ELS 92 DEL 92

Albert Batlle: «Van ser els millors anys de les nostres vides»

zentauroepp49210273 barcelona 25 07 2019 barcelona entrevista a albert batlle fo190729220039

zentauroepp49210273 barcelona 25 07 2019 barcelona entrevista a albert batlle fo190729220039 / ELISENDA PONS

1
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Albert Batlle era regidor d’Horta-Guinardó quan Juan Antonio Samaranch va anunciar a Lausana que Barcelona organitzaria els Jocs Olímpics del 1992: «Ho recordo perfectament, era al meu despatx a la seu del districte, que llavors estava al Centre Cívic del Guinardó».

«Probablement van ser els millors anys de les nostres vides», afirma l’actual tinent d’alcalde Seguretat, que assenyala com a decisiva una circumstància que troba a faltar: «Va ser una època fantàstica i amb una cosa que trobem molt a faltar: l’autoestima tremenda que tenia Barcelona. Ara la tenim bastant tocada».

«Va ser una època fantàstica i amb una cosa que trobem molt a faltar: l’autoestima tremenda que tenia Barcelona»

Batlle va passar una primera etapa de 20 anys com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona, que va iniciar el 1983, tres anys abans de la designació. Tres anys després dels Jocs, el 1995, va ser designat regidor d’Esports, un àmbit que ha tingut una presència rellevant en la seva vida personal: ha sigut un consumat aficionat a córrer.

Notícies relacionades

El 2003 va deixar el consistori i el 2019 va tornar com a màxim responsable de seguretat. De la cita olímpica, del treball previ que va requerir, destaca el «compromís» del moment: «Hi havia molt treball i sabíem que havíem de fer-ho bé».

Goteres

Batlle remarca que no tot van ser èxits en la preparació dels Jocs. I esmenta com a «fase crítica» la inauguració de la Copa del Món d’atletisme, amb la pluja com a jutge implacable i el suspens organitzatiu que les goteres van forçar. «Al final allò ens va anar bé, perquè de la necessitat vam fer virtut. Gràcies a aquell fiasco va quedar clar que havíem d’estar més alerta». El tinent d’alcalde remarca la transformació de la ciutat com a herència de la cita: «Sense els Jocs Olímpics, tot s’hauria acabat fent, però els temps haurien sigut diferents».  n