Els 'llimbs' de la memòria del 17-A

No hi és tot i no és la solució definitiva contra l’oblit del 17 d’agost del 2017, però, sí, una part fonamental de la seva memòria, concretament la que documenta la reacció ciutadana espontània posterior als atemptats a través d’objectes  que, en el seu conjunt, evoquen la càrrega emocional del moment històric.

Precisament aquest valor col·lectiu, i no el de cada objecte individualment, és el que destaca Josep Bracons, director de col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), organisme responsable de conservar els 7.838 ítems que els ciutadans van dipositar a la Rambla després del 17-A. 

Aquests símbols, explica Bracons, es troben avui, tres anys després i una vegada complert el compromís de documentació per fer-los accessibles a la ciutadania, «a l’espera» que, sota uns criteris de selecció, arribi el dia en què es decideixi quins no podran conservar-se, prioritzant els icònics i els que van dirigits a persones.

Aquest estat, sumat a la freda ubicació dels objectes al Centre de Col·leccions del MUHBA, on no són exposats al públic com un memorial museístic sinó conservats asèpticament en prestatgeries al costat de, per exemple, plans i càmeres de la vella presó Model, remet a la idea d’uns ‘llimbs’ de la memòria del 17-A: un lloc on es manté latent; un enclavament on espera com un estat d’ànim a explorar.

La idiosincràsia de Barcelona a través d’objectes

La concepció pren força quan Bracons reconeix que, més enllà de peticions puntuals, ningú ha demanat estudiar a fons encara el memorial del 17-A, malgrat que el MUHBA el posa al servei de la ciutadania. «Potser encara no és el moment; potser primer han de guarir les ferides».

El més interessant no és la lectura dels objectes presents únicament, sinó la dels presents i els absents de manera conjunta; la del dibuix global de tot el que els ciutadans van fer i van deixar de fer a la Rambla els últims dies d’agost del 2017.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Per exemple, Josep Bracons remarca que no hi va haver interferències polítiques en la reacció ciutadana als atemptats: «La gent tenia molt clar que calia separar». I ho il·lustra amb insígnies concretes: es van trobar «molt poques estelades», amb prou feines missatges polítics independentistes i ni una sola samarreta del Barça, encara que l’1-O estava convocat per a poc més d’un mes després.

La mostra té indubtable interès per conèixer la idiosincràsia de la reacció de Barcelona a través d’objectes-missatge, el valor intrínsec dels quals opera com a metàfora de les tendències emocionals de la traumàtica conjuntura. Un missatge, mig en castellà mig en català, ho diu tot: «Que el miedo no se convierta en racisme». Que la por no es converteixi en oblit.