L'os Goiat es menja un poltre a la Vall d'Aran

L’os Goiat, el mascle d’origen eslovè alliberat el juny passat al parc natural de l’Alt Pirineu (Pallars Sobirà), va matar dilluns a la nit un poltre acabat de néixer a prop del nucli de Vilamós (Vall d’Aran). Es tracta del primer atac sobre un èquid que es produeix en els últims anys a les comarques pirinenques on es porta a terme el programa de reintroducció.

    

La mort del poltre la va comunicar un ramader veí de la zona i la seva autoria s’ha pogut constatar gràcies al sensor GPS que l’animal porta acoblat, segons ha informat el Consell General d’Aran. Goiat va ser alliberat per intentar resoldre el problema de consanguinitat de l’actual població d’ossos del Pirineu central i oriental.

  

 Les localitzacions de les últimes setmanes mostren grans desplaçaments de Goiat cap a França i cap al Pallars Sobirà, uns moviments que podrien estar justificats per la recerca de femelles en zel. De fet, els tècnics del Consell General sospiten que Goiat pot ser que vagi acompanyat perquè ja ha començat l’època de zel.

    

Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals de la Generalitat, del Departament de Territori, considera que Goiat no ha mostrat «cap comportament anòmal» des del seu alliberament. No només això: el seguiment amb GPS permet assegurar que és el primer dany constatat en activitats ramaderes. La Generalitat es va comprometre l’estiu passat a prendre mesures sobre Goiat si el nouvingut mostrava una activitat violenta.

Notícies relacionades

L'ós Goiat canvia de comarca

¿Qui té por de l'ós?

  

 «Quan el vam deixar anar ja sabíem que hi hauria algun atac perquè el risc zero no existeix –diu Miralles–. No amagarem informació, però tampoc s’ha de magnificar les dades perquè no seria just». «S’ha de recordar que els danys causats per tots els ossos, i ara ja en comencem a tenir uns quants, són infinitament més petits que els causats, per exemple, pels gossos salvatges», prossegueix. «El que sorprèn és que hagi sigut amb un poltre». Els ossos pirinencs depreden essencialment sobretot ovelles i cabres.