Mor Francesc Robert Graupera, últim alcalde del franquisme a Mataró

L'ex alcalde de Mataró, Francesc Robert Graupera, l'últim del franquisme a Mataró ja que va ocupar el càrrec entre 1973 i 1977, ha mort aquest matí de dijous a Barcelona, on residia.

Nascut el 1932, enginyer forestal de professió, de jove havia militat al sindicat falangista universitari, el SEU. Va ser alcalde de la capital del Maresme entre 1973 i 1977, moment en què va ser nomenat governador civil de Tarragona a proposta de Rodolfo Martín Villa, en aquell moment governador civil de Barcelona. A Mataró, el va succeir llavors en el càrrec Francesc Sala, fins a 1979, quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques.

Ja amb la democràcia i amb la restauració de la Generalitat, Jordi Pujol el va nomenar Director General de Medi Natural al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Fins fa un any va presidir l'associació Amics de la Ciutat de Mataró, càrrec que va haver de deixar arran de l'empitjorament de la seva salut. De fet, l'anunci de la mort de Robert Graupera s'ha conegut a través d'un comunicat de l'entitat.

“L'amic i company ens ha deixat. El seu llegat és part de la història de la nostra ciutat i de l'associació que amb tanta dignitat i dedicació va presidir des de la seva fundació, fins que la salut li ho va permetre”, ha escrit l'actual president de l'entitat, Xavier Bada.

“Va ser la baula entre l'últim franquisme i la pre Transició. Va estar poc temps en el càrrec, en uns moments molt complicats ja que es veia el que vindria. I se'n va sortir -en aquells moments i amb les limitacions que havia- bastant bé”, ha afirmat de l'exacalde Manuel Mas (1983-2004) en declaracions a l'edició local de Mataró d'EL PERIÓDICO.

UN PERSONATGE AMB DIFERENTS CARES

El periodista i escriptor mataroní Manuel Cusachs va escriure d'ell en el llibre 'De súbdits a ciutadans' (2003): “A Robert li va tocar viure uns anys difícils, a cavall entre el franquisme i l'inici de la Transició. (…) De tarannà ben diferent de l'alcalde a qui succeïa (Antoni Martí Coll), va provocar agres polèmiques en temes socials (associacions de veïns), urbanístics (l'afer Valldemia i el Port) i d'altres”. 

Però també afirmava: “Va ser un alcalde dinàmic, obert a tothom, que va imprimir un ritme molt viu a l'Ajuntament que presidia. Políticament es va mantenir equidistant del franquisme involucionista i de l'oposició rupturista”. Robert, de fet, va ser qui va hissar el febrer de 1975, pocs mesos abans de la mort del dictador, la bandera catalana a l'Ajuntament junt amb la de Mataró. 

El 2006, Francesc Robert va presentar un llibre de memòries ('La Transició des de l’alcaldia de Mataró') on recordava episodis com va evitar una repressió policial a la ciutat el gener de 1977 durant una visita de Marcelino Camacho, líder de Comissions Obreres, o quan el consistori –setembre de 1974- que presidia va amenaçar el governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, de dimitir en bloc si es canviava el traçat de la prolongació de l'autopista, que llavors ja s'albirava, i que es volia fer passar per les Cinc Sènies.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

El seu funeral serà dissabte a les 10.30 del matí al Tanatori de Mataró.

Més notícies de Mataró