Robles reafirma la negativa del Govern a l’ús de Rota i Morón

La ministra de Defensa, Margarita Robles, no creu realista la previsió que els EUA s’emportin les seves tropes, avions i vaixells d’Espanya en represàlia a la negativa a cedir l’ús de les bases de Rota i Morón per als atacs a l’Iran. "És un escenari que no preveiem –va dir als mitjans al Congrés–, perquè les bases porten a terme una tasca important en temps i en escenaris de pau, i estem segurs que en aquests escenaris continuem col·laborant".

Robles va rebutjar ahir de nou a la Cambra baixa l’atac a l’Iran dels EUA i Israel, que va descriure com una iniciativa en què "dos països han decidit que el món sencer vagi a una guerra, la seva guerra". Un plantejament d’ofensiva unilateral sense empara del dret internacional. "No ho vam acceptar amb Putin ni ho acceptarem en aquest moment. No podem acceptar que dos països vulguin convertir-se en guardians d’Occident", va dir.

La limitació de l’espai aeri espanyol al pas d’avions militars vinculats a la guerra a l’Iran forma part del mateix paquet de negatives espanyoles a l’ús de les bases de Rota i Morón, adoptat per l’Executiu el 28 de febrer, quan els EUA i Israel van iniciar els bombardejos contra l’Iran amb unes negociacions en marxa a Suïssa i sense donar informació prèvia als seus aliats.

Davant la Comissió Mixta de Seguretat Nacional, Robles va assegurar que no hi ha hagut cap decisió nova de l’Executiu des que aquell dia va transmetre a l’aliat nord-americà la negativa espanyola a col·laborar "en una guerra que no té un paraigua internacional".

La titular de Defensa havia sigut convidada pel PP a comparèixer davant de la comissió per explicar com afecten la seguretat d’Espanya les denegacions del Govern als EUA a l’ús de les bases i d’espais aeri i marítim de sobirania espanyol per a vols o navegacions nord-americanes implicades en les operacions de guerra contra l’Iran. Però la major part de la seva compareixença la va centrar en la condemna dels atacs i a remarcar el "No a la guerra" de l’Executiu.

Per això el PP, per mitjà del diputat Carlos Rojas, li va recriminar: "En contra de la guerra hi estem tots, però la seva explicació ha d’anar més enllà d’aquest argument". El parlamentari popular li va retreure l’episodi del vídeo en què es veu algú enganxant un adhesiu amb el rostre de Pedro Sánchez en un míssil suposadament iranià: "A Pedro Sánchez li ha donat les gràcies al règim iranià, però no solament, també Hezbol·là, els houthis i tots els qui sembren de terror l’Orient Mitjà durant dècades", va dir.

"Massa morts"

Robles va remarcar que Espanya és fidel als seus aliats en el marc de l’ordenament jurídic internacional, però no a les seves iniciatives unilaterals. "Amb els nostres aliats, sí, sempre, en els marcs multilaterals, però no als drames de les guerres que no aporten res", va dir després de resumir com veu l’Executiu la guerra de l’Iran: "Massa morts, massa destrucció, massa mal en tots els àmbits".

Per Robles, Washington ha demanat als seus aliats europeus "un suport que s’ignora quin és, en una guerra que no se sap quin objectiu té, si polític, si econòmic o si cortina de fum d’altres qüestions", en clara al·lusió, però sense esmentar-los, als problemes interns –informe Epstein inclòs– que afronta Trump.

Instal·lació clau a Sicília

En aquest sentit, el Govern italià va denegar també l’ús de la base de Sigonella, a Sicília i considerada una de les instal·lacions clau per a Washington a la Mediterrània, bombarders nord-americans que pretenien fer servir la instal·lació militar amb finalitats no logístiques, en el marc de la guerra contra l’Iran.

La informació, avançada ahir pel diari Corriere della Sera, va ser posteriorment confirmada pel Ministeri de Defensa italià. Segons el missatge difós, la mesura va ser adoptada dies enrere després que alguns bombarders nord-americans van notificar els seus plans de vol quan ja s’havien enlairat i sense sol·licitar prèviament l’autorització a l’Estat Major de Defensa italià.

En aquell moment, els militars italians s’haurien comunicat amb el ministre de Defensa, Guido Crosetto, que, quan en va tenir esment, va denegar l’autorització, pel fet de no estar els avions implicats destinats a missions logístiques, que són les previstes en els acords bilaterals vigents entre tots dos països, que es remunten al 1950.

Notícies relacionades

El ‘broker’ del cap del Pentàgon va intentar invertir en defensa abans de l’atac

Llum verda a imposar pena de mort només a palestins

La base de Sigonella és un dels principals nusos operatius dels EUA a la regió. Per això la negativa de Roma adquireix una rellevància particular. Setmanes enrere, tant Crosetto com la primera ministra Giorgia Meloni van assegurar que tota decisió de donar suport militar als EUA per bombardejar l’Iran hauria de ser aprovada pel Parlament italià. La base ha sigut a més objecte de crítiques d’organitzacions de drets humans i sectors de la societat civil contraris a la participació italiana en conflictes com el que enfronta Israel i els EUA amb l’Iran.

Una altra fragata espanyola cap a Xipre

Relleu

La missió naval espanyola a la Mediterrània oriental continuarà amb el relleu, el 7 d’abril, de la fragata Cristóbal Colón la setmana vinent. Ho va confirmar ahir la ministra de Defensa, Margarita Robles. L’Armada hi envia la fragata Méndez Núñez per continuar la missió, integrada en una força naval multinacional enviada a la zona per cobrir Xipre –i les seves bases militars amb presència occidental– de l’arribada de míssils iranians de represàlia.Segons Robles, la nova aportació naval, integrada al grup de combat del portaavions francès Charles de Gaulle, continuarà allà fins que hi hagi un canvi de decisió europea –majorment gal·la– i del govern de Xipre sobre les condicions de seguretat. Inicialment, la Cristóbal Colón participava en una missió europea al Bàltic, i la previsió era que s’hi mantingués fins al 14 de març. Però l’esclat de la guerra de l’Iran va canviar els plans quan el govern francès va ordenar al seu portaavions dirigir-se a Xipre i l’executiu espanyol va decidir continuar amb la missió d’escorta de la fragata.