Trump veu possible pactar amb el "nou i més raonable" règim de l’Iran

Trump va advertir que, si fracassen les negociacions i l’estret d’Ormuz continua tancat a la navegació, la seva Administració destruirà "tot el que queda dret", inclosa l’illa de Jarg, clau per a les exportacions iranianes d’hidrocarburs. Segons va dir, tot i que s’han produït "grans avanços" en el diàleg, veu poc probable un pacte immediat a pocs dies que expiri la suspensió dels atacs contra les centrals elèctriques a canvi de la reobertura del pas marítim.

"Si per alguna raó no s’arriba a un acord aviat, la qual cosa és probable, i si l’estret d’Ormuz no s’obre immediatament, conclourem la nostra estimada estada a l’Iran destruint per complet totes les seves centrals elèctriques i pous petrolífers", va afirmar el mandatari. Trump, que anteriorment va estendre el seu ultimàtum a Teheran per desbloquejar l’estret d’Ormuz fins al 6 d’abril, va afegir, a més, que "possiblement" també atacaran les plantes dessalinitzadores, que, segons ell, "deliberadament" encara no han sigut objectiu de les seves forces.

Mentrestant, els EUA estan augmentant la seva presència militar a l’Orient Mitjà, amb el desplegament d’uns 50.000 efectius i amb suposats plans del Pentàgon per a una incursió terrestre a l’Iran. Trump ha emmarcat aquesta amenaça com una represàlia pels "nombrosos soldats i altres persones" que, segons el seu parer, l’Iran ha matat durant els 47 anys de "regnat del terror" de l’anterior règim. Amb aquest missatge, la Casa Blanca insisteix a presentar-se disposada a negociar, però al mateix temps manté la pressió militar i energètica sobre Teheran.

Canvi de rumb

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, va assegurar que la cúpula dirigent de l’Iran manté desacords interns, i reafirma així la posició nord-americana. "Hi ha algunes fractures internes allà, en el lideratge iranià. I al final crec que si hi ha persones a l’Iran que ara, ateses totes les circumstàncies, estan disposades a encaminar el seu país en una direcció diferent, això seria una cosa positiva", va dir en una entrevista a la cadena ABC News.

Rubio també va sortir al pas de les constants negacions de les autoritats iranianes, que afirmen que no hi ha hagut contactes directes amb Washington i han posat en dubte que Trump tingui un interès real a tancar un acord. El secretari d’Estat va assegurar que existia una bretxa entre la versió oficial del règim iranià als mitjans i el que discuteixen en privat. "El que et diuen o el que fan públic al món no reflecteix necessàriament el que diuen en les nostres converses", va assegurar, tot i que no va aportar exemples ni detalls, segons va dir, "per la seva seguretat". El portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers, Esmaeil Baqaei, sí que va confirmar contactes a través de tercers, però va lamentar que les primeres propostes remeses des dels EUA no són raonables.

Obsessió per l’illa de Jarg

L’obsessió de Trump per l’illa de Jarg es remunta, almenys, al 1988. Aquell any, en una entrevista amb The Guardian, l’avui president dels EUA va deixar clara la seva duresa cap a l’Iran amb una amenaça molt concreta: "Jo seria dur amb l’Iran. Ens han estat guanyant psicològicament, fent-nos quedar com un grapat de tontos. Si disparessin una sola bala contra un dels nostres homes o els nostres vaixells, els donaria una bona lliçó a l’illa de Jarg". Aquesta fixació, que llavors semblava una mera fanfarroneria, reapareix ara en un context molt més delicat, després que Trump hagi insinuat la possibilitat d’enviar tropes per aconseguir el control de l’illa.

Notícies relacionades

EUA permet l’arribada d’un petroler rus a una Cuba quasi sense combustible

Merz i Al-Sharaa pacten el retorn del 80% dels refugiats sirians d’Alemanya

L’illa de Jarg és la principal terminal d’exportació petroliera de l’Iran i una peça clau per a la seva economia. Situada davant la costa iraniana, al nord del Golf, disposa d’aigües prou profundes com per carregar grans petrolers, amb capacitat per transportar al voltant de dos milions de barrils. Per aquest enclavament passen prop del 90% de les exportacions de cru iranià, cosa que converteix l’illa en un punt estratègic de primer ordre tant per a Teheran com per a qualsevol potència que aspiri a escanyar els ingressos energètics.

La seva importància geopolítica ja va emergir durant la guerra entre l’Iran i l’Iraq als anys 80, quan Jarg va ser bombardejada repetidament per l’aviació iraquiana. El 13 de març, els EUA van atacar a l’illa 90 objectius militars, tot i que van evitar danyar la infraestructura petroliera. Si Washington decidís prendre-la, el més probable és que es tractés d’una operació temporal per tallar les exportacions iranianes i pressionar el règim fins que aixequés el seu control sobre l’estret d’Ormuz i acceptés les exigències nord-americanes. No obstant, vista la capacitat de resistència i desafiament del règim iranià, resulta dubtós que aquesta estratègia sigui eficaç.