‘Zona afectada greument per una emergència de Protecció Civil’
Madrid vol ser declarat zona catastròfica: claus i conseqüències
L’Ajuntament de Madrid sol·licitarà aquest dijous al Govern central la declaració com a zona catastròfica, després d’haver constatat en els últims dies els «greus danys» provocats pel temporal Filomena, amb perjudicis que «ja apunten a centenars de milions d’euros». Nombrosos municipis de la Comunitat de Madrid han plantejat la possibilitat d’exigir que es declari, i Colmenar Viejo ha sigut el primer que ha tramitat formalment la petició, tot i que el Govern podria declarar a iniciativa pròpia la ‘zona afectada greument per una emergència de Protecció Civil’, com en realitat s’anomena.
D’acord amb la llei del sistema nacional de Protecció Civil, que es va aprovar el juliol del 2015 amb un ampli consens parlamentari i suport dels sectors afectats, precisament l’esperit de la normal contempla la declaració de zona greument afectada per una emergència de protecció civil per adoptar «mesures de reparació», tals com l’exempció o reducció conjuntural d’impostos i moratòries en el pagament de cotitzacions de la Seguretat Social, així com la consideració «de força major» algunes suspensions de contractes de treball o bé fins i tot la reducció d’una jornada de treball que hagi tingut com a «causa directa» aquesta situació d’emergència.
Però la llei va més enllà i fins i tot preveu la possibilitat de concedir ajuts en cas de catàstrofe tot i que no es declari prèviament una àrea com a zona afectada greument per una emergència de protecció civil i a més, el Consell Nacional de Protecció Civil pot acordar els preus unitaris de cost de serveis per facilitar la quantificació de despeses als convenis de col·laboració quan es presentin en l’emergència diverses administracions.
La qüestió terminològica queda també ben definida pel marc normatiu que precisa que una emergència de protecció civil és una situació de risc sobrevinguda per un esdeveniment que posa en perill imminent persones o béns i exigeix una gestió ràpida per part dels poders públics per atendre-les i mitigar els danys i mirar d’evitar que es converteixi en una catàstrofe.
Al seu torn, la llei defineix catàstrofe com una situació o esdeveniment que altera o irromp substancialment el funcionament d’una comunitat o societat a l’ocasionar gran quantitat de víctimes, danys i impactes materials, l’atenció de les quals supera els mitjans disponibles de la mateixa comunitat.
Procediment a seguir
Amb tot, el procediment per declarar «zona afectada greument per una emergència de protecció civil», terme que va substituir al que abans d’aquesta llei es coneixia com a «zona catastròfica» –terme amb què s’han referit diversos representants públics en aquests dies de ‘Filomena’– correspon en tot cas al Consell de Ministres, a proposta d’almenys els titulessis d’Interior i Hisenda o bé després de ser sol·licitada per l’administració pública interessada.
Per a això, el Govern pot sol·licitar un informe a la comunitat o comunitats autònomes afectades per valorar així si s’han produït danys personals o materials d’un sinistre que «pertorbi greument» les condicions de vida de la població en una àrea geogràfica determinada o quan es produeixi la paralització, com a conseqüència d’aquest, de tots o alguns dels serveis públics essencials.
D’altra banda, la declaració d’emergència d’interès nacional es pot efectuar en el cas que sigui necessari preveure la coordinació d’Administracions diverses, que afectin diverses comunitats autònomes i exigeixin l’aportació de recursos a nivell supraeconòmic o bé les que per les seves dimensions efectives o previsibles requereixin d’una direcció de caràcter nacional.
Marlaska, cap en el ‘Filomena’
És en aquests casos de declaració d’emergència d’interès nacional quan li correspon l’atribució al titular del Ministeri de l’Interior, en aquest cas Fernando Grande-Marlaska, «bé per iniciativa pròpia o a instàncies de les comunitats autònomes o dels Delegats del Govern». En tot cas, si ho fa ho ha de comunicar prèviament a la comunitat autònoma afectada o afectades si són més d’una.
Precisament en aquest tipus d’emergència és també el titular d’Interior qui n’assumirà la direcció, l’ordenació i la coordinació de les actuacions, la gestió dels recursos estatals, autonòmics i locals al territori afectat i sense perjudici del que disposa la llei per als estats d’alarma –com el que regeix fins al mes de maig a Espanya–, d’excepció i lloc. El ministre de l’Interior podria fins i tot requerir altres administracions públiques que no estiguin afectades per l’emergència que posin a disposició els seus recursos mobilitzables.
A més, des del moment en què el passat 5 de gener es va activar la fase de ‘preemergència’ del Pla General d’Emergències de l’Estat (PLEGEM) és el ministre Grande Marlaska qui té assumit el comandament de la direcció i coordinació dels recursos del sistema de Protecció Civil i, si fos activada la Unitat Militar d’Emergències (UME) com ha ocorregut en el ‘Filomena’, la direcció operativa de l’emergència podria encomanar-se bé al ministre de l’Interior o al titular de la direcció de l’UME. I respecte a les competències autonòmiques, la fase operativa 1 –activada en aquest cas– no incideix en aquelles de direcció i gestió autonòmica de les administracions afectades.
Precisament, l’Executiu ha estrenat el PLEGEM amb el ‘Filomena’, ja que el pla va ser aprovat pel Govern en el penúltim Consell de Ministres del 2020, el 15 de desembre i va ser publicat un dia després pel Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
No obstant, aquest dimecres en roda de premsa, el titular d’Interior ha assegurat que la gestió «correspon» a les comunitats autònomes i entitats locals, fins que el Govern assumeix la coordinació de mitjans una vegada que han sigut sol·licitats per les administracions competents» i respecte a aquesta coordinació ha afirmat que és «fluida i adequada».
Qüestió de matisos... i diners
Un altre dels matisos de la norma és el fet que l’Estat està obligat a col·laborar amb recursos humans i materials en els termes que defineixi Protecció Civil; no obstant, la responsabilitat per danys i perjudicis que es derivin dels mitjans estatals correspondrà a l’administració pública que assumeixi la direcció de l’emergència.
Una vegada declarada zona afectada greument per una emergència de protecció civil, el Govern podrà establir ajuts econòmics a particulars, a corporacions locals, ajuts a empreses i a explotacions ramaderes i agrícoles o subvencions per danys en infraestructures, a més de mesures d’ajuda fiscals, laborals i de la seguretat social.
Notícies relacionadesEn aquest context, el ministre ha afegit que ja s’han començat a avaluar els danys, una cosa que no pot acabar mentre no conclogui l’emergència climatològica, però ha garantit que «cap perjudicat deixa de veure satisfet el mal que hagi pogut o pugui patir».
Finalment, ha dit que tots els dispositius continuen actius per respondre al temporal i protegir el conjunt de la població, assegurar la tornada a la normalitat dels serveis públics essencials i per avaluar i compensar tots els danys soferts.
