de protecció.

Entre les àrees preservades que han patit més anys de conflicte destaquen diverses reserves al Sudan del Sud (dins del Sudan fins al 2011), Eritrea, el Txad, Etiòpia, Angola, Burundi i Moçambic. En canvi, els enormes parcs nacionals de Tanzània i Zàmbia han suportat les sis últimes dècades amb relativa calma. Només tres petits estats illencs –al continent africà ara hi ha 54 països sobirans– s’han estalviat els conflictes armats: Cap Verd, Maurici i també São Tomé i Príncipe.

N’hi havia prou que un conflicte es declarés a les proximitats d’un parc, com escriuen els biòlegs, «perquè les poblacions de mamífers se’n comencessin a ressentir». Per si fos poc, el 80% de les guerres recents a l’Àfrica, diu l’estudi, «han tingut lloc en zones de gran biodiversitat».

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

EFECTES BENEFICIOSOS / Encara que l’efecte de les guerres en la biodiversitat sembli obvi, no ho és en absolut, insisteix Pringle. La desbandada humana derivada de les guerres o fins i tot la interrupció de la mineria poden tenir efectes beneficiosos en la fauna, com es va constatar durant la guerra civil de Rhodèsia (1964-1979), l’actual Zimbàbue. Així mateix, la guerra de Ruanda els anys 90 del segle passat va coincidir de manera sorprenent amb un ressorgir dels goril·les de muntanya. Però no és l’habitual. «Les dades ecològiques de zones de conflicte són escasses, cosa que dificulta estudiar els efectes de la guerra en la vida silvestre –prossegueix–. Aquest és el primer estudi per analitzar-les a escala continental i en períodes de dècades».

«La troballa més sorprenent és la correlació entre els conflictes i la disminució dels grans mamífers», comenta Hugh Possingham, científic en cap de The Nature Conservancy, no implicat a l’estudi. «Un podria haver imaginat que la magnitud o escala del conflicte en seria el motor, però només cal la mera presència de conflicte», diu.