28 set 2020

Anar al contingut

ESPÈCIE EN PERILL

¿Qui té por de l'ós?

Tècnics de la Generalitat busquen a Eslovènia un nou mascle adult que substitueixi el vell Pyros

L'agrupació de ramats i altres mesures de prevenció han reduït al mínim els danys causats

Antonio Madridejos

En un bosc del sud d’Eslovènia, envoltat de fajos i roures, hi viu un ós corpulent al qual s’ha encomanat una noble feina a 1.400 quilòmetres de distància: convertir-se en el nou patriarca dels plantígrads del Pirineu, l’exemplar destinat a garantir-ne el futur genètic. Serà el substitut de Pyros, l’incombustible ós que és pare, avi i fins i tot besavi de tots els altres mascles que poblen la part central de la serralada. La captura i el trasllat es produiran a finals de mes.

L’arribada del nou ós ha despertat els sectors oposats al programa de reintroducció, encapçalats pels ramaders, però les crítiques han sigut molt inferiors a les que van sorgir ara fa dues dècades, quan França va decidir alliberar-ne els primers exemplars. Curiosament, la població pirinenca de plantígrads aleshores es limitava a tres exemplars autòctons al nucli occidental del Bearn-Navarra, mentre que actualment sumen a la vora de 35, dels quals la immensa majoria habiten al nucli central i són d’estirp eslovena. No només no s’ha produït el desastre que uns quants van augurar, sinó que comença a despuntar un turisme ecològic basat en el món dels óssos.

Els especialistes eslovens ja han començat els treballs per a la captura de l’animal, que serà un adult de 8 o 9 anys, segons els expressos desitjos dels tècnics catalans que coordinen el programa Life. Amb el reclam d’un tros de carronya, els plantígrads s’aniran acostant fins que n’aparegui un individu ideal. «Pot ser immediat o que apareguin femelles o juvenils i hàgim d’esperar uns dies», assumeix Antoni Batet, responsable del seguiment de camp de l’espècie al parc natural de l’Alt Pirineu. Batet serà un dels quatre representants catalans que viatjaran a Eslovènia per supervisar la captura. Al país balcànic hi viuen uns 500 exemplars.


ANÀLISI VETERINÀRIA

Tot seguit, els tècnics eslovens dispararan un dard que adormirà el mascle. El moment serà aprofitat per sotmetre’l a una anàlisi de sang i un estudi veterinari. També se li col·locarà un collar equipat amb radiotransmissor via satèl·lit i dos petits dispositius a les orelles que permetran seguir-ne els moviments en el seu nou hàbitat. Durant un parell d’anys, fins que s’acabin les piles i es desprenguin, els especialistes podran saber exactament on es troba. «Si en surt un individu conflictiu, sempre tindrem l’oportunitat de capturar-lo», explica Batet. Finalment, serà introduït en un camió veterinari que el portarà fins al nord del Pallars Sobirà. «No hi haurà un període d’aclimatació perquè el que interessa és tornar-lo a la llibertat com més aviat millor, que el malestar sigui mínim», insisteix.

L’equip no ha informat de l’indret on tindrà lloc l’alliberament, que es decidirà en funció dels moviments dels altres óssos del Pallars. «A més a més, volem evitar un espectacle mediàtic que podria estressar l’animal o fins i tot ocasionar algun incident», explica Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals al Departament de Territori i Sostenibilitat. En qualsevol cas, l’emplaçament final s’acordarà amb els alcaldes de la comarca, que ja han donat el seu vistiplau a l’operació. «Tenim dos o tres opcions bones», insisteix Marc Garriga, director del parc natural de l’Alt Pirineu. «L’Aran ha preferit que fos aquí», reconeix.

Durant els primers moments a la seva terra d’acollida, l’ós estarà desorientat. «Per això és interessant deixar-lo anar en una zona amb presència de més animals, perquè els pugui ensumar i percebi l’ambient com una cosa familiar», insisteix Garriga. El paisatge a Eslovènia és menys escarpat, però en essència té un bosc semblant. «La disponibilitat d’aliment serà fins i tot superior aquí –prossegueix el director del parc natural–. Tenim abundància de cérvols, cabirols i altres ungulats salvatges, i la carronya d’aquests animals és ideal per als óssos. També hi ha molts fruits del bosc. A diferència del que succeeix en altres països, on els óssos s’acosten a les zones humanitzades a menjar escombraries o alimentar-se de fruiters, als nostres no els passa això perquè no els fa cap falta. Tenen por dels homes».


DIFERÈNCIA GENÈTICA

Com que Pyros també és d’origen eslovè, igual que les sis femelles alliberades al Pirineu des del 1996, s’ha escollit una regió de procedència molt diferent. «Ens interessa que sigui tan diferent genèticament com sigui possible», explica Garriga. Les autoritats araneses havien sol·licitat que l’alliberament del nou ós comportés la captura del vell patriarca, però finalment no serà així. «A més a més de ser complicat i car, ¿què en faríem de Pyros?, ¿portar-lo a un parc zoològic?», es pregunta Garriga. Encara que els tècnics de l’equip de seguiment donen per fet que l’animal té els dies comptats per la seva avançada edat, «al febrer va ser vist a la Vall d’Aran sense mostrar símptomes de debilitat», es queixa Carlos Barrera, síndic (màxima autoritat) de la comarca.

L’ós arriba en to de pau. «Les coses han canviat molt des del 1996. Crec personalment que llavors no es va dialogar prou i encara arrosseguem aquell problema. Hi ha persones a les comarques del Pirineu que encara pensen que tot això és una imposició dels urbanites», reconeix Miralles. El director general destaca que els canvis en la gestió del bestiar, amb la contractació de pastors amb gossos i la instal·lació de tanques electrificades, entre altres qüestions, han sigut claus en la reducció dels atacs a pràcticament zero. Garriga insisteix en el mateix sentit: «El gran èxit és que s’ha fet una prevenció de danys molt bona. I ara són ridículs, per més que alguns sindicats ramaders pretenguin magnificar-los».