La sequera a Espanya, en visió satel·litària

Dos mapes publicats per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) que mesuren l'anomenat NDVI (índex de vegetació de diferència normalitzada), equivalent grosso modo a l'activitat fotosintètica, mostren la gravetat de la sequera que afecta gran part d'Espanya.

A la imatge de l'esquerra, corresponent al 31 d'octubre del 2014, un mes amb un lleuger dèficit pluviomètric, s'observen en color marró les zones sense activitat vegetativa, que inclouen essencialment les terres àrides del sud-est i els secans fora de temporada a Castella-la Manxa, Aragó i Castella i Lleó. A la imatge de la dreta, elaborada en la mateixa data d'aquest any, els tons marrons s'han apoderat de la Península i només es manté una destacable activitat fotosintètica a la serralada Cantàbrica i als Pirineus. "La diferència salta a la vista", comenta la mateixa Aemet a Twitter.

Notícies relacionades

L’agricultura, principal sospitosa de la crisi del Mar Menor

Els grans incendis forestals es van triplicar el 2020 respecte al 2019

Les dues imatges s'han realitzat "amb una combinació de les dades del canal visible i de l'infraroig pròxim del satèl·lit NOAA-19". "Els mapes ens donen una idea del desenvolupament de la vegetació -prossegueix l'Aemet-. Això és així perquè la vegetació absorbeix fortament la radiació del canal visible, però reflecteix fortament la de l'infraroig pròxim". La imatge es renova els dijous i conté les dades acumulades de l'última setmana.

"No és que on el 2014 hi havia arbres ara no n'hi hagi, sinó que falta vegetació herbàcia per l'absència de pluges. Diguem que és una altra forma de veure la sequera", afegeix l'Aemet a Twitter.