PROGRAMA EXOCAT
Catalunya censa 1.143 espècies exòtiques de flora i fauna
El coipú, el musclo zebrat, el cargol poma, la vespa asiàtica i els ailants, entre les 111 catalogades com a invasores
Les zones costaneres i més densament urbanitzades tenen una densitat molt superior

coipu
Un total de 1.143 espècies exòtiques de flora i fauna s'han detectat a Catalunya en els últims anys, de les quals 163 estan plenament establertes i es reprodueixen amb normalitat i 111 més es poden considerar invasores i són un potencial problema per a cultius, hàbitats naturals, altres espècies autòctones i fins i tot la salut humana.
Així ho confirma la base de dades Exocat, coordinada per investigadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) sota l'impuls del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Els resultats es poden consultar públicament a la web del projecte.
L'extens catàleg de les espècies exòtiques està encapçalat per les plantes, amb 648 espècies, seguides de les aus (167) i els invertebrats terrestres (146). També hi ha 45 invertebrats aquàtics, 30 rèptils, 14 mamífers, 10 amfibis i 48 peixos continentals, entre altres grups. El coipú, el musclo zebrat, el cargol poma, la papallona defoliadora del boix, la vespa asiàtica, la canya asiàtica, el mosquit tigre, el jacint d'aigua, diverses espècies de seneci, l'ungla de gat, les mimoses, els ailants i, molt recentment, els porcs vietnamites i els seus híbrids destaquen entre les 111 catalogades com a invasores.
“Moltes de les espècies ja són aquí per quedar-se i serà impossible eradicar-les, de manera que no ens queda més remei que intentar minimitzar els possibles danys i evitar que n'arribin de noves”, resumeix Joan Pino, subdirector del CREAF i coordinador d'Exocat. Pino recorda que perquè una espècie exòtica es converteixi en invasora és necessari que s'estableixi amb èxit al territori i després s'estengui i augmenti en efectius. De fet, la llista de les 1.143 espècies n'inclou 40 que han sigut observades en algun moment però que ara es donen per desaparegudes.
La base de dades d'Exocat proporciona informació diversa, com fitxes i mapes de distribució de les espècies. Si es comparen les xifres amb les del 2012, quan es van presentar les primeres dades preliminars, s'observa que les catalogades com a invasores s'han estabilitzat, ja que llavors eren 110, però en canvi ha augmentat notablement el total, amb 161 més, una circumstància que els especialistes atribueixen a noves introduccions i també a una capacitat més gran de prospecció (possiblement ja hi eren però no havien sigut observades).
MOVIMENTS DE PERSONES
Notícies relacionadesEntre les causes que afavoreixen l'arribada i l'arrelament de noves espècies destaquen els moviments de persones i mercaderies, la transformació del territori, el col·leccionisme i el canvi climàtic. Una situació curiosa és la de les 45 espècies que es consideren translocades, és a dir, són autòctones d'alguna part del territori català però ara es troben també en altres.
"Les espècies exòtiques es concentren a les regions metropolitanes, litorals i prelitorals, on la gran densitat de població i la llarga tradició comercial afavoreixen l'arribada de noves espècies", destaca Pino. A més, el clima suau i la intensa i continuada transformació del territori (urbanització, abandonament de cultius, etc.) ofereixen moltes oportunitats perquè s'hi instal·lin.
- Famosos Ferran Adrià desvela a 'Col·lapse' la frase que li va dir Xavi Hernández: "Se'm va quedar sempre al cap"
- Preus rebaixats Ni Lidl ni Carrefour: aquest és el supermercat 'low cost' que arrasa a Espanya
- Urbanisme BCN traurà a concurs la Torre Ona de Glòries abans de final d’any
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- Crim de la Guàrdia Urbana Una criminòloga sentencia la personalitat de Rosa Peral: «Seductora, manipuladora i mentidera»
- Mercat laboral Espanya suma més de 230.000 ocupats a l’abril
- Sector bancari Economia obre l’enquesta sobre l’opa i dona fins al 16 de maig per votar
- Cuerpo diu que el Govern central no busca una resposta de "sí o no"
- Reunió anual del Cercle d’Economia António Costa: "El que necessitem és un rearmament col·lectiu, no 27"
- Feijóo, ¿al pitjor país del món?