BALANÇ FORESTAL

Els boscos de Catalunya capegen l'estiu d'alt risc

Des de l'1 de gener han cremat 1.210 hectàrees forestals, una de les xifres més baixes dels últims anys

En el conjunt d'Espanya s'han perdut unes 80.000 hectàrees, amb 15 sinistres de grans dimensions

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

Els boscos de Catalunya han sortit indemnes, o almenys bastant ben parats, d'un estiu que es pressuposava nefast per la prolongada sequera i per la previsió d'altes temperatures. En total, en el període comprès entre el 15 de juny i el 31 d'agost es van cremar 626 hectàrees de superfície forestal com a resultat de 503 incendis, cosa que eleva el total anual a 1.210 hectàrees i situa la temporada actual en la línia de les millors d'aquest segle. Només en dos anys, 2008 i 2010, es va aconseguir baixar de les 1.000 hectàrees.

Mentrestant, en el conjunt d'Espanya han cremat des del gener més de 80.000 hectàrees, el pitjor resultat des del 2012, després d'una desgraciada recurrència d'incendis de grans dimensions. En total, segons dades del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient, 15 focs van superar les 500 hectàrees afectades, en alguns casos d'alt valor ecològic, i dos d'ells van arribar a les 8.000: el que es va declarar al juny a Moguer i l'entorn de Doñana, a Huelva, i el molt recent que ha devastat la serra de la Cabrera, a Zamora. A Catalunya, el pitjor sinistre de l'estiu va cremar a principis d'agost unes 300 hectàrees de bosc i cultius al municipi de Artés (Bages). 

"La situació de sequera als boscos segueix sent crítica", adverteix la directora general Montse Barniol

"Estem satisfets. Anem en bona línia", afirma Montse Barniol, directora general general d'Ecosistemes Forestals (Departament d'Agricultura de la Generalitat), encara que a continuació recorda que fins que s'acabi la temporada no es pot abaixar la guàrdia. "La situació de sequera als boscos segueix sent crítica -insisteix-, per això un episodi de calor i vent al setembre pot ser perillós". Per aquest motiu, la prohibició d'encendre foc a la muntanya i altres mesures de prevenció es mantindran fins al 15 d'octubre.

Amb el temps en contra

A diferència del que va passar l'any passat, amb uns mesos estiuencs relativament benignes, els bons resultats s'han obtingut en aquesta ocasió amb el temps en contra, com reflecteixen les dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Els tres mesos de l'estiu meteorològic (1 de juny-31 d'agost) s'han situat per sobre de la mitjana de les últimes dècades pel que fa a calor, especialment juny, que va ser el més càlid de la seva sèrie des de l'històric 2003. I pel que fa a pluges, la situació s'ha repetit: tret de comptades excepcions al sud de Tarragona o la Vall d'Aran, els tres mesos també han sigut més secs que la mitjana climàtica. Malgrat tot, en cap moment ha sigut necessari aplicar el nivell 3 (màxim) del Pla Alfa, que restringeix l'accés a determinats massissos forestals.

Sobre la possibilitat de millorar la xifra d'hectàrees cremades, la directora general insisteix que aquest de ser sempre l'objectiu, encara que recorda que estem en un ambient mediterrani. "Els episodis de foc són inherents als nostres boscos. Sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà".

Canvi d'estratègia

Els mals resultats obtinguts anys enrere -com el funest 1994, quan van cremar 75.000 hectàrees forestals, però també 1998, 2003 i 2012- han canviat les formes d'actuar. Hi ha més mitjans d'extinció i també més prevenció. "I molta més coordinació", destaca Barniol. En els últims cinc anys s'han registrat menys incendis, però l'essencial és que, tret de comptades excepcions, han sigut de menors dimensions.

Notícies relacionades

Segons la directora general, l'anàlisi del risc ha millorat molt gràcies a la ciència i la tecnologia. Entre altres aspectes, això significa que ara es prohibeixen certes activitats quan el perill és elevat, amb independència del moment de l'any, i es netegen sistemàticament els vorals de carreteres. Barniol cita, no obstant, un punt negre en què encara s'ha de treballar molt: les franges perimetrals, és a dir, els terrenys sense vegetació (o amb vegetació de baixa densitat, sense arbres) que funcionen com a tallafoc al voltant d'urbanitzacions rurals. "Encara no complim. S'han de fer més campanyes d'informació. Els incendis s'apaguen a l'hivern", afirma en referència al fet que és en aquesta època de l'any quan s'ha d'actuar més en tasques de prevenció.

Finalment, per retirar massa combustible dels boscos, Barniol precisa que el seu departament col·labora amb propietaris i associacions per aconseguir que la recollida de fusta i llenya sigui més competitiva. Dues de les alternatives, posa com a exemple, són la promoció de l'ús de fusta contralaminada en la construcció i la utilització de fusta per a calderes d'indústries ubicades en l'àmbit rural i per a equipaments públics.

Dèficit de pluges, embassaments secs

<span style="font-size: 1.6rem; line-height: 2.6rem;">En l'últim any, segons dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), tot Espanya acumula un dèficit notable de pluges, encara que curiosament les regions on ha plogut menys respecte a la mitjana climàtica són Astúries, Galícia i Castella i Lleó.</span>