Demografia
Mataró perd habitants per primera vegada des del 2013
L’1 de gener del 2021 hi havia empadronats a la capital del Maresme 129.149 habitants, 531 menys que l’any anterior
Des del govern local assenyalen que «l’impacte de la Covid-19 sembla estar rere aquest fet excepcional»

matar
Segons les dades del padró continu, l’1 de gener del 2021 hi havia empadronats a Mataró (Maresme) 129.149 habitants, 531 menys que l’any anterior, el que suposa una variació relativa del -0,41%. Des del govern local assenyalen que «l’impacte de la Covid-19 sembla estar rere aquest fet excepcional». Fora de la mínima reducció registrada el 2013 (-17 habitants), des de l’any 2000, la capital del Maresme sempre ha registrat augments anuals de població.
En l’últim any, el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) i el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) són negatius: -168 i -349, respectivament. Per nacionalitats, el saldo natural és negatiu per a la població de nacionalitat espanyola (-377 habitants) i positiu per a l’estrangera (+209 habitants); mentre que en el cas del saldo migratori, el de població de nacionalitat espanyola també és negatiu (-451 habitants) i el de nacionalitat estrangera és positiu amb +102 habitants.
Així, des de l’ajuntament matisen que la incidència de la població de nacionalitat estrangera a Mataró «no es limita a la dinàmica demogràfica del creixement vegetatiu i el migratori», ja que una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola de la ciutat «és conseqüència d’un procés de canvi de nacionalitat».
L’últim any, només tres dels onze barris han incrementat la seva població. Els que l’han augmentat són Palau-Escorxador (+26), el Pla d’en Boet (+6) i la Llàntia (+2); mentre que ha disminuït a Rocafonda (-212), Cerdanyola (-92 ), Peramàs (-90) i Cirera (-84). Les variacions relatives més significatives són les de Palau-Escorxador (+0,35%) i Rocafonda (-1,81%).
La migració, principal variable
Durant els últims cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població de 3.518 nous habitants, 1.516 habitants més que en el període quinquennal anterior (2011-2015), amb una variació relativa del 2,8%.
La progressiva recuperació en els últims anys de la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha suposat la substitució de la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) a l’hora d’explicar el creixement demogràfic de la ciutat.
Així, segons les dades publicades pel consistori, en el període 2016-2020, la component migratòria «ja explica gairebé el 90% del saldo total, quan en el període 2012-2016 havia caigut fins al 7%», asseguren des de l’executiu local.
Altes i baixes
En total, el 2020, s’han registrat 5.323 altes, 1.960 menys que el 2019, el que suposa una variació relativa del -26,80%. En el període 2016-2020 se n’han registrat 30.840, 2.967 més que durant el període quinquennal anterior, 2011-2015, amb una variació percentual del +10,64%. La taxa d’altes dels últims cinc anys se situa en el 48,32 ‰, -0,71 punts per mil per sota de la registrada durant el període des del 2015 fins al 2019 i superior en +3,56 punts respecte a la del període 2011-2015.
En el període 2016-2020, el nombre d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya, la resta de l’Estat i altres països és de: 16.048, 3.742 i 8.831, respectivament. Respecte al quinquenni anterior, el nombre d’altes procedents de Catalunya i la resta de l’Estat és inferior en -659 i -691, respectivament, mentre que el número de les que provenen d’altres països és superior en +4.838.
Els barris que registren els percentatges més alts d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya són: Centre (68,70%), l’Eixample (66,64%) i Vista Alegre (63,24%). Els barris que tenen els percentatges més alts d’altes procedents de la resta de l’Estat són: la Llàntia (20,32%), Peramàs (15,74%), i el Pla d’en Boet (14,86%); mentre que els barris amb més altes de persones vingudes d’altres països són: Rocafonda (45,86%), Cerdanyola (39,86%) i Palau-Escorxador (39,32%).
Notícies relacionadesL’últim any s’ha registrat un total de 5.702 baixes, 277 menys que l’any 2019, el que representa una variació en termes relatius del -4,63%. El total de baixes del període 2016-2020 ha sigut de 27.737, 722 menys que en el període 2011-2015, el que suposa una variació relativa del -2,54%. En els últims cinc anys, la taxa per mil de baixes a Mataró ha sigut del 43,05 ‰, 0,40 punts per mil superior al període 2015-2019 i -2,25 punts al període 2011-2015.
Més notícies de Mataró a l’edició local d’EL PERIÓDICO
- Drets laborals Renúncies per venjança: la tendència que més temen les empreses
- La nova Via Laietana s’inaugura el dia 29 amb una gran festa popular
- Als 50 anys Mor Esperanza García, exdiputada del PP i delegada de la Junta d'Andalusia a Catalunya
- Pablo Gil, economista: "Això és el que has de fer per invertir si guanyes 1.000 euros al mes"
- Carta a Rutte Sánchez trasllada al secretari general de l’OTAN que es plantarà a la pujada de la despesa militar
- El Corte Inglés guanya un 6,7% més el 2024, fins als 512 milions
- Espanya vol ajornar la implantació del preu de la llum cada 15 minuts
- Les companyies d’aliments malgasten 6,5 quilos de productes per tona
- Unai Sordo: «¿Avançament electoral? No malgastem l’opció d’arribar a la plena ocupació»
- L’advocada general de la UE avala la multa de 4.300 milions a Google