Antoni Rossich, la batuta de la caravana del foc olímpic

Antoni Rossich feia cinc anys que estava al COOB 92 al capdavant d’un productiu departament de màrqueting –«un col·lectiu fantàstic, variat i ple d’il·lusió», remarca– quan José Miguel Abad li va proposar l’octubre del 1991 de fer-se càrrec del recorregut de la torxa olímpica per tota la geografia espanyola. Un repte monumental a què Rossich va respondre amb una paraula: «Encantat». Van ser 43 dies per més de 600 localitats dirigint un dispositiu de 220 persones, seguretat a part, que va acompanyar uns 10.000 portadors de la torxa. 

Notícies relacionades

Derartu Tulu i Elana Meyer reviuen a Montjuïc el seu icònic gest antiapartheid a Barcelona-92

Multimèdia: ELS 92 DEL 92

«Recordo que llavors vivíem amb la sensació d’estar fent una cosa important. Els Jocs van ser un èxit que va superar les nostres expectatives. L’efecte que va tenir sobre Barcelona i Catalunya va ser espectacular», rememora Rossich des de Panamà, on resideix en l’actualitat. La caravana del foc olímpic va sortir també la mar de bé, des del màgic dia d’Empúries fins a l’arribada a Barcelona, no sense un esforç màxim. «En les etapes per Catalunya vam dormir una mitjana de dues hores; la resta, unes quatre. Però la clau va ser tenir a tots els nivells organitzatius les persones adequades, capaces de prendre decisions en qualsevol moment», assenyala el director, a qui sempre es va reconèixer un lideratge exigent que va saber fer equip.

Rossich, que després va treballar en el negoci internacional de Planeta i va ser director general del Barça de Sandro Rosell, entre altres comeses, observa que el viatge de la torxa era el primer aparador dels Jocs. «Érem conscients de ser la imatge de l’organització i que si funcionava bé això generaria certa tranquil·litat sobre el que passaria després. Els catalans som patidors i la gent patia», explica rient. De tots aquells dies recorda amb particular intensitat el desembarcament a Empúries. «Un espectacle molt complicat d’organitzar però d’una sensibilitat mediterrània brutal. Encara avui si el veig m’emociono», conclou.