¿Pot Trump imposar a Ucraïna el seu «pla de pau» com va fer amb els palestins a Gaza?

També aquesta proposta s’ha negociat a l’esquena d’una de les parts. El seu esborrany va ser redactat entre l’enviat especial nord-americà Steve Witkoff i el negociador rus Kiril Dmítriev, segons la premsa nord-americana. I no va ser fins aquest dijous –només una setmana abans del termini imposat– quan alts càrrecs del Pentàgon el van fer arribar a Volodímir Zelenski a Kíiv. «Aquest és un dels moments més difícils de la nostra història», va dir divendres el president ucraïnès. «Ucraïna podria enfrontar-se a una decisió crucial: perdre la seva dignitat o arriscar-se a perdre un soci clau».

El pla obligaria Ucraïna a renunciar a una part substancial del seu territori, incloses algunes zones que els militars russos ni tan sols controlen. Concretament diu que Crimea, Lugansk i Donetsk (només parcialment en mans russes) passarien a ser reconegudes de facto com a territori rus, també pels EUA. A les províncies del sud de Zaporíjia i Kherson, la línia actual del front es convertiria en la nova frontera. A canvi, Rússia només s’hauria de retirar de les petites bosses de territori fronterer que controla a dues províncies del nord-est.

Però hi ha més. L’Exèrcit ucraïnès no podria superar els 60.000 efectius, quan en té avui més de 90.000. Kíiv hauria també d’incloure a la seva Constitució que renuncia a ser part de l’OTAN. I tindria prohibit estacionar al seu territori tropes de l’Aliança o fins i tot caces europeus. A canvi, rebria garanties de seguretat dels EUA, unes garanties que el pla no especifica i per les quals Washington cobraria «una compensació». Les sancions a Rússia s’aixecarien de manera gradual.

Suport europeu

La conclusió és que Trump torna a premiar la força bruta empleada de forma il·legal. A Gaza va imposar una solució neocolonial ajustada als designis d’Israel, el país acusat de cometre un genocidi, el crim de crims. I a Ucraïna vol fer el mateix imposant les demandes de l’agressor rus, inclòs el reconeixement de les seves conquestes il·legals. La pregunta és si també aquí podrà sortir-se amb la seva.

«Crec que podria aconseguir-ho si els europeus no recolzessin els ucraïnesos, però no és el cas. Aquesta és la principal diferència amb Gaza», afirma el politòleg de la Universitat Nacional de Kíiv, Taras Kuzio. Els palestins no tenien cap recolzament extern de pes i la seva població necessitava un alto el foc per no ser completament aniquilada o expulsada de la Franja. Ucraïna, en canvi, ha perdut territori, però continua presentant batalla i l’Exèrcit rus amb prou feines ha avançat des de finals del 2022. «Els europeus creuen que aquest no és un acord de pau, sinó més aviat una broma de mal gust. Recolzen gairebé al 100% la posició ucraïnesa, cosa que significa que serà molt complicat que Trump pugui imposar res», afegeix Kuzio, autor de diversos llibres sobre el conflicte.

El professor ucraïnès apunta a un altre factor important. En els últims mesos, amb Trump a la Casa Blanca, Washington ha deixat de proporcionar ajut econòmic i militar a Kíiv. Les armes nord-americanes que Ucraïna continua rebent, les compren els europeus i després les envien al seu aliat. «El pitjor dels escenaris passaria perquè Trump deixi de vendre armes a l’OTAN i als europeus, però no crec que ho faci perquè només li importen els diners. Fer negoci del patiment aliè». De fet, el seu pla inclou diversos punts en els quals explícitament es diu que els EUA farien negoci.

Producció d’armes pròpia

Notícies relacionades

La UE busca aprofitar el buit que han deixat els EUA amb el boicot al G-20

Trump tempera la tensió amb Mamdani al Despatx Oval

Però tot i que bloquegés totes les armes, no necessàriament seria el final d’Ucraïna. «Almenys el 50% de les armes que utilitza es produeixen en territori ucraïnès, moltes amb finançament europeu, particularment dels països escandinaus», recorda Kuzio. Al mateix temps, els seus aliats continentals han augmentat la producció pròpia amb la intenció de reduir la dependència nord-americana.

I si bé fins ara la Unió Europea ha demostrat una desmesurada predisposició a claudicar davant Trump, com va passar amb els aranzels, és qüestionable que pugui fer-ho aquesta vegada, atesa la creixent influència en matèria de seguretat de Polònia, Escandinàvia i el Bàltic, que veuen en les ambicions de Putin una amenaça existencial per a la seva pròpia supervivència. De manera que sembla bastant improbable que Trump acabi sortint-se aquesta vegada amb la seva, llevat que el pla sigui substancialment esmenat. El desastre imposat sobre els palestins els hauria de servir com a advertència.